Cova de Vallmajor, Avenc d'Escansa, Puig de Sant Antoni i Puig del Lleó des d'Albinyana (100 Cims)
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 8.75 mi
- Elevation gain
- 1,453 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 1,453 ft
- Max elevation
- 1,344 ft
- TrailRank
-
60
4
- Min elevation
- 475 ft
- Trail type
- Loop
- Moving time
- 2 hours 40 minutes
- Time
- 3 hours 4 minutes
- Coordinates
- 2407
- Uploaded
- September 11, 2023
- Recorded
- September 2023
near Albinyana, Catalunya (España)
Viewed 93 times, downloaded 6 times
Trail photos
Itinerary description
Ruta circular que escomença a Albinyana, i passa pel Puig del Lleó (311 m), pels voltants de l'Aqualeón, per l'Avenc d'Escansa o d'en Baldiri, per la Cova de Vallmajor, pel Mas d'Escansa, per l'Ermita de Sant Antoni de Pàdua d'Albinyana, per les ruïnes del Castell de l'Escarnosa, pel Puig de Sant Antoni (409 m) (cim inclós al llistat de 100 Cims de la FEEC), i per la Plaça Vella i l'Església de Sant Bartomeu d'Albinyana.
Cova de Vallmajor, Avenc d'Escansa, Puig de Sant Antoni i Puig del Lleó des d'Albinyana
Waypoints
Waypoint
Summit
1,033 ft
Puig del Lleó
El puig Lleó és una muntanya de 311 m d'altitud a la Serra Pedregosa (Massís de Bonastre) situada a la partió dels termes municipals d'Albinyana i el Vendrell, a la comarca del Baix Penedès. És el punt més alt del terme del Vendrell, a la part més alta de la carena disposada d'est a oest (serra Pedregosa, serra del Marian, serra de la Papiola i serra de Sant Josep) que separa al nord el fondal d'Abinyana (torrent d'en Nicolau) del vessant sud, orientat al Mediterrani. A pocs metres, a l'oest del cim, hi ha el parc Aqualeón.
Panorama
Cave
1,161 ft
Avenc d'Escansa o d'en Baldiri
Avenc de 17 metres de fondària a Albinyana. Una boca ovalada, dóna accés a una diàclasi de direcció S40O, la cavitat es desenvolupa en base a un conducte vertical estret, obert entre dos blocs que ens porta cap a nivells més profunds, un cop baixats els blocs farem cap a una rampa clàstica de majors dimensions on trobem un important procés litogènic. El punt més baix s'assoleix a -17 metres. Situats de nou a la zona dels dos blocs, la galeria continua en direcció N40E, aquesta davalla fins arribar a -14 metres.
Cave
1,145 ft
Cova de Vallmajor
Conegudíssima cova de 67 m. de fondària i 395 m. de recorregut a Albinyana (Baix Penedès). El pòrtic d'entrada, d'uns 3 metres d'alt per uns 5 d'amplada, dóna inici a les galeries de la cavitat amb la tònica general d'elles, és a dir, un fort pendent amb inclinacions molt variades. A les primeres galeries surten diferents desviacions que porten a sengles recintes sense cap continuació; per la galeria que podem dir general, es continua baixant fins que la volta perd alçada i s'arriba a un diverticle amb un gorg. En aquest punt comença un pou de parets subverticals i un desnivell d'uns 15 metres, que posa en comunicació amb la sala de majors dimensions de la cavitat, multipartida per diferents barreres estalagmítiques. La part final d'aquesta cambra és més reduïda i mitjançant una sèrie de ressalts s'arriba a la cota de màxima profunditat. Poc abans d'aquest tram final i a l'extrem S de la sala, existeix una altra comunicació amb una altra cambra gairebé paral·lela a l'anterior i en un sentit ascendent durant uns 30 metres, quedant curullada pels sediments. Sembla tractar-se d'un antic engolidor del torrent pretèrit, que les aigües excavaren sobre una xarxa de diàclasis establides sobre uns plans d'estratificació amb un cabussament general d'uns 45º. Posteriorment es van desenvolupar una sèrie de processos clàstics i litogènics importants que han configurat l'aspecte actual de la cavitat, avui suspesa per damunt de l'actual tàlveg.
Ruins
1,182 ft
Masia d'Escansa
Masia enrunada i abandonada però d'una rellevància notant en el seus temps.
Religious site
1,113 ft
Ermita de Sant Antoni de Pàdua
Sant Antoni de Pàdua d'Albinyana és una ermita situada en el terme municipal d'Albinyana (Baix Penedès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada damunt una roca, en la serra del Quadrell, al vessant sud-oriental del Puig de Sant Antoni, a cosa d'un quilòmetre a l'est-sud-est del poble d'Albinyana. És al costat nord-est del Castell de l'Esquernosa. L'exterior de l'ermita presenta una escalinata que mena cap a la porta d'accés i unes petites espitlleres, així com dos contraforts que sostenen la volta de mitja canya feta amb gruix de l'interior. Destaca l'espadanya d'un sol cos que s'aixecà aprofitant una gran penya. Consta d'una sola nau i té un caire místic i primitiu. A la dreta i adossada a l'ermita, s'hi troba l'antiga casa de l'ermità abandonada des del 1936. L'origen de l'ermita es desconeix, però se sap la data de l'altar que tenia abans la guerra del 1936. Era un altar d'un barroc tardà d'últims del segle XVIII, per tant l'ermita deu ser anterior. La nit del 19 al 20 de gener del 1939, van arribar els soldats marroquins de l'exèrcit nacional a Sant Antoni de Pàdua.
Ruins
1,166 ft
Castell de l'Esquernosa
Castell d'Albinyana és una obra del municipi d'Albinyana declarada bé cultural d'interès nacional. Ruïnes situades dalt d'un turó, properes a l'ermita de Sant Antoni. Les restes, murs de pedra ben lligada amb morter de calç, són restes de muralla i la base d'una torre de vigilància. El 986 Albinyana fou reconquerida per Adalbert, fill del vescomte Guitard. Quan Adalbert morí, el 1010, deixà el castell al monestir de Sant Cugat del Vallès. La deixa fou impugnada pel seu germà Geribert però el cenobi guanyà el plet. El 1040 l'abat d Sant Cugat va establir el castell d'Albinyana a benefici de Bernat Odger de Castellet, amb la condició que hi edifiqués un castell, ja que el primer estaria enderrocat, poblés el lloc i tingués acabada una torre de pedra i calç, de 50 pams, en un termini de set anys. Consten diverses confirmacions posteriors del castell, a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès. En la castlania trobem els Banyeres i els Papiol com a cognoms més destacats. Un document del 1088 refereix que el castell estava destruït, solitari i erm, sense habitants i sense treballar les terres a causa de la por als sarraïns. L'any 1098 una butlla del papa Urbà II confirma el castell i l'església com a possessions del monestir de Sant Cugat. El 1180, el castell era retingut per Pere d'Estella.
Summit
1,340 ft
Puig de Sant Antoni (409 m)
El Puig de Sant Antoni és una muntanya de 409 metres que es troba al municipi d'Albinyana, a la comarca del Baix Penedès. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 272133001). Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.
Information point
693 ft
Punt d’informació
Punt d'informació sobre els camins ramaders al Baix Penedès i a Albinyana.
Religious site
673 ft
Església d'Albinyana i Plaça Vella
Església de Sant Bartomeu d'Albinyana: Sant Bartomeu d'Albinyana és una església d'Albinyana inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Davant l'església trobem el Sagrat, plaça amb xiprers que abans era el cementiri. La façana de l'església, és dividida en dos cossos horitzontals mitjançant dues motllures; i decorada amb dues pilastres estriades i adossades (una a cada banda). La porta té al damunt la llinda amb motllura en forma de semicercle. El remat consta de dos pinacles i un cos en forma de triangle al mig. L'interior té tres naus. La central presenta volta d'aresta i és separada de les laterals per arcs semicirculars. Als peus de l'església hi ha el cor suportat per un arc escarser. El campanar és una torre quadrada, amb els angles aixamfranats i coronat amb un penell que és un àngel petitó, que recorda al del Vendrell. L'església de Sant Bartomeu és documentada el 1120 en la confirmació de les possessions del monestir de Sant Cugat del Vallès del papa Calixt II. D'aquesta església d'estil romànic i d'una sola nau tan sols en resta la part de l'absis i els arcs laterals de mig punt. Al segle xviii s'amplià l'església i es construïren les naus laterals (la dreta en el 17969 i l'esquerra el 1723) segons les inscripcions que presenten cadascuna. El campanar i la façana daten del segle xix segons una inscripció que hi havia en el campanar. Durant la guerra del 36 es cremaren les imatges, els bancs, a l'interior de l'església i el campanar feu de xemeneia (actualment és restaurat).
Comments (1)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Molt bona ruta.