Cova del Cargolaire, Castell de Calders i Forat Micó des de Església de Sant Vicenç Màrtir, Calders

Matinal circular pel Moianès, comarca de la Catalunya Central, situada en un altiplà entre les depressions de la Plana de Vic i de Bages. És va crear al 2005 amb municipis que pertanyien a tres comarques, Bages, Osona i Vallès.
Aparquem a la plaça Major on hi ha l'església de Sant Vicenç Màrtir, l'ajuntament i un mirador. L'edifici de l'ajuntament era l'antiga presso, al llindar d'una de les portes de la façana hi ha en relleu dos calders símbol del poble.
Iniciem la caminada seguint les marques blanques i grogues del PR C 197, creuem dos cops la carretera i ja trobem l'arbre monumental l'alzina de l'Arola, el sender davalla cap a la cinglera de les roques dels Gitanos, on hi ha unes balmes conegudes com la Cova del Caragolaire. Hi va viure un home, Miquel, que si va construir un habitatge i que es dedicava a plegar caragols i altres feines, va ser molt apreciat per la gent del poble. Des d'aquestes balmes hi ha molt bona panoràmica del castell. Després de resseguir la faixa del cingle retornem al PR, segurament que aquest tram es un antic cami de bast ja que algun tram conserva l'empedrat.
Trobem les indicacions a la cabana del Campà, està al mig d'un camp cultivat de colça, per tant vigilar a xafar el sembrat, la cabana esta coberta de vegetació. Ascendim al turó del castell, antigament envoltat per un meandre del riu Calders. Actualment enrunat, queda una part de la torre mestra, part de la muralla perimetral, restes de la casa senyorial i de la capella de Santa Maria.
Continuem cap als Horts del Castell, on hi ha el Molí del Castell. Un antic molí fariner que es va mantenir actiu fins a mitjans segle XX, situat als peus del turó del castell. Voliem anar fins al Salt del Moli, pero la vegetació ens dificulta l'accés. Ens arribem en un anar I tornar fins el Pou de Glaç del Castell, de planta circular i tronc cilíndric, esta semisoterrat a la vora d’un marge. El gel va ser una activitat important per la pagesia entre els segles XVI i XIX, ja que els permetia obtenir recursos econòmics en els períodes de menys activitat agrícola.
Ens arribem a visitar les restes de Sant Andreu de Bellveí, en una fondalada de la riera de Calders, prop de Bellveí, hi ha les ruines antiga església i rectoria, tot envaït per la vegetació. Més endavant al costat de la Riera hi ha la font de Bellveí, avui seca.
Anem al Forat Micó una balma per on passa el canal de Viladecavalls i que les filtracions d'aigua han anat creant una paret de pedra tosca formant un túnel molt singular. Ascendim de nou direcció al poble passant pel mirador de Calders i pel nucli de La Guàrdia. Entrem a Calders per la Creu de Terme del camí ral de Vic i cap a la plaça lloc d'inici.