Cova del Gat, Pont del Diable i Torre de la Mixarda des de Masmolets

𝗣𝗲𝗹𝘀 𝘃𝗼𝗹𝘁𝗮𝗻𝘁𝘀 𝗱𝗲 𝗠𝗮𝘀𝗺𝗼𝗹𝗲𝘁𝘀.

Ruta circular des de Masmolets passant per:
- Cova del Gat (4.6 km)
- La Seguera (5.2 km)
- Pont del Diable (6.8 km)
- Torre de la Mixarda (7.9 km)

Com en Rubèn tenia assumptes per resoldre a Montblanc vam buscar-hi una caminada que hi fos a prop, aixì que vam anar a Masmolets, aquest poble restaurant especialitzat en calçotades multitudinàries que sota el meu punt de vista les resolen força bé.
La nostra feina era caminar i aixì ho vam fer al mig d’una forta ventada, oliveres i vinyes enllà amb vistes que arribaven al moll de Tarragona i a Cap Salou.
El cel estava preciós, amb els núvols canviant constantment per obra i gràcia del vent, les vinyes començaven a brotar, la tradició ja ho diu, per Sant Josep el borró al cep.
Ens vam anar acostant a Fontscaldes sense arribar-hi a entrar per desprès anar pujant cap els voltants de Miramar, plens de ginesta florida i bosc espès. No entenc com és parla de desforestació, centenars de quilòmetres de bancals replets de pins, infinitat de masos abandonats colgats de bosc, a casa nostra el bosc avança i avança.
Ara va tocar desviar-nos muntanya amunt per anar a veure la Cova del Gat, una cova sepulcral de l’Edat del Bronze excavada per primera vegada el 1934 per en Salvador Vilaseca, tal com suposàvem estava tancada, però ens feia gràcia arribar-nos-hi, especialment al company Cartanyà un enamorat de l’arqueologia i les coves.
Havent vist tan sols l’entrada de la cova vam continuar enfilant-nos cap el cim de la Seguera, el punt més alt del dia, lògicament ara començava la baixada fins arribar altre cop als conreus, bé, primer vam passar per un camp d’arnes abandonades per l’apicultor, però no pas per les abelles, naltros no les vam molestar i elles ens van respectar, tal com ha de ser.
Altre cop van vindre les vinyes, ara farcides de ravenissa groga i blanca, el cel s’anava tapant, davant veiem ploure, vam apressar la marxa encara ens quedava una bona estona, però encara ens vam arribar al Pont del Diable, un pont de pedra seca per creuar el Torrent dels Masos, curiòs ja que té divuit metres de llargada, un ull de set metres i tan sols vuitanta centímetres d’amplada, just per passar amb l’animal, quan el torrent baixava devia fer respecte, és la justificació que hi trobo a una obra d’aquesta magnitud.
Amb el cel tapat encara ens vam arribar a la Torre de la Mixarda, en aquest cas sembla ser que va ser construïda pels moros per defensar-se dels habitants del camp que s’amagaven al bosc, normalment sempre és la situació contraria, bé, com i quan sigui va ser una torre de defensa.
Arribats al polígon vam poder comprovar la magnitud dels magatzems d’IKEA tan llargs com un dia sense pa, i a més en el nostre cas plovent.
Doncs au, a tapar-se i a continuar caminant, Masmolets estava a prop, encara vam donar-hi un tomb passant per davant de Sant Roc i per Cal Ganxo, el restaurant que ús he mencionat al començament, tot i que el nostre destí com sempre que podem és la Fonda dels Àngels a Montblanc, la Maria Teresa i la Montse ens fan sentir com si estiguéssim a cala mare.