Cova del Gel, tossal de Mirapallars-i-Urgell, Puig del Camí Ramader. Llimiana i Gavet de la Conca, Pallars Jussà

La primera vegada -fa molts anys- que vaig recórrer amb vehicle la carretera del congost de l'Escala del Pas Nou -crec que encara no era asfaltada- em va impressionar. La visió de les espaterrants muralles que formen la Roca Alta i la Roca de l'Arç no et deixen indiferent. Aquest angost pas entre la conca del Segre i la de la Noguera és espectacular. Aleshores em va neixer el desig de trescar i veure d'aprop les timbes i els passos que de ben segur l'home havia traçat al llarg de la història.

Però vaig tardar molts anys a anar-hi. Avui hem posat proa cap al vessant nord. És menys ferèstec, perquè els pendents no són verticals com a la cara sud i estan recoberts de vegetació arbustiva i arbòria, però també amaguen racons sorprenents. Un d'ells és la Cova del Gel (*), una immensa cavitat molt amagada, l'accés a la qual no és pas fàcil. Tot allò que val la pena té un preu.

Vaig veure un trac que partia del coll de l'hostal Roig -a la carretera abans esmentada- on encara hi ha l'edifici, ara abandonat. Aquest hostal devia servir tant pels que volien passar pel camí carretera com per les ramades transhumants, que havien de salvar la serralada del Montsec. Com que la pista és oberta ens hi fiquem amb el cotxe; així escurcem el quilometratge d'aproximació, que ens permetrà allarga'l després, quan serà més interessant.

Accés al punt d'inici:
Des de que deixem la carretera fem cap a 1,5 qm. per la pista, apte per a vehicles turisme (tot i que sempre és millor que si més no sigui alt) fins on s'obre el darrer camp a la nostra esquerra (el quart) Naltros vam trobar la pista en bon estat.
Si disposem de temps i de ganes podem començar des de la carretera a l'inici de la pista i agafar el GR que mena a la Portella Blanca; si fem això pel corriol boscà trobarem vestigis de trinxeres. Després el corriol s'uneix a la pista, i a partir d'ací haurem de seguir per ella cap a 1 qm. coincident amb el traçat del GR. Aquesta opció allarga entre l'anada i la tornada gairebé 3 qm.

Descripció de l'itinerari.

Establim l'inici de la ruta en un punt que ja sabem que després podrem atansar sense dificultats quan baixem de la carena i tanquem la circular.
Iniciem la caminada per la pista amunt. Quan acabem de traçar una ampla corva a l'esquerra el GR se'n desmarca per la dreta, deixem la pista i el seguim.
Recuperem la pista i al cap de poc trobem una bifurcació amb banderola indicadora: Tossal de Mirapallars/Sant Salvador del Bosc.
Seguim en direcció Sant Salvador del Bosc.
Al cap de poc trenquem a la dreta (hi ha una banderola que diu Forat del Gel). Veiem a sota a la dreta la Cabana dels Pastors, i molt aviat un altre indicador en fusta gravada del CE Lleida.
A partir d'aquí seguim rastre de corriol transversalment en direcció W, que ni guanya ni perd alçada. Quan veiem el primer gran roure comença a baixar, i quan en veiem més el corriol es posa a baixar vertiginosament. Cal estar molt atent a les fites, perquè el rastre damunt la roca no es percep. Arriba un moment en què el rastre fa un tomb cap a la dreta; això és senyal que el nostre objectiu és ben a prop.
Ens cal travessar un llindar de vegetació entre els blocs i ja albirem la gran volta que aixopluga l'entrada.
No cal dir que sigueu respectuosos amb tots els elements, i de fer el mínim de soroll.

Feta l'extraordinària visita tornem enrere fins la banderola indicadora del camí al Tossal de Mirapallars-i-Urgell (no simpliquem tant! La gent del pais hi posa els dos noms)
Agafem la pista que puja sense patiments fins el collet del Grau Ample. Des d'allí emprenem la pujada cap a la dreta al Tossal de Mirapalllars-i-Urgell. Gaudim del fantàstic mirador als quatre vents.
Baixem al coll i pugem per l'altre costat. Guanyem primer el punt alt que figura amb el nom Lo Grao en la cartografia de l'ICGC. Allí hi identifiquem allò que sembla una trinxera amb un búnquer malgirbat.
Continuem cap a llevant pel camí carener i atansem el Puig del Camí Ramader (1637 m.). Entremig, a la lleugera depressió, hi arriba ben visible el corriol del camí ramader que ve de la solana. Des d'aquest cimal ja podem gaudir de vistes cap el sector oriental de la serra.
Continuem en la mateixa direcció fins un collet, a la cota 1572. En aquest punt abandonem la carena i emprenem la baixada, sempre en direcció NNE per terreny pelat i d'arbusts. En 1'6 qm baixarem 400 metres de desnivell.Abans d'atansar la pista trobarem una lleixa boscosa poc espessa que cal travessar.
Arribem a la pista i anem cap el cotxe, que tindrem poc més amunt o més avall d'on hem anat a raure.


(*) Moltes vegades no és suficient anar a un lloc per gaudir-ne plenament. Si se'n saben coses, quan s'hi va se'n gaudeix més. La Cova del Gel o Espluga de Correigs és una immensa cavitat que s'obre "miraculosament" enmig dels costers boscosos que es desplomen a la vall de Barcedana. La presència de la cavitat precisament aquí presenta un cert misteri. Els geòlegs diuen que aquesta mena d'obertures són formades per la força de l'aigua. Si voleu calculeu els millions d'anys que han hagut de passar des que el Montsec era pla ran de mar o bé el mar arribava aquí dalt (gairebé a 1300 m.)
El 1910 un botànic francès va identificar a les estalactites un coleòpter que només s'ha trobat aquí (en l'àmbit de la península ibèrica). També s'hi va identificar una molsa que és un fòssil vivent, ja que perviu des de fa 300 millions d'anys, dels temps en què la vida eixia del mar i tot just començava a colonitzar espais terrestres ja que retenia humitat fora de l'aigua.
En la dictadura de Franco, els Maquis hi van establir un centre on amagar-se, planificar la recuperació de Lleida i organitzar un atemptat contra el general feixista.
Actualment es troba dins el terme municipal de Llimiana.
No fa tants anys hi havia un corriol practicable que unia aquesta amb la Cova Negra de Matasolana, avui engolit per la vegetació, ja que no es fa servir.
Si en voleu saber més, l'informació ha estat extreta de: llimiana.com/covagel.php