Cova Palleret i Moleta de Fredes. Montsià

9 de març de 2019

Tot i ser petit, el Montsià és una caixa de sorpreses. Darrerament ha crescut l'interès de molta gent per fer recerca per la muntanya, i gràcies a l'empenta de gent com Josep, Francesc o Agustí, bons coneixedors del Montsià i amb el seu neguit de descoberta, van sortint bonics racons amagats per tota la serra. Aquesta vegada us plantejo una ruta diferent de les habituals pel Montsià per anar a la recerca d’algunes d’aquestes troballes, de les coves i racons que van sortint a la llum. Per assolir-les cal tenir clar que no trobarem bons camins, al contrari, cal tenir ben present que cal sortir del sender i emprendre corriols poc transitats i per tant, sovint plens de coscoll i "malea", per això qualifico com a difícil aquesta proposta.

Aproximació: Pugem cap a la zona d'aparcament del Cocó de Jordi, des de Sant Carles de la Ràpita. Darrerament és fàcil trobar-lo ple, per això opto per deixar el cotxe, a unes zones d'aparcament que trobem a dreta i esquerra del camí, abans de l'esplanada del final.

Itinerari: Seguim la pista fins a la zona d'aparcament del Cocó de Jordi i prenem el sender normal cap a la Font de Burgar. El camí, ample i molt trescat recorre el barranc de la Font pel seu vessant esquerra. Passem per una zona molt planera, que s'interna en un bosquet molt atapeït de carrasques, fins a una corba del camí a la dreta, al mig del barranquet de la Manigueta. Aprofitant que les fortes pluges de novembre van fer córrer l'aigua pels barrancs i els van "netejar", deixo el sender i començo a remuntar el barranc per la seva llera. Un gran caos de blocs i de vegetació abundant tapissen el barranc però es pot remuntar sense moltes complicacions. Un cop hem guanyat bastanta alçada el barranc es comença a tancar per l'espessa vegetació però per l'esquerra baixa un petit relliscador de pedra. El remuntem i ens surten al pas les restes d'una avioneta que va patir un tràgic accident a la serra fa 30 anys. El 1991 i de manera casual, dos excursionistes rapitencs van trobar les restes de l'avioneta i els seus ocupants al mig d'un bosc espès de carrasca del Barranc de la Manigueta, que ocultava totalment el lloc de l'accident. Les autoritats van confirmar que es tractava d'una avioneta suïssa que havia desaparegut dos anys abans, el 1989, amb tres tripulants i de la que es va perdre el rastre mentre feia el trajecte entre el sud de França i Àfrica.
Uns metres més amunt de les restes, veiem una creu de ferro com a record de les víctimes, i uns metres més amunt encara trobem el sender que puja directe, des del Cocó de Jordi cap al Pla de Rodes, "la Rueda". El seguim per la dreta, en bona pujada, i al primer bancal del pla, a la bifurcació, trenquem cap a la dreta en direcció a la Font de Burgar, resseguint el PR-C 83.
Un cop a la font, i seguint amb l'esperit aventurer, ens oblidem dels senders i comencem a remuntar el llit del barranc de la font. La traça d'un petit corriol, per la banda esquerra ens facilita el pas, i poc més amunt trobem al mateix llit del barranc un grup de grans blocs que conformen un petit recer: La Cova del Grèvol, així anomenada per la presencia pels seus voltant de nombrosos exemplars petits d'aquest tipus d'arbre, molt poc habituals al Montsià, en ser una espècie que es troba normalment a molta més alçada, entre els 700 i 1500 metres. Molt freqüent a la part alta dels Ports. Aquest estiu passat i fruït de la intensa sequera que va patir la serra, un rar exemplar de teix, molt prop d’aquesta mateixa zona, va morir completament sec.
Uns metres més amunt, sense deixar el barranc, i també sota un gran bloc trobem una altra petita cavitat: la Cova de la Geneta.
Sortim al sender que puja cap a Mata-redona, el GR 92, i el remuntem fins a la petita esplanada on conflueixen els barranquets de Mata-redona i de les Fontanelles, anomenat el Fondet.
Aquí deixem el GR i pel Fondet comencem a remuntar el barranquet entre un preciós bosc de carrasques. Una gran fita de pedres ens marca que cal deixar per l'esquerra el fons del barranc i pujar cap a uns vells bancals d'oliveretes, on el sender planeja fins a la font de les Fontanelles. Més que font, un recollidor d'aigua del mateix barranc, protegit per una petita estructura de pedra en sec.
Sota la gran carrasca que hi ha i mirant a la font, per l’esquerra surt un sender que remunta fins al coll de la Foradada, des d’on en una intensa pujada ens plantem al cim més visitat de la serra: la Foradada. La millor i més panoràmica balconada del Montsià cap a la badia dels Alfacs i la Ràpita.
Per l’esquerra del cim, des de la petita esplanada de dalt del forat, surt una sendera que dóna la volta a la gran mola de roca que conforma el cim i davalla cap al proper Palleret. Abans d’arribar però ens fixem en una característica punta de roca que sembla el cap d’una tortuga, que ens queda dalt a la dreta i on podem pujar per un corriolet. Des de la mateixa roca i mirant a la Foradada veiem la petita cova de la Tortuga arrecerada als peus d’un petit cingle, a pocs metres d’on estem.
Tornem al sender i seguim baixant, per rodejar , també per l’esquerra, el Palleret. Un gran bony de roca enclavat a la carena que sembla un paller. Un cop superat i a pocs metres cal estar atents a la nostra dreta, deixar el sender i baixar uns metres cap al barranc d’Aiguassera. Per una petita canal entre el coscoll baixem a trobar la base d’un petit cingle, i per la dreta trobem la boca de la cova del Palleret. Petita cavitat molt fossilitzada a la que accedim per un petit forat que ens deixa a una sala coberta per un caos de blocs despresos i que conserva a les seves parets alguna raconada de precioses formacions.
Un altre cop al sender l’emprenem de baixada. Estem al sender conegut com de la Canícia, una de les vies d’accés a la Foradada més directa des del Mas de la Canicia als peus de la serra per la part marítima. El sender careneja, a estones desgrimpant per estrets i empinats passos entre roques, sempre en baixada. En un petit replà tenim una petita roca foradada a l’esquerra que emmarca una bonica vista del Castell o Moleta de Fredes a la que ens dirigim.
Uns metres més avall trobem una bifurcació que prenem per l’esquerra i que es dirigeix cap al barranc dels Coloms. La següent bifurcació, en un petit xaragall pedregós, ens portaria per la dreta cap al Pantà de la Ferradura o dels Coloms, uns metres més avall. Seguim recte i creuem el barranc canviant a la vessant de solell i resseguint la sendera fins a una punta de carena on torna a canviar a l’obaga. En aquest punt deixem novament el còmode transitar per sender i ens enfilem per l’esquerra per pujar a la carena, que resseguim en pujada cap al Castell. A la base dels cigles que l’enmurallen per la seva cara est veiem una petita cova que anem a trobar. Arribem fins a la Cova del Castell, un petit forat que servia de sopluig al bestiar. Fa molts anys vaig veure sortir d’aquest forat 8 o 10 cabres que s’hi arreceraven.
Tornem fins al crestall que ens ha portat fins aquí i davallem uns metres fins a trobar per l’esquerra un pas, per enmig de la “malesa” que ens permet, sense perdre alçada anar a trobar el sender que remunta la Mola de Fredes, el Castell, uns metres més al nord. El sender s’enfila i torna a planejar ara en direcció sud fins a la pala final, que també per sender molt perdut s’enfila fort per una estreta diagonal per guanyar el cim de la Moleta de Fredes. Una corda fixa ens permet pujar fins al capdamunt de la roca cimera on trobem un petit penell metàl·lic. Les vistes cap a la Foradada són extraordinàries, amb l’afilada cresta que uneix els dos cims. Cap a llevant el barranc de la Font s’obre camí cap al delta., esquivant la Mola del Tendo.
Desfem el camí de pujada a la Mola, seguint ara el sender en baixada fins a una bifurcació que trobem marcada amb una fita de pedres. Per l’esquerra seguim en baixada fins a una altra bifurcació, que també per l’esquerra ens deixarà un altre cop al Cocó de Jordi, i uns metres més avall, per la pista, fins al cotxe.

Salut i muntanya!!!