Cova Pintada, Font de la Costa dels Dolors i Racó del Moro des de Parking de Lloret

Ruta circular des de Parking de Lloret passant per:
- Cova Pintada (2.0 km)
- Font de la Costa dels Dolors (3.1 km)
- Pont de Lloret (3.7 km)
- Racó del Moro (5.1 km)
- Bufadors de Lloret (6.3 km)
- Forats del Julivert (6.6 km)

Es diumenge de Pasqua i no han donat bon pronòstic meteorològic, per això ens decidim a fer una ruta senzilla i curta però encantadora, amb racons que tenen la seva pròpia màgia, i que ens fan volar la imaginació.
Aquesta setmana van ploure 50 litres, inclòs va nevar una mica al Caro, però la sequera actual és tan intensa que no ha sigut suficient per a plenar el barranc. En arribar al raco del Moro, m'adono de la impotència que sento davant la falta de aigua per culpa de les avionetes i la importància de la pluja.

Com sempre he pensat, lo millor de la ruta es la companyia, i avui la puc compartir amb Majo, que gaudeix a cada pas del camí i en lloc de fer mones fem la cabra. Puc dir que tinc la sort de haver-la conegut i així tenir la millor companya del món. Rialles i bon rotllo sempre, estic encantada de poder aportar el meu granet de sorra per investigar i descobrir juntes aquests racons que ens emocionen per la seva bellesa i la peculiar formació geològica de les estalactites capritxoses i tallats de roca gegants.

Farem la aproximació al barranc de Lloret pel Mas de Barberans, passant per davant de la ramaderia de Pedro Fumadó i aparquem a la cruïlla amb el Mas de Cansalader. Avui trobem varies furgonetes que van a fer el barranc. Una sorpresa tenint en compte que avui el temps no acompanya gaire.

Començarem a caminar per pista que poc després arriba a unes escales que desemboquen al pont de fusta. Al altre costat del pont tenim la bifurcació per a decidir on anirem ja que la ruta no es circular, es poden fer tres minirutes independents entre si, d'aquesta manera, en cas de pluja podem avortar la missió ràpidament.

Així, anirem primer a la nostra dreta per visitar una de les balmes més grans de la zona, a la que podem arribar en poc menys de 1 kilòmetre, sense gaire desnivell, i per una còmoda sendera desde la que es veu al fons el nostre objectiu i que pasa per la Font de la Costa dels Dolors, i estem contentes de trobar-la plena. Rebautitzada com a font de Loli i un poc més endavant ja tenim la Cova pintada. Anem a visitar-la amb entusiasme i felicitat, amb un majestuós sostre calcari cobert per innumerables formacions d’estalactites pintades de color verdós fruit de la humitat que regalima pel seu interior. Està emmarcat per unes columnes de formació recargolada modelades per la intensa varietat d’agents climatològics que, en aquell indret,la pròpia natura ha dut a terme a través de milers d’anys i al fons esquerra tenim una finestra natural entre columnes.

De moment el temps aguanta bé així que desfem els nostres passos fins al pont i seguim endavant per una sendera gran i encisadora, ens rodeja el bosc i dona bona ombra, paral·lela al riu.

Aproximadament un kilòmetre després, trobem un indicador als bufadors de Lloret.
Els bufadors són surgències esporàdiques que desprenen grans cuantitats d'aigua en el moment en que el sistema càrstic entra en càrrega després de pluges intenses i llevantades. La resta del any es mantenen en sec.

Seguim endavant, ara amb una curta però intensa ascensió fins a la bifurcació dels escarrissons de borosa, i prendrem el camí de l'esquerra en direcció al racó del Moro.

En arribar sento la decepció... La veritat és que pensava que els 50 litres de pluja caiguts està setmana es podrien notar en el caudal de la cascada que cau en la bonica raconada del Moro, però la sequera es tan abundant que no hi han canvis notables en l'aigua. Simplement cau un petit rajolí i el que era un toll preciós d'aigües transparents ara només hi queda un poc de aigua amb un fons fosc i trist. Com comentava anteriorment, un fort sentiment de impotència per no poder evitar la sequera m'envaeix i penso que el culpable es el impacte del ésser humà en la natura , perque aquesta és sabia i no es pot permetre morir per falta de pluja.. Esperem que vinguin ben aviat les plujes, a qui donarem la benvinguda sempre i cuan no sigui un temporal rabiós, però encara que causa més destrosses, al final es la única manera que te la natura de sobreviure als ecoterroristes que desfan les tormentes. No estarem gaire estona en aquest racó , només recordant èpoques més generoses i abundants, com després del Glòria, de la Filomena O després del confinament.

Durant el retorn, passats els bufadors, anirem a visitar el Pas del Julivert. Trobarem una petita fita de pedres a la esquerra que ens marca un corriol una mica perdut, però senyalitzat en vermell que seguim en forta pujada en direcció a una punta de cingle . Aqui comença la part dificil i dura pel tipus de terreny però són apenes 400 metres per a visitar el Pas del Julivert.
Una vegada a dalt, hem de passar per una mena de tùnel entre grans blocs, a l'altre costat s'amplia una mica però és troba envoltada de grans parets de roca que impedeixen el pas, i on apareix una curiosa finestra natural que dóna al barranc. Pareix que tot s'acaba aqui. Però al girar, veiem una abertura en diagonal que s'obre com una gran escletxa a la roca, mirant al barranc, dalt a la dreta. Una petita grimpada i accedim a l'estret pasillo que travessa la montanya , per poder arribar al coll de morralets en cas de voler fer la ruta circular. Ja vaig fer aquesta en una altra ocasió, a la inversa, i vam tardar molt de temps camp a través. Com avui no es el cas de fer-la circular, desfem els nostres passos per tornar al barranc.
Ara còmodament i amb entusiasme tornarem a passar pel pont de fusta i la pista que ens retorna al punt de inici.

Tot plegat ha sigut bonic, tres racons molt diferents entre si i que val la pena veure, sobretot si es en bona companyia. Pocs kilòmetres però força desnivell fan que sentim la mateixa satisfacció d'haver fet una ruta llarga, i ara ja podem anar a menjar la mona tranquilament.