COVES DE CAN LLUCIÀ (450mr), PONT FORADAT, Balma Can Soteras, Mina, Castell, St Miquel de Vilaclara, el Xuclador. Castellolí

RESUM: Castellolí, Església de Sant Vicenç, Castell de Castellolí, Cal Muset, GR 172, Mina de la Font del Ferro, Can Cuixa, Capella de Sant Miquel de Vilaclara, Pont Foradat de Roques Blanques, Can Soteras, Balma de Can Soteres, COVES DE CAN LLUCIÀ (450mr), Adrenalina Paintball, el Xuclador, Castellolí (l'Anoia).

Ruta en sentit anti-horari, a prop d'El Bruc, curulla d'indrets curiosos (església, castell, mina, capella, pont natural, balma, cova, riu...) i amb vistes a Montserrat.

NOTA: Precaució amb la porta de ferro (reixa) de la Mina de la Font del Ferro": està sense les dues frontisses! Sense gairebé ni tocar-la, la reixa m'ha caigut a sobre!

====
INICI: Aparquem davant la zona municipal "Les Passeres", de Castellolí, amb piscina exterior on s'hi estan banyant. Font a dins, on em mullo el cap.

Carretera asfaltada en pujada.

ESGLÉSIA VELLA DE SANT VICENÇ de Castellolí. Hi ha una placa commemorativa en record als morts de la Guerra civil.

Els primers 300m són per asfalt, no transitat, i tan sols s'escolta el so estrident de les cigales ("chicharres"), de la xixarrera que fa avui... quina calda!

Trencall esquerra: abandonem la carretera i continuem per caminet pedregós, en pujada dreta... (mentre pujo penosament per la calor, penso en la piscina on he aparcat... on tan frescament s'hi estaria, ja que no hi havia gairbé ningú i duia banyador.....) ;))))

CASTELL DE CASTELLOLÍ (ruïnes). 30'. Hi ha molta malesa per accedir dalt l'emmurallat castell... les herbes són més altes que jo. Potser està descuidat pels mesos de confinament per la COVID. S'hi accedeix per una rampa amb barana de ferro prima fins un altiplà rocallós, on s'eleva l'antic CASTELL D'AULÍ, del s. X, actualment en incipient restauració, amb alguns murs coberts amb xarxes per evitar l'enfondrament.

A dins està l'antiga església romànica de Sant Vicenç, torre, i muralles. Vistes a Montserrat.

CAL MUSET: masia particular, amb elements modernistes. Una part de la casa està en ruïnes, però l'altra es veu habitada (gos). Hi ha una bassa al costat.

Enllaç amb el GR 172: pista forestal de sorra i grava, a la solana. Vistes a La Cadireta de Montserrat. Després, tram sota l'ombra d'alts pins.

Trencall dreta: abandonem la pista forestal i el GR 172. Aquí hi ha un rètol del "Projecte Pinassa", sobre la conservació dels boscos de pinassa, i un pal indicador de la Ruta Lilla: "Les Fonts de Castellolí".

MINA FONT DEL FERRO: mina excavada a la muntanya, d'aigua ferruguinosa. "Una de les fonts més interessants del terme municipal". Hi ha 6 graonets que baixen al túnel, que s'endinsa, i l'aigua del terra és de color carbassa del ferro. De dins surt una frescor... Quan m'hi apropo, la reixa em cau al cap! Anar amb compte.

FONT DEL FERRO: sota la mina.

Després, continuar pel mateix corriol, sorabosc, que desemboca en una pista forestal que seguim a la dreta, uns 25 metres.

Trencall esquerra.

Cruïlla amb placa commemorativa a Francesc Fernandez Campos, DEP. Continuar en baixada pedregosa. Vistes impagables a Montserrat.

CAMÍ DE LA PLANA LLUNY: continuar a la dreta (pista forestal vermellosa) i en uns 50m, prendre un trencall a l'esquerra: corriol entre romaní.

Trencall dreta avall.

CAN CUIXA: mas en ruïnes, amb una de les parets és de terra molt vermellosa, de la zona. Desde la cruïlla de la placa fins aquí practicament tot el camí en baixada. (2h15'). Entre parets enrunades i pel mig de les herbes, fonoll i bardisses, està adossada la capella:

SANT MIQUEL DE VILACLARA: capella romànica en ruïnes, del s. XI, ja s'esmentada l'any 1077, i que pertany al municipi de El Bruc. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local. Em desespero en veure l'absis d'arcuacions llombardes tot pintat amb grafittis d'algun desgraciat que no tenia altre lloc on dur l'spray de pintura negra.

PONT FORADAT DE ROQUES BLANQUES o de Vilaclara. Pont de roca natural, prodigi de la naturalesa. Caminem per sobre el pont; sembla ser que fan boulder a sota, hi han deixat una escala d'al.lumini.

Voregem un camp i retornem a la pista forestal del Camí de la Plana Lluny, que ara seguim a la dreta.

CAL SOTERAS (Can Soteres, obviar). Després de passar un cobert, girem a l'esquerra pel GR, que deixarem en uns pocs metres.

Trencall dreta: Abandonar GR per un corriol bosc, enlloc de la pista forestal.

Vistes Cingles de Roquerols.

BALMA DE CAN SOTERES. A sota aquesta bauma hi ha un ampli espai que serviria d'aixopluc i habitacle. "Té unes dimensions màximes de 32m de longitud x 9m de fondo i una alçada de 4m. Trobarem una columna estalagmítica i alguns revestiments d'estalactites incipients. Amb temperatures baixes es formen caramells i columnes en diverses filtracions d'aigua procedents del sostre de la balma." (Espeleoindex).

Enllaç amb pista forestal ampla, que seguim a la dreta en baixada. A l'esquerra de la pista veurem un rètol informatiu i un caminet arranjat amb graons de fusta que pugen a la cova.

COVES DE CAL LLUCIÀ, CAN LLUCIÀ o COVES DEL PAS, amb uns 450 metres de recorregut subterrani.
Té un traçat laberíntic amb galeries reticulars. L'entrada és d'àmplies dimensions, però després, cal arrossegar-se i fer el cuc per progressar. Hi ha un gran gourg, que he trobat ple d'aigua, i fins i tot un pou de 6 metres. Llàstima els papers, les pintades a les parets... :(((

Un cop visitada la cova i feta la croqueta, continuem baixant per la pista del Torrent de les Coves.

Trencall esquerre: camí entre camps de blat, just abans d'arribar a la residència canina "El Gos Blanc", on a part de gossos tenen cabres i un pony.

ADRENALINA PAINTBALL, sembla que actualment estigui abandonat, potser pel confinament. Des d'aquí es veu el Túnel del Bruc. Després el camí esdevé pedregós, i travessa una pista forestal en direcció al Xuclador.

EL XUCLADOR: gorg, on una bonica gosseta d'aigua està gaudint de valent.

Retorn a Castellolí i fi de la ruta.

Llàstima la piscina no estigui oberta, sinó ara em donaria un bany!!! : D .... Bona caminada!!!
~~~
He seguit el track de Jep Boix, gràcies!
I gràcies a la recomanació d'un company wikiloquero.

Nota: També es pot fer la ruta des del Coll del Bruc.

=========
CURIOSITATS:
* COVES DE CAN LLUCIÀ o Coves de la Font del Ferro, o Coves del Pas, amb uns 450 m. de recorregut prop de Castellolí (Anoia). "Descripció: Entrant per la boca més oriental de totes les que s'obren a l'exterior, ens trobem amb una àmplia galeria que es perllonga cap al S. D'ella surten diferents ramificacions que configuren la xarxa de conductes que integren la cavitat. Prenent la primera galeria practicable de les tres que trobem després del porxo d'entrada, ens dirigirem, en direcció NNO, cap al punt més baix de la cavitat, al que s'arriba després d'uns 40 metres de galeria i d'haver superat un desfonat de 3 metres del meandre, per assolir una sala de sostre baix i d'uns 12 per 7 metres. Al marge d'aquesta galeria que configura el sector N de la cavitat, la resta està formada per una estreta xarxa de diàclasis, més o menys eixamplades, que li donen una configuració laberíntica on predominen les galeries de sostre molt baix que dificulten la circulació. Tota la cavitat es troba excavada en un paquet de calcàries de l'eocè, al límit de la Conca d'Òdena i afectades per una xarxa de diàclasis ortogonals que configuren el sistema reticular del conjunt de galeries, excavades en una primera fase a règim freàtic per després passar per processos de sedimentació i quimiolitogènesi importants. Cavitat residual retallada per l'erosió del vessant epigeu.
Història: Cavitats conegudes des de temps immemorials. No és fins el 1907 que Faura i Sans fa una tímida cita en el seu Recull i sembla que pocs anys més tard, Amador Romaní fa una visita i es troben restes de ceràmiques del neolític.
Malgrat ser unes cavitats visitades per multitud de gent (amb tots els problemes de degradació del medi que això suposa), no és fins el 1965 que es coneix el primer estudi i topografia de les coves, portats a terme per membres del GES – CMB."
(Espeleoindex).