Coves de Can Riera, Puig Vicenç, Penya del Moro, Cova Bogunyà i Penyes de Can Riera des de Torrelles de Llobregat

Itinerari per la zona muntanyosa oriental de les Serres d'Ordal, en els termes municipals de Torrelles de Llobregat, Vallirana i Cervelló (Baix Llobregat). Es tracta d'un itinerari variat pel que fa la vegetació, el tipus de terreny i el paisatge que combina pistes, camins i corriols i que ascendeix a les principals elevacions de la zona, el Puig Vicenç i la Penya del Moro, amb bones panoràmiques de les serralades Prelitoral (Montserrat, La Mola, Montseny) i Litoral (massís del Garraf, Collserola i muntanyes de l'Ordal), així com del curs baix del riu LLobregat i de la façana marítima. La ruta també inclou la visita a les espectaculars coves de Can Riera, indret en què cal ser enormement curosos ateses la facilitat per accedir-hi i la seva fragilitat.

La ruta s'inicia a l'aparcament de la zona poliesportiva municipal de Torrelles de Llobregat, al Raval Roig. Des d'allà remuntarem per pistes i camins cap al Serral de Can Ros fins arribar a una cruïlla indicada, amb les rogenques Penyes de Can Riera a la vista. Seguint la indicació cap al coll de la Serra de Can Valent aviat hi arribarem després de deixar a la nostra esquerra el turó de Mossèn Corbera (hi ha una bassa de bombers).

Al Coll de la Serra de Can Valent ens desviarem en sentit oest, cap al bosc, per anar a buscar un fressat camí que comença en un torrent sec i que voreja el vessant meridional de les Penyes de Can Riera fins a una zona en què sovintegen les figues de moro. Allà haurem de desviar-nos cap a un corriol que de seguida deixarem per seguir uns metres a l'esquerra i arribar a la primera de les coves de Can Riera: es tracta de la primera cova d'un conjunt de cavitats de gran bellesa per les singulars i sinuoses formes que l'erosió ha produït en els gresos de tonalitats rogenques (1).

Tornant a la bifurcació reprendrem la marxa per un corriol força costerut i descompost, atents a desviar-nos a la dreta a l'alçada de la segona cavitat (atenció perquè el corriol continua enfilant-se amunt, cap a la carena de les Sitges, per terreny exigent i proper al cingle). La corprenedora bellesa de l'indret no ens ha de fer oblidar l'evident fragilitat dels materials erosionats, com evidencia la presència d'un sediment polsós i sorrenc al terra. La tercera cova es troba a curta distància de la segona i es comuniquen per un curt corriol.

Com que des de la tercera cova el terreny ens impedirà continuar la ruta, haurem de tornar al camí de pujada cap a la segona cova per desviar-nos per sota de la cinglera cap a l'est (a penes si hi trobarem traces de camí) fins a sortir a una torre elèctrica a l'altiplà carener de les Sitges (en aquesta part cal força atenció perquè és un tram bastant perdedor).

A curta distància de la torre elèctrica aviat arribarem a una cruïlla indicada on podem optar per continuar directament cap al Puig Vicenç o, com en el nostre cas, iniciar un llarg recorregut per pista fins a l'acinglerada Penya del Moro, amb amplíssimes vistes cap al massís del Garraf, el curs Baix del Llobregat, la façana marítima i la Serralada de Collserola.

Des de la Penya del Moro davallarem per una llarga pista pel vessant occidental de la Vall d'Arús, amb un curt tram (passat el coll del Pi de les Tres Soques) en què farem drecera per un pendent i irregular camí aprofitant el desboscament de la xarxa elèctrica (amb terreny humit és força relliscós). Durant aquesta part de la ruta trobarem diferents testimonis del passat com ara barraques de pedra seca i les ruïnes d'un interessant antic forn de calç molt a prop de la pista. Finalment, en una cruïlla de pistes on trobarem les restes d'un altre forn de calç, ens desviarem cap a la propera Cova Bogunyà, també coneguda com el Polvorí ja que havia estat utilitzada com a arsenal en època republicana (2).

Des de la cruïlla de la cova, una altra pista que travessa el torrent de Campderrós i progressa pel vessant assolellat de la vall d'Arús ens retornarà al Serrat de Can Güell, on girarem a l'esquerra per continuar ascendit cap al Puig Vicenç, el punt més alt de la ruta amb extensíssimes panoràmiques en totes direccions, també cap al nord (Montserrat, La Mola...).

Davallant per un pendent corriol des del Puig Vicenç cap a l'est travessarem el camí de Can Sala en direcció a les Penyes de Can Riera, on ens retrobarem amb l'intens color vermell i les espectaculars formes erosives que ja havíem vist a la zona de les coves (formen part de la mateixa unitat orogràfica). En aquesta part de l'itinerari, entre boscos, roques i balmes, davallarem per un corriol on hi ha tres passos equipats amb cordes, tot i que no presenten cap dificultat especial. Del conjunt destaca sobretot la Penya del Cucut, accessible des d'un collet (no és difícil enfilar-s'hi per un pas accessible per la seva esquerra), tant per l'espectacularitat de l'indret com per les vistes de què gaudirem.

Tornant al collet proper a la Penya del Cucut el corriol davalla per sota del seu escarpat vessant oriental (val la pena detenir-se a contemplar la corprenedora balma de sorprenents formes erosives que veurem per sobre nostre). El corriol surt finalment a la pista cap a Can Sala i Santa Maria de Cervelló que nosaltres prendrem a la dreta per pujar, fent drecera en un tram, fins al Collet de Can Riera, vorejant les Penyes de Can Riera fins a retrobar-nos amb el Coll de la Serra de Can Valent. Des d'allà desfarem el camí de pujada des de Torrelles (amb la variant de davallar per la pista de Can Reinal si no volem repetir el mateix camí) per completar els gairebé 19 km i 800 metres de desnivell d'una variada, sorprenent i molt recomanable ruta.

------------


(1) Hi trobareu una interessant i exhaustiva descripció de les Coves de Can Riera en el següent enllaç:

http://www.geb.cat/coves-de-can-riera-o-can-mas-torrelles-de-llobregat-baix-llobregat/


(2) Si volem més informació sobre la Cova Bogunyà la trobareu (entre d'altres) en aquest enllaç:

http://espeleobloc.blogspot.com/2010/03/el-polvori-vallirana.html