Coves del Racó dels Ferranes. Montsià

Una recent visita al Racó del Buco, m'ha portat a recuperar una ruta de descoberta del Racó dels Ferranes (Ferreries segons el ICGC, o també conegut com de les Carabassades). Pujant pel Maset de Vilero cap a la sendera de les Faixes, camí de la font del Bassiol, anem carenejant entre el barranc del Bassiol a l'esquerra, i els Ferranes i el Racó del Buco a la dreta. La carena paral·lela de la dreta, que puja dels Ferranes sempre m'ha cridat l'atenció perquè es veuen clarament algunes boques de cova i una gran balma. No ha ha sender i per tant el repte està servit per aquells que gaudeixen com jo de descobrir, "a fons" el Montsià.

9 d'abril de 2017

Després de molt temps d'estudiar la manera d'emprendre-ho, entre fotografies amb zoom i l'inestimable ajuda del google earth, finalment em decideixo a remuntar la carena que puja del racó dels Ferranes, per tal de descobrir les coves que hi ha, i que sempre m'han cridat l'atenció en pujar per la carena de l'Escaleta.
L'empresa és molt feixuga, perquè no hi ha sender. Tot camp a travès, lluitant amb la malea i aprofitant els corriols del senglar per avançar. Dalt de les coves i la balma hi trobem un pas delicat per superar un petit cingle que m'obliga a fer una grimpadeta, per tant qualifico la ruta de difícil. La descoberta de les coves i la visita a llocs emblemàtics d'aquest racó de Montsià canareu: masets, cocons, coves... paguen la pena de la proposta "ferèstega". Som-hi!

Aproximació: Al km 1068 aproximadament de la N 340, prenem el Camí del Llop que remunta cap al Montsià. Passades les granges del Patacó, a l'esquerra, el camí baixa a creuar el barranc del Llop. Just abans de la llera prenem un camí per l'esquerra i el seguim fins a una gran esplanada amb un preciós maset on podem deixar el cotxe (millor pujar amb un cotxe alt).

Itinerari: Som al Maset de Paletes, al cor del Racó dels Ferranes. Seguim uns metres el cami però aviat trobem una finca vallada que ens barra el pas. Mirem d'esquivar-la per la dreta, creuant un barranquissó i anem remuntant cap a les finques perdudes de la part superior que enfilen cap a la carena.
Més endavant, encara a les finques perdudes trobem un maset assolat, del que no he pogut saber el topònim, amb la particularitat de tenir un gran cocó tallat a la roca, a la part de darrera de la casa.
A partir d'aquí la intuició em porta a emprendre la carena que va guanyant alçada, entre corriols de senglars, cercant el pas factible. Poca cosa us puc indicar, deixo el track per si us serveix de guia, però l'objectiu és pujar....
Després de passar una zona envaïda pel pinar, ja guanyerm terreny de monte més obert, i sobre la cota 315 aproximadament trenquem cap a l'esquerra, La referència pot ser un petit argiler que ressalta entre la malea i que ens portarà en pocs metres a la primera de les coves, que anomeno la Petita dels Ferranes. Un petit forat de geologia capritxosa, recer de bestioles o d'aus per les restes que hi ha a l'interior. Per la dreta de la boca, trobo un pas que em permet seguir remuntant la carena i superar uns petits cingles fins a la cota 358 aproximadament, on torno a enfilar per l'esquerra, on a la base d'un cingle trobo la que anomeno Cova Gran dels Ferranes. De forma ben curiosa, la boca dins una balma allargassada d'uns 10m. de llarg per 3m. d'alçada, presenta un forat ben rodó que s'endinsa en diagonal cap a la dreta, perdent alçada progressivament, d'uns 10 metres de fons, bifurcant-se en dos petites entrades a la part interior, i on sembla tancar-se la cavitat, de 0,5 m. escàssos d'alçada al fons. Les restes trobades a l'interior semblen d'algun rapinyaire.
Novament per la dreta de la boca accedeixo a la part superior del cingle de la cova anterior, on s'obre una gran balma oberta a la roca, d'uns 15 m. de llargada i dos d'alçada, però que apenes entra 3 m. al cingle. L'enigma de les coves dels Ferranes queda resolt. Ara cal sortir d'aqui!
No queda d'altra alternativa que seguir remuntant...
Torno a prendre la part dreta del cingle, menys escarpat per seguir pujant. Petites cingleretes es van succeint, i el pendent es va accentuant. Un cingle en forma de petit castell de roca a la mateixa carena és la propera referència. Pel mig del cingle, i aprofitant les escletxes es pot remuntant fent una grimpada que es deixa a tocar de la propera sendera de les Faixes.
Aprofito per fer un respir de la dura pujada i deixar passejar la vista per la capçalera del racó dels Ferranes, la part superior d'aquest barranc es coneix com el Racó del Buco, on tenia una Martinenca el tio Buco, la Cartagenera, com ens explica l'amic Joan B. Beltran al seu llibre dels Encanteris del Montsià. Em crida l'atenció un forat ben a prop del cingle del Buco, que caldrà investigar... la feina al Montsià no s'acaba mai!
Prenc el sender per l'esquerra per anar a visitar la propera cova de l'Hedra, en altres temps amagada darrera d'una exuberant hedra que la tapava quasi en tota la seva longitud. Malauradament es va secar, potser degut al canvi climàtic, o a l'estroncament d'alguna veta d'aigua que l'alimentava... Cal creuar la gran tartera de l'hedra per anar i tornar de la cova. Un altre cop al sender passo a tocar del gran pi del Cingle del Buco, que en aquest punt s'obre al buit de la cinglera. Uns metres més endavant arribo a l'encreuament de l'Escaleta i el sender de la Font del Bassiol.
Trenco per l'esquerra, per comença a baixar per la carena, ara per sender.
En arribar al primer pinar espès, la martinenca del Buco, on encara hi trobo les restes de la seva caseta, la curiositat em pot i trenco a l'esquerra per anar a trobar la cova que havia vist des de dalt. La meva sorpresa és trobar el preciós cocó del Buco, tallat a ma, a una gran llosa de roca per recollir l'aigua de pluja. Ja me n'havia parlat Joan B. Beltran, i avui per sort m'ha sortit al pas. Avanço, fora sender un altre cop, cap a la base de la gran cinglera del Buco, però per avui ja en tinc prou de lluitar contra la serra, i deixo l'empresa per una altre dia. Em crida l'atenció les margenades "impossibles", sobre els cingles, que s'aixequen a l'altra banda del barranc, i no deixo de preguntar-me amb quin objectiu es van fer aquells marges en petites lleixes entre cingles on no hi cap ni un arbre...
Torno al pinar i emprenc la baixada cap al Mas de Vilero.
Abans però, a una zona molt pedregosa, a la cota 230 aproximadament, encara a la carena, torno a deixar la sendera i baixo per l'esquerra per anar a creuar el barranquet dels Ferranes.
Entre vells bancals perduts trobo les restes del que sembla un cocó o una barraqueta de filat, i un petit coconet a la roca uns metres més avall. Creuo el barranquet i avanço entre bancals també perduts en direcció est per trobar les restes del vell Maset de Joan de Pilar, o de la Carabassada. Uns metres per sota, les restes d'un fornet de calç. El maset acull una gran cisterna i les dependències habituals d'aquest tipus de construcció, el foc a terra, la menjadora per a l'animal...
Uns metres més avall, torno a trobar la finca tancada del principi, amb una gran bassa d'aigua, que torno a esquivar, ara per l'esquerra, i retrobar novament, pista avall, el maset de Paletes, on tinc el cotxe.
Sortida dura, poc agraïda i incòmoda, però força gratificant per les troballes fetes, que amplien els meus coneixements de la serra.
Salut i muntanya!!