COVES D'EN BERTRAN, SANTA BÀRBARA, LA ROCASSA I SANT AMANÇ, des d'Anglès.

Abans de res, agrair al company Jep Boix tenir penjada la ruta que avui hem pogut fer resseguint la seva quasi totalment, exceptuant un tall de baixada que hem fet per pista per no castigar més els genolls. Moltes gràcies Jep!
Considerem la ruta com a "Difícil" perquè al nostre parer tan el corriol de pujada com el de baixada no són aptes per a tothom, i menys si no estan acostumats a terrenys dolents i amb molta pendent.
Sortim d'Anglès, de la part alta seguint el GR178 fins que trobem un trencant: el GR cap a la dreta, nosaltres cap a l'esquerra per passar per les Coves d'en Bertran, dos forats situats en un marge, a la dreta del camí i on cal pujar expressament per tornar altre vegada al camí. Una mica després passem per Can Figueres, mas que s'utilitza de referència en alguns dels rètols que hem trobat pel camí, sobre tot de baixada. Després de Can Figueres, trobem un corriol amb marques vermelles que enfila decidit amunt fent-nos suar la cansalada i travessant diverses pistes fins que planeja una mica i trobem un pont de fusta que ens permet travessar molt còmodament el Sot de Can Figueres, una estona per pista i ara sí, en un revolt, prenem un corriol a la dreta que s'enfila dret com un ciri fins arribar a trobar el Gr178 que havíem deixat al sortir d'Anglès i que ara seguim fins assolir el cim, amb l'ermita de Santa Bàrbara i al costat, el refugi lliure, molt net i ben condicionat.
Per baixar trobem uns rètols i les marques vermelles al costat d'una alzina, a sota del cim. Seguim les marques per un camí que és molt dret i de mala petxa que finalment, deixem per seguir la pista amb marques grogues fins que les grogues conflueixen amb les vermelles per fer-nos baixar passat per la Rocassa, bonic mirador de pedra. Després, una corda pot servir d'ajut a qui no ho vegi clar per acabar de baixar altre cop a la pista, pista que nosaltres seguim deixant de banda les marques vermelles i seguint les grogues per anar a trobar altre cop les vermelles molt a prop de l'ermita de Sant Amanç a on arribem sense problemes. Baixem altre cop amb les dues marques en direcció Anglès fins que arribats a un punt deixem les marques grogues per seguir el track d'en Jep Boix que ens permet visitar el "Tut de les Mines del Sant Pare", que sembla pertanyia a les Mines del mateix nom, edificis que queden una mica per sota d'aquesta curiosa xemeneia, més curiosa perquè queda al mig d'una pineda. Tornem al camí i sortim finalment a una pista, passem per unes cases i acabem a l'Av. dels Països Catalans per on pugem seguint recte desprès d'una rotonda fins que s'acaben les cases i travessem un camp per trobar un corriol, que s'està embardissant i de fet ens va costar alguna esgarrinxada, arribant al cementiri vell des d'on pugem fins on tenim el cotxe.
Temps efectiu: 2h. 56'