Arqueoruta; Punta de Ses Crestes Ses Partions Noves per Sa Cova dets Ases, Sa Cova de Sa Figuera i Es Secret des Moix

Download

Trail photos

Photo ofArqueoruta; Punta de Ses Crestes Ses Partions Noves per Sa Cova dets Ases, Sa Cova de Sa Figuera i Es Secret des Moix

Author

Tencunsomierasolivar- Arqueo Senderisme x Mallorca

13,411 426 8540

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 5.23 mi
Elevation gain: 253 ft
Technical difficulty: Moderate
Elevation loss: 253 ft
Max elevation: 104 ft
TrailRank: 59
Min elevation: 4 ft
Trail type: Loop

Time: 5 hours 39 minutes
Coordinates: 861
Uploaded: July 12, 2021
Recorded: July 2021

1 Clap

near Portocolom, Baleares (España)

Viewed 457 times, downloaded 22 times

Trail photos

Itinerary description

Itinerari completament circular sortint de la Punta de les Crestes on es troba el Far de Porto Colom i que feim inicialment per la vessant interior del Port i passant per s'Arenal (antigament es dividia amb s'Arenal de Ses Dones i s'Arenal dels Homes) i i per camins de terra a la zona anomenada en cartografia moderna Tancat de Sa Torre i que comences a s'Arenal dets Ases (segons toponimia den Cosme Aguiló) fins a arribar a s'Algar d'on surten uns camins per l'interior que aprofitarem per visitar dues coves on s'han localitzades restes d'activitat humana en època prehistòrica, Cova dets Ases i Cova de Sa Figuera, la primera actualment prohibida l'entrada sense autorització administrativa.
Arribarem per aquest camí a l'anomenada Zona de les Partions Noves on recorre una paret seca que separa els municipis de Felanitx i Manacor i girar en direcció a la costa per arribar a s'anomenat Secret des Moix; des d'allà practicament sense camins retornarem per la línia costanera més agraïda a l'hora ja del migdia si la fem un dia d'estiu com és el cas, i aprofitarem de nou en arribar a la zona de s'Algar per pegar un capfico.
D'allà recorrerem per distints tiranys que trobam per damunt dels penya-segats fins a tancar el cercle caminant per damunt de distintes cavitats o coves marines.
Podrem accedir a una que trobam devora un nucli residencial dels anys 60 anomenat "Aldea Ibicenca" on hi haunes escales un poc malmeses per baixar i que veig erroneament atrubueixen amb el nom de Cova des Ganguil, i realment son dues cavitats anomenades Cova de Sa Cassola i Cova de s'Entrador de Sa Sal, cosa que tením ben confirmat i documentat (mirar informació al correspopnent waypoint).
Acabarem el recorregut visitant el vèrtex geodèsic que es troba damunt les ruïnes de l'antiga Torre de Defensa de Porto Colom que va ser esbucada fa uns cent anys i en queda sols la base i l'antic aljub amagat al seu davall.

Waypoints

S'Arenal dets Ases

En aquest punt trobam una platja coneguda antigament com s'Arenal dets Ases. Una mica més envant agafam un camí a la dreta a l'altre costat de la carretera.

S'Arenal dets Homos

Així era coneguda aquesta platja antigament

S'Arenal de ses Dones

Arribam a mà esquerra a l'anomenat antigament con S'Arenal de Ses Dones

Accés al Mirador del Far

Trobam un tirany que passat arriba al costat de la partet de partió del Far on trobam una miranda privilegiada del mateix . Podem lletgir a la pàgina de Fars de les Illes Balears: farsdebalears.com "..Fue proyectado por Emili Pou e inaugurado el 31-12-1863...realizó para construir una serie de faros no contemplados en el Plan General de 1847. Se inauguró con una óptica fija para faro de 6º orden y lámpara moderadora de aceite. En 1917 se añadieron unas pantallas con mecanismo de relojería para producir una apariencia de ocultaciones, 3+4 cada 20 segundos, con luz de gas acetileno. En 1965 se implantó el alumbrado eléctrico, con una apariencia de 2 destellos blancos cada 10 segundos, producidos por una óptica catadióptrica procedente del Faro de Tramuntana. En 1996 se procedió a la solarización de la señal y al cambio un a vez más de su óptica giratoria por otra dióptrica de horizonte. La torre original fue recrecida en dos ocasiones, una en 1918 aumentando su altura en 6 metros y cambiándose además la linterna; y otra en 1965 con la electrificación del faro y recrecido en 10 metros más.."

Tram de pedra

Arribam a un bocí de tirany que discorre damunt un enllosat natural.

Intersecció

Continuam dret

Cova de Sa Cassola i Cova de s'Entrador de Sa Sal

Trobam al final de les escales una plataforma i que erròniament he vist que s'atribueix una de les dues cavitats que trobam com Cova des Ganguil** cosa que no i podem localitzar més al Nord. També he vist aquesta errada reproduida al programa de la Televisió de Balears IB3 anomenat Passejades on donen aquest nom i fins i tot explicacions de la seva morfologia. **La Cova des Gànguil al mateix Corpus Cavernario Mayoricense està documentada a la pàgina 547, G01 al igual que a nombrossa cartografia local de Felanitx consultada a llibres de les IV Jornades d'Estudis Locals de Felanitx i al recull de Toponímia de la Costa de Felanitx d'en Cosme Aguiló en un altre ubicació uns 750 metres més al nord. Google Maps també com d'altres la té mal ubicada. Aquestes dues cavitats s'anomenen Cova de Sa Cassola i Cova de s'Entrador de Sa Sal segons documenta el treball "Les cavitats litorals de sa Punta –Portocolom (Felanitx, Mallorca), 1a part. Descripció, topografia i aspectes geomorfològics " de la revista Papers Soc. Espeleo. Balear, 3 (2020)

Intersecció

Ens desviam a la dreta en aquest punt per anar a trobar ses dues coves de la zona, sa des Ases i Sa de Ses Figueres

Intersecció

Continuam per la dreta

S'Algar

Arribam a una cala on es troba a mà dreta un niu de metralladores i al costat una petita platja anomenada s'Arenalet de s'Algar

Barraca

Trobam la típica barraca de la comarca de migjorn amb el sostre de pedres enllossades i al costat d'una paret seca.

Photo ofCova dets Ases (Accés amb permís)

Cova dets Ases (Accés amb permís)

Podeu veureu imatges només de l'entrada perquè ni anàvem amb permisos ni tampoc som espeleobussejadors i sols cercàvem veure l'ús antic que es feia amb tancats de mur en pedra en sec segons documenten els escrits arqueològics consultats. Aquesta cova s'ha declarat ZEC (zona d'especial conservació), i només es pot accedir a ella amb autorització; veure la pàgina oficial per sol·licitar permís pels que tinguin la preparació per endinsar-se en aquesta llarga cavitat. https://www.caib.es/sites/espaisnaturalsprotegits/es/como_solicitar_una_autorizacion-22089/ Segons el Corpus Cavernario Mayoricense de Jose A. Encinas es descriu així: "..De las tres bocas del subterráneo, la superior ilumina la sala del primer encaje lagunar y presenta leves retoques artificiales en el acceso. La de bajada terrestre deja vestijios cerámicos de manufactura indígena, romana sigillata, musulmana y medieval, dando fe de larga frecuentación en la zona vestibular, donde se aprecia rampa acondicionada de acceso. La inevitable relación de este fenómeno con la cercana Cova des Coll y con el paleorelieve marismeño es un hecho. Justo encima de la gruta se halla la Cova de ses Figueres.."

Forat dets Ases

Trobam amagada entre una figuera una cavitat que comunica a l'interior de sa Cova dets Ases, conten que era per aquest lloc on titaven els animals "moribundos" abans de morir

Fita

En aquest punt giram per un tirany que veim a l'esquerra per anar en direcció a una gran figuera

Cova de Sa Figuera

Descriu en Jose A Encinas al Corpus Cavernario Mayoricense "..Expresión superficial de colapso cupular sobre un sector de la más profunda Cova dets Ases, con característico cono detritico derivado del colapso cupular. Este derrumbe obstruye la periferia de la célula alveolar o unidad cársica en cuestión, permitiendo contorneo y donde inicialmente se acondicionaron unos depósitos funerarios del Bronce balear; según los restos cerámicos, los huesos humanos y unos manufacturados cantos rodados calizos (percutor, etc.) dejados en el lugar por quienes modernamente violentaron el depósito.." Gràcies a les anotacions d'en Jaume Deyà que la va visitar ja fa uns anys fou en el seu passat un refugi islàmic i està ben plena de material almohade.

Restes de calç

Trobam un munt abandonat en restes vergetals i de calç , senya que aprop segur hi ha un forn de calç.

Barraca

Trobam les restes d'un altre barraca al costat de la paret de partió

Portell de Ses Partions Noves

Arribam a les anomenades partions Noves, trobam un portell i giram 45 graus a la dreta per continuar amb la paret en direcció al mar.

Es Secret des Moix

Descriu en Jose A Encinas al Corpus Cavernario Mayoricense "..La boca quedó casi tapada por arenas procedentes de una duna rissiense, según A. Ginés (1975) y quienes la representan con encharque de aguas saladas. En la parte superior con rasa determinante de explicita secuencia de aconteceres anegatorios y en el saledizo de la entrada con goteo cenital favoreciendo la colada estalagmitica interna, a sotavento de la duna y consolidándola. Conserva, además, arenas marinas del interglacial wurmiense y el interior mide 75 metros de longitud por 30 de amplitud, resultando la altura media de nueve.."

Accés a balma

En aquest punt podem baixar per arribar a una balma marína que si és l'estiu podrem visitar sempre si entram a l'aigua i no fa temporal.

Balma marina

Pensava era Sa Cova des Penyal Roig però una vegada consultat el Corpus Cavernario Mayoricense d'en Jose A. Encinas veig aquest realment està ubicada uns 130 metres més al Nord continuant la línia de costa. És una balma per visitar pegant un capfico a l'estiu des de a plataforma on hem accedit arribant fins aquí.

Portell

Trobam una paret amb un portell obert

Niu de metralladores

Trobam al costat de s'Arenalet de S'Algar un niu de metralladores del temps de la guerra civil

Antigues pedreres

Trobam al costat de Sa Punta de Sa Galera les restes d'una pedrera

Cova des Dimoni i Cova de Ses Pedreres

Arribam al costat d'una rodona del darrer carrer o vial de la zona urbanitzada i trobam un mirador natural on podem contemplar des de damunt la cova d'accés marítim anomenada Cova des Dimoni o Cova Gran (Vegeu Corpus Cavernario Mayoricense, pag 544, D01), i al costat una altra cavitat coneguda com a De Ses Pedreres (Toponímia de la Costa de Felanitx, d'en Cosme Aguiló), on veurem antigament es treia pedra a vorera de mar. Al treball "Les cavitats litorals de sa Punta –Portocolom (Felanitx, Mallorca), 1a part. Descripció, topografia i aspectes geomorfològics " de la revista Papers Soc. Espeleo. Balear, 3 (2020) l'anomenen com " Cova des Racó de sa Pedrera" Nota, al Google Maps erròniament atribueixen una de les dues cavitats on ens trobam ben damunt com Cova des Ganguil**, cosa que és un error perquè es troba uns 250 metres més al Nord; tampoc com he vist a altres tracks i fins i tot a un programa de la Televisió de Balears IB3 anomenat Passejades és el nom de les cavitats que trobam davall de "l'Aldea Ibicenca", on podem accedir del darrere per unes escales malmeses i amb perill d'ensorrament. **La Cova des Gànguil al mateix Corpus Cavernario Mayoricense està documentada a la pàgina 547, G01 al igual que a nombrossa cartografia local de Felanitx consultada a llibres d'Estudis Locals i al recull de Toponímia de la Costa de Felanitx d'en Cosme Aguiló.

Photo ofCova de sa Tenassa de Sa Cova Gran

Cova de sa Tenassa de Sa Cova Gran

Continuam per la línia de penya-segats i arribam a un punt on trobam les restes d'ancoratges on segurament d'allà es feia algun tipo de ràpel per accedir a ella. Al Corpus Cavernario Mayoricense, la trobam documentada a la pag 548, G02 com a Cova Gran, i al treball "Les cavitats litorals de sa Punta –Portocolom (Felanitx, Mallorca), 1a part. Descripció, topografia i aspectes geomorfològics " de la revista Papers Soc. Espeleo. Balear, 3 (2020) amb el nom de Cova de Sa Tenassa de Sa Cova Gran

Portell

Passam per darrere unes cases per un petit portell

Accés escales baixada coves

Trobam l'accés a unes escales que estan en mal estat just darrere l'anomenada Aldea Ibicenca, per accedir a dues cavitats que trobam damunt una tenassa, i veig estan erròniament atribuïdes a sa Cova des Gànguil, i el nom correcta documentat al seguent waypoint és Cova de Sa Cassola i Cova de s'Entrador de Sa Sal

Aljub

Trobam sa boca d'un antic aljub que segurament era on els Torrers emmagatzemaven l'aigua quan aquesta torre estava operativa

Vèrtex Geodèsic

Trobam damunt la base de l'antiga Torre de Defensa de Porto Colom l'actual vèrtex geodèsic cosntruit l'any 1984; l'original i que serví per elaborar el Mapa Geodésico de las Islas Baleares de 1869 s'ubicava damunt sa torre avui desapareguda segons descriu el llibre de l'autor de mapa el Coronel Carlos Ibañez de Ibero de 1971, i les observacions foren realitzades el 22 i 23 de Juliol de 1867.

Mirador des Far

Trobam una miranda privilegiada del mateix . Podem lletgir a la pàgina de Fars de les Illes Balears: farsdebalears.com "..Fue proyectado por Emili Pou e inaugurado el 31-12-1863...realizó para construir una serie de faros no contemplados en el Plan General de 1847. Se inauguró con una óptica fija para faro de 6º orden y lámpara moderadora de aceite. En 1917 se añadieron unas pantallas con mecanismo de relojería para producir una apariencia de ocultaciones, 3+4 cada 20 segundos, con luz de gas acetileno. En 1965 se implantó el alumbrado eléctrico, con una apariencia de 2 destellos blancos cada 10 segundos, producidos por una óptica catadióptrica procedente del Faro de Tramuntana. En 1996 se procedió a la solarización de la señal y al cambio un a vez más de su óptica giratoria por otra dióptrica de horizonte. La torre original fue recrecida en dos ocasiones, una en 1918 aumentando su altura en 6 metros y cambiándose además la linterna; y otra en 1965 con la electrificación del faro y recrecido en 10 metros más.."

Comments

You can add a comment or review this trail