Creixell, Carena de l'Aguilera, Mas de Mercader

Creixell

Castell de Creixell

El 1173 tenim notícia documentada del terme Creixell quan Ponç de Rajadell i la seva muller venen el castell de Montornès a la comunitat de Santes Creus delimitant-lo «ab oriente in termine de Crexello». Probablement, la construcció del castell data del 1190 quan el bisbe de Barcelona, Ramon de Castellvell, concedeix la Carta de Població a la vila de Creixell. A partir de 1277, la senyoria de Creixell pertanyia al prior del monestir de Sant Pere de Casserres de la comarca d'Osona. L'any 1358 consten 28 focs a «Crexell».
El 1572 se secularitza el priorat de Casserres i els seus béns van a passar al Col·legi de Jesuïtes de Betlem de Barcelona. L'any 1767 i degut a l'expulsió del jesuïtes, la vila i castell passà a mans de la corona, i després Salvador de Marc de Reus que regí la senyoria de Creixell fins a l'abolició dels drets senyorials al segle xix.. Avui en dia és de propietat privada i es troba en bon estat.

Esglesia de Sant Jaume

Sant Jaume de Creixell és una església del municipi de Creixell (Tarragonès) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'església és un edifici mostra una barreja d'estils gòtic i renaixentista. Fou erigida el 1559 per decret del cardenal Dòria, arquebisbe de Tarragona. La seva estructura interior és d'una sola nau amb capçalera plana i capelles laterals al costat de l'Evangeli i una capella baixa al costat de l'Epístola que s'anomena "La cripta", amb volta de maons i data de 1663. A la nau hi ha creueria quadripartita i volta de canó a les capelles. A la clau del presbiteri hi ha la data de 1559.
La façana és renaixentista amb frontó triangular damunt de pilastres a la porta principal (1662). Al costat hi ha l'antiga rectoria, que és un edifici de pedra amb portada d'arc de mig punt i finestres decorades amb motllures de força interès.
Són destacables les pintures murals del segle xvii amb les imatges de Santa Tecla i Santa Llúcia.
El campanar fou construït l'any 1771. Cal destacar la restauració feta per l'arquitecte Josep Maria Jujol. La base del campanar és quadrada, però la part superior és octogonal. Al damunt s'aixeca un cimbori addicional, obra de Jujol. Està format per una cúpula parabòlica. La volta és sostinguda per arcs metàl·lics creuats des del centre. A cadascuna de les vessants dels arcs hi ha un ull de bou de totxo. Pels costats exteriors de la volta pedres característiques de l'obra de Jujol.
Quatre figures de 4,5 m d'alçada realitzades a peu d'obra rematen el cim del campanar.

L'Aguilera és una serra situada entre els municipis de Creixell i Roda de Berà, a la comarca del Tarragonès, amb una elevació màxima de 171 metres.

El mas Mercader s'aixeca a l'oest del terme. Aquesta masia ha sofert diferents ampliacions, les restes més antigues que es conserven són d'època medieval. A la zona nord predomina l'estil renaixement, molt influït pel gust popular. Una biga de la planta baixa és un antic cargol d'una gran premsa d'oli, actualment desapareguda. La zona sud és molt moderna, d'estil romàntic del segle xix. Dins la masia es conserven pintures ornamentals al fresc.
La capella de Santa Teresa se situa dins el terme de la Pobla de Montornès. Cal destacar el paviment ceràmic del presbiteri d'estil valencià de cap a 1700. A la part exterior hi ha una pedra amb inscripció de 1727. Això també succeeix a la masia on en una porta es pot llegir la data de 1722.