CRESPIÀ - PUIG DE SANTA MAGDALENA - DOSQUERS - SANT BARTOMEU DE PORTELL - SANT MIQUEL DE ROCA

Can Ginestera

Pedrinyà.

El terme de Pedrinyà és esmentat en el document de dotació del monestir de Sant Pere de Besalú pel comte bisbe Miró entre els límits de llevant d'uns alous centrats al lloc de Fares: «a part orientis in ipso fisco que dicunt Juncarias, vel in termino de Petriniano...». L'any 1151 «Pedriano» figura entre els llocs on el comte de Besalú tenia el dret de percebre usatges i lleudes. En els documents dels anys 1236, 1275 i 1289 hi ha notícies de la casa de l'Hospital de Pedrinyà.

Pedrinyà. Església de Sant Just i Pastor

L'església de Sants Just i Pastor de Pedrinyà es troba al costat de la gran masia de Can Teixidor de Pedrinyà, veïnat de masies disperses a l'extrem nord del municipi de Crespià. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.

Segona tanca pel bestiá

Travessem la segona tanca pel bestiar i girem a l'esquerra

Puig de Santa Magdalena de Maià

Esplèndid mirador, 328 metres d'altitud, a cavall del Pla de l'Estany i la Garrotxa.

Santa Magdalena de Maià

Actualment se la coneix amb el nom de Santa Magdalena de Maià, però antigament fou l'església del priorat de Santa Maria de Jonqueres. Aquest no el trobem documentat en cap text fins al segle XIII, malgrat ser anterior a aquesta data. El lloc de Jonqueres si que el trobem documentat ja a l'any 978. El priorat depenia del monestir de Santa Maria de Vallbona, al bisbat d'Elna. Del priorat només es conserven algunes dependències, convertides en mas, i l'església. En el segle XV el temple fou fortificat augmentant l'alçada dels seus murs. En una restauració recent s'han eliminat aquests afegits, retornant al temple la seva alçada original. L'església va ser començada a construir en el segle XI, tot i que la majoria del temple actual correspon al segle XII o principis del XIII. Està formada per una única nau rectangular acabada per llevant amb un absis semicircular. En el centre del mateix podem veure una finestra de mig punt i de doble esqueixada.

Desviació dreta

Baixada (tornada) de Santa Magdalena, desviació a la dreta

Can Frigola

La Guixera

Desviació esquerra

Camp de cultiu

Caminem vorejant el camp de cultiu

Desviació dreta

Deixem el camp i continuem per la pista de la dreta

Mas Malhivern

Desviació esquerra

Desviació esquerra

Callis (Liderou)

Instal·lacions antiga granja avícola Callís, actualment Liderou

Cruilla

Si tornem de Callís(Liderou) ara anirem cap a l'esquerra

Dosquers. Església de Sant Martí

Dosquers és un poble al municipi de Maià de Montcal (la Garrotxa), estès a la riba esquerra del Fluvià. Fou municipi independent fins al 1969. Es formà al voltant del castell de Dosquers i l'església de Sant Martí de Dosquers, esmentada el 1245. L’antic municipi comprenia els veïnats de la Riera i Vila-rodona. En la divisió Territorial de Catalunya de 1936 fou inclòs en la comarca de l'Alt Empordà, però el 1937 en fou segregat i inclòs en la de la Garrotxa. Sant Martí de Dosquers és l'església parroquial i està considerada com a bé cultural d'interès local.

Desviació dreta. Camí a la Resclosa

Resclosa de Serinyà en el Riu Fluvià

Riu Fluvià

El Fluvià, de 97 metres de llargària, és un riu del Pirineu Oriental. Neix a la Garrotxa, al Grau d'Olot, a 920 m alçada. Recorre la plana d'en Bas i passa per Olot; a Sant Joan les Fonts pren una orientació cap a llevant, i desemboca al golf de Roses, prop de Sant Pere Pescador, després d'haver passat per Castellfollit de la Roca, Besalú, Esponellà i Torroella de Fluvià.

Cruilla

Inici de la pujada a Sant Bartomeu de Portell i Sant Miquel de Roca

Sant Bartomeu del Portell

Sant Bartomeu del Portell és una obra de Crespià (Pla de l'Estany) protegida com a bé cultural d'interès local. Les característiques constructives de Sant Bartomeu mostren una obra romànica avançada de finals del segle XII o XIII. Montsalvatge la va identificar com Sant Bartomeu de Basset, topònim citat en un document de 1397. El 1514 la trobem citada en les actes de visites pastorals i ja a mitjan segle XVI era en ruïnes i per aquest motiu fou reconstruïda entre els anys 1557 i 1573. El 1776 es mantenia dempeus, però l'any 1828 ja consta com a totalment derruïda. Se sap que l'any 1661 un ermità en tenia cura conjuntament amb el Santuari de Sant Miquel de la Roca. Els anys 1982 i 1983 es dugueren a terme en l'església uns camps de treball per tal de desenrunar el seu interior. Foren recuperats alguns elements originaris de l'església

Sant Miquel de la Roca

Sant Miquel de la Roca (o Sant Miquel del Portell) és una església gòtica troglodita del municipi de Crespià, al Pla de l'Estany. Es troba al congost del Fluvià prop de la central hidroelèctrica d'Esponellà, en una cinglera. Es tracta d'un edifici religiós d'estil gòtic encastat en un penya-segat rocós format per roques aglomerades (rierencs) cimentades per materials argilosos i sorrencs de tons rogencs, l'edifici es troba a la part superior del cingle, elevant-se a gran alçada per damunt del Fluvià. La construcció està formada per dos voltes apuntades recolzades per una banda a la mateixa roca excavada i per l'altre a un pany de paret paral·lel al penya-segat, cadascuna de les voltes delimita un àmbit separat per un pany de paret perpendicular al mur de façana i a la roca obert per un arc apuntat fet amb carreus treballats. Possiblement el lloc o emplaçament de la construcció actual sigui un antic assentament prehistòric de gran antiguitat. L'any 1981 es va procedir el seu desbrossament, tasca que portà a terme el grup "Art i treball". En el segle XIV figura com a "capella sancti Michaelis de Rupe, in parrochia de Crespiano". El 1983 es va netejar i arreglar el camí d'accés, el mateix que devien utilitzar els monjos en aquest petit monestir construït en part dins d'una balma a 170 m per sobre del nivell del riu. Està protegida com a Bé Cultural d'Interès Local des del 1989.

Dipòsit d'aigua

Dipòsit d'aigua en el camí de tornada a Crespià