Crespià, Sant Batomeu del Portell Resclosa de Serinyà i Font Vella des de Església De Santa Eulàlia

Ruta circular des de Església de Santa Eulàlia passant per:
- Ermita de Sant Bartomeu del Portell (1.6 km
- Resclosa de Serinyà (4.7 km)
- Font de la Ginestera (8.3 km)
- La Fontica (9.2 km)
- Font Vella (9.5 km)
EL TEXT ES DEL MEU AMIC I OMPANY D´EXCURSIONS JOSEP CASTELLS josepcastells
Per avui en Manel Vila del Olmo, amic i company de tantes excursions que lidera el Grup dels Excursionistes dels Dilluns, ens ha fet la proposta de fer una ruta per la comarca del Pla de l'Estany .

Es tracta d'una ruta circular des de Església De Santa Eulàlia passant per:
- Resclosa de Serinyà (5.2 km)
- Font de la Ginestera (8.8 km)
- La Fontica (9.7 km)
- Font Vella (10.0 km)

Situats a Crespià, un municipi de la comarca del Pla de l'Estany, ens disposem a iniciar aquesta ruta senzilla i familiar. Comencem a la plaça major davant de l'església romànica de Santa Eulàlia. L'església parroquial de Santa Eulàlia de Crespià es troba just al vèrtex nord-oriental de la comarca banyolina, en contacte amb l'Alt Empordà i la Garrotxa. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.

Edifici inicialment d'una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, ha estat objecte de diverses reformes. La principal es practicà en època moderna, durant els segles xvi i xvii en què fou ampliada a cada costat de la nau, configurant interiorment tres capelles laterals per banda intercomunicades. L'absis fou fortificat i convertit en una mena de torre de defensa. A llevant s'hi afegí un edifici destinat a sagristia, en la porta de la qual figura la data del 1642. El campanar, situat a l'angle nord-est, és una gran torre quadrada que substitueix l'antic d'espadanya del qual en resta la base. Malgrat totes les reformes i afegits tardans, l'obra romànica manté els seus elements essencials a gran part de l'edifici.

Al fons de l'absis s'ha conservat un segment important d'un fris ornamental consistent en una cornisa abocellada sota la qual corre una àmplia franja de dents de serra i a sota, un seguit de permòdols de perfil de cavet. Aquesta decoració es pot observar també en el parament extern de l'àbsis. La portalada principal, a la façana de ponent, presenta quatre arquivoltes de mig punt en degradació, de dovelles amples i curtes i els brancals són de pedra ben tallada. La llinda i el timpà són llisos. L'arc exterior presenta un guardapols motllurat. Els arcs arrenquen d'una línia d'imposta de pedra motllurada que ressegueix horitzontalment tot el conjunt. L'intradós és cec sobre una llinda de pedra d'una sola peça. Sobre la porta hi ha un finestral de dos arcs en degradació i de doble biaix. Per sobre la cornisa, a l'extrem de tramuntana, sobresurt un gàrgola. A l'extrem meridional es conserva una torrella de defensa. És de planta circular i presenta una peanya en forma de mènsula feta amb pedra, murs de rajol corbat amb quatre petites obertures i coberta amb una cúpula de filades horitzontals de rajol. Exteriorment, sobre la cúpula, hi ha una senzilla creu metàl·lica.

L'edifici és enterament bastit amb un aparell de grans carreus, ben escairats i arrenglerats uniformement, ben ajustats i col·locats a trencajunt. Per les seves característiques arquitectòniques, aquesta església respon a una tipologia molt difosa en els comtats nord-orientals catalans, els quals es poden datar entre la segona meitat del segle xii i tot el segle xiii.

Sortint del poble de seguida veurem un meandre del riu Fluvià. Seguim pel bosc fins a arribar a un camp obert amb un cartell d'informació i vistes a Mare de Déu del Món; agafem el camí de l'esquerra. Arribem a Sant Bartomeu del Portell, una ermita d'origen romànic la qual només en queden les ruïnes.



Tornem cap al plafó d'informació que havíem trobat, i aquest cop girem a la dreta per tal de baixar pràcticament al costat del riu. Primer gaudirem d'un camí de ribera, ple de pollancres; després sortirem a camp obert i seguirem el camí de la línia elèctrica. Trobem un punt de senyalització direccional, però continuem endavant per arribar a la resclosa de Serinyà. La Resclosa de Serinyà i illa del Fluvià és una resclosa que genera una zona compartida pels municipis de Serinyà, Maià de Montcal i Sant Ferriol. Es tracta d’un espai de gran interès ecològic declarat l’any 1992 reserva natural de fauna salvatge, amb una superfície total de 26 hectàrees. La totalitat de les finques englobades en aquesta Reserva són de titularitat pública. Al fons de les aigües hi creixen petits claps de Potamogeton i a les vores hi ha petits retalls de bogar i canyissar. L’aspecte ecològic més rellevant és, però, la vegetació forestal de ribera. Aquesta està constituïda per verneda i salzeda, acompanyades d’altres arbres de ribera com el pollancre (Populus alba), el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia), el gatell (Salix atrocinerea), l’om (Ulmus minor), etc. Es tracta d’un bosc molt ben estructurat i de gran interès per a l’avifauna. L’escassa accessibilitat d’aquest espai facilita que l’indret aculli una important població d’ocells. Hi nidifica, per exemple, el bernat pescaire (Ardea cinerea), el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), el martinet blanc (Egretta garzetta), el blauet (Alcedo atthis), la polla d’aigua o gallineta (Gallinula chloropus), l’ànec coll verd (Anas platyrhynchos), entre altres.Els principals impactes sobre l’espai són l’eutrofització de les aigües i la substitució del bosc de ribera per conreus i plantacions de pollancres. L’espai va ser declarat, com s’ha mencionat anteriorment, reserva natural de fauna salvatge el 1992. El tram de riu inclòs a la zona humida de les rescloses d’en Bassols i del Molí també forma part de l’espai de la Xarxa Natura 2000. Travessem un petit rieró i podem pujar unes escales per veure la part superior del riu. També s'hi poden veure cabres pasturar.

Tornem enrere fins al punt de senyalització i enfilem camí amunt pel pla de les Arenes. Arribem a la pedrera de Cal Taco, la qual és un jaciment paleontològic de carbonats d'Incarcal. En el plafó d'informació trobem informació sobre la fossilització de plantes i animals del pliocè superior i el pleistocè inferior. Se situa en el paratge del Cal Taco, a Pedrinyà (Crespià), en una pedrera de carbonats d’Incarcal. La pedrera es va formar durant el pliocè posterior en el fons d’un llac tranquil i d’aigües temperades, que produïa una sedimentació constant i continuada. Posteriorment, durant el plistocè inferior, quan ja s’havia retirat el gran llac, es van formar una sèrie de dolines o pous, de diàmetres variables, que en superfície originaven estanyols. Aquestes es reompliren d’argiles i restes òssies d’animals que visqueren en aquest període fins que es reompliren totalment. Es tracta doncs, d’un complex de jaciments del pliocè superior i del plistocè inferior que s’agrupen en un sol indret.

Les extraccions de pedra que van fer les màquines excavadores permeteren la descoberta de fòssils de plantes i animals que van viure en el lloc a finals del pliocè i el plistocè. Les intervencions paleontològiques s’iniciaren als anys 90s, fruit d’aquestes es documentaren abundants restes de fulles d’arbres i restes d’animals vertebrats, entre els quals destaquen l’esquelet d’un rinoceront (Stephanorhinus etruscus) i el crani d’un tigre de dents de sabre (Homotheriun latidens) que es poden visitar al Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles.

A continuació, passem pel rec de Can Noguera, per un antic forn de calç, pels quatre camins (una intersecció de 4 camins) fins a arribar a paisatge obert. Des de Can Ginestera podem albirar Mare de Déu del Món, el puig Sallança i el castell de Finestres, entre d'altres. Seguim per una pista principal, però en un moment donat girem a l'esquerra per anar a la Fontica i posteriorment a la Font Vella. La localitzem uns 750 metres al nord-oest del nucli urbà de Crespià, dins la mateix llera del torrent de Crespià o riera de Merler, segons qui te’n parla. La font queda uns 300 metres aigües amunt de la font Vella. Un cridaner rètol de plàstic de color fúcsia ens confirma que som a la font.
La font està emplaçada en una paret rocallosa dins el torrent. La llera del torrent està pavimentada amb rajoles de terrissa. A sota sembla ser que hi ha un dipòsit de captació, doncs per l’extrem inferior es pot veure la sortida d’aigua que aboca al torrent.

Resseguim, també, la ruta botànica que hi ha marcada sobre el terreny: freixes, verns, pollancres, cues de cavall… En aquest punt, ens explica que, temps enrere, el voltants eren horts, regats alguns amb poalanca amb l’aigua que sempre baixava per la riera Merler, ara eixuta. I arribem a la font Vella, un agradable lloc per fer-hi una berenada, i que té una cisterna tancada amb clau. Pugem als camps de dalt i seguim uns metres el camí Ramader per, un xic més enllà, tornar a baixar per retrobar la riera i poder visitar la Fontica, una font que està dins de la mateixa llera del torrent.

Pel Torrent Merler anirem seguint un itinerari botànic, en què es presenta en cartells la imatge i nom de les plantes amb la seva correspondència a la realitat. Un cop arribem a Crespià, hi ha un cartell on es pot comprovar si s'han vist totes les plantes que estaven citades.

Altre cop al carrer Major, ens fixem en la curiosa estructura de pedra de forma cònica que fa de dipòsit de l’aigua que prové de la Fontica i que proveeix les tres fonts situades al llarg del Merler avall: la font de cal Ros o d’Allà Dalt, la de cal Taco i la de can Quelot. On hi havia hagut antigament el rentador, ara hi ha un plafó amb explicacions sobre la història i la vegetació de la zona, amb dibuixos d’animals fets per Dolors Pinatella.

En poca estona arribem al final de l'excursió d'avui, felicitem al Manel per l'encert en l'elecció d'una ruta que hem trobat força interessant, i donem per acabada la sortida.

Informació extreta de la Viquipèdia, Turisme del Pla de l'Estany, Museus de Banyoles, https://fontsaigua.wordpress.com/2019/02/21, https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/crespia-sant-miquel-de-la-roca-resclosa-de-serinya-cami-de-les-fonts-i-itinerari-botanic-del-torren-122422047