Crespià-St Just-Resclosa Serinyà-St Miquel de Roca

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb els companys del equip dels hh. Amb un dia plujós i amb trams molt fangosos i d’altres amb tolls d’aigua que a estones t’impossibilitaven passar pel camí.
Avui ens hem desplaçat fins el Pla de l’Estany, concretament al municipi de Crespià per realitzar una ruta circular pel seu voltant. Hem aparcat els cotxes al costat de la carretera GIP-5121 que travessa tot el poble i tot seguit ens hem adreçat fins el carrer Major tot resseguint el fotogènic rec de Crespià, hem passat pel costat del ajuntament abans de sortir del poble.
El camí , amb constant pujada, ens fa passar entre els masos de Can Cabrinets i Can Masós. En aquest punt, en dia clar (avui els núvols estan molt baixos), es té una bona panoràmica del Pla de l’Estany.
El camí ara va de suau baixada entrant dins el bosc de Can Ginestera fins a trobar una cruïlla de camins. En aquest punt estan fent una actuació forestal amb maquinaria pesada, (tala d’arbres) i amb les fortes pluges d’aquest dies han deixat el terreny molt i molt fangós amb força problemes per transitar.
Girem la dreta fins el llogarret de Pedrinyà. centrat per l’església de Sant Just i Sant Pastor, sufragània de la parròquia de Crespià. Aquesta església es troba al costat de la gran masia de Can Teixidor de Pedrinyà. L’difici d'una nau i capçalera rectangular a llevant, amb una destacada espadanya sobre el frontis on hi ha dues obertures per la ubicació de les campanes. Als laterals hi ha dos contraforts a la façana nord i la sagristia que sobresurt a la façana sud. És una construcció postmedieval que conserva elements del temple anterior. L'element més notable d'època romànica és la portada al frontis, façana oest. És una obertura de doble arc de mig punt en degradació amb llinda i un timpà llis, monolític. El lloc pertanyia al segle XIV al castell de Dosquers.
Un cop visitat l’indret tornem enrere fins la cruïlla anteriorment esmentada amb el consegüent pas, altra vegada del tram fangós.
Ara ens encaminem fins la resclosa de Serinyà, un tram de camí baix i amb uns impressionant tolls d’aigua que a estones ens complicaven l’avançament. Tot i les dificultats, arribem a la resclosa, que com era de suposar el Fluvià anava al màxim d’aigua i estava espectacular.
Fetes les fotos de rigor, tornem sobre els nostres passos (i altra vegada sortejant els tolls d’aigua del camí). Caminem una estona paral·lel al Fluvià fins que el camí ens desvia per pujar i superar el Puig Portell. Finalment, s'arriba a un camp de conreu on trobem uns rètols que ens indiquen la presencia de Sant Miquel de Roca i Sant Bertomeu. Davant dels quals hi ha un serrat cobert de bosc, el camí a peu hi condueix en 5 minuts a l'església de Sant Bartomeu.
Església antigament d'una nau, de capçalera semicircular i amb dues capelles laterals en el transsepte. La base del mur de la façana occidental, com els vestigis de la porta d'accés, corresponen a una reforma tardana dels segles XVI-XVII. L'església no conserva la seva coberta.
Passem al costat de Bartomeu i seguim fins als peus del penya-segat que ens duu, seguint un corriol amb trams irregulars primer i arran de cinglera, emparats per una barana, després, a la església gòtica troglodita de Sant Miquel de la Roca (o Sant Miquel del Portell).
Es tracta d'un edifici religiós d'estil gòtic encastat en un penya-segat rocós format per roques aglomerades (rierencs) cimentades per materials argilosos i sorrencs de tons rogencs, l'edifici es troba a la part superior del cingle, elevant-se a gran alçada per damunt del Fluvià. La construcció està formada per dos voltes apuntades recolzades per una banda a la mateixa roca excavada i per l'altre a un pany de paret paral·lel al penya-segat, cadascuna de les voltes delimita un àmbit separat per un pany de paret perpendicular al mur de façana i a la roca obert per un arc apuntat fet amb carreus treballats. A l'interior hi ha un pou o cisterna. Possiblement el lloc o emplaçament de la construcció actual sigui un antic assentament prehistòric de gran antiguitat.
Des de aquest indret tenim unes impressionants vistes sobre la Presa de Martís, que com la Resclosa de Serinyà, ara està “colgada d’aigua”.
Tornem fins on estan els rètols informatius per continuar, ara, camí de Crespià que entrem just on es troba la església de Santa Eulàlia.
D'origen romànic, va ser modificada i engrandida al segle XVI; tot i així, conserva encara vestigis de l'església del segle XII: la porta, amb quatre arquivoltes en degradació, té a sobre una finestra; hi ha una torre rectangular, sobre la qual s'aixeca el campanar, al costat septentrional de la façana; l'absis, que va ser sobrealçat i és parcialment encastat en una construcció veïna, té una finestra i un fris dentat, damunt mènsules. Posseeix un notable retaule de marbre. Al segle XVI va ser engrandida amb dues naus més i se li construïren unes noves voltes.
Tornant als cotxes i avants de anar a dinar ens aturem al veïnat de Martís (quasi a peu de la GIP-5121 i avants d’arribar a Melianta), per visitar, aprofitant les darreres i persistents pluges, el Salt de Martís.
L’aigua de la platja d’Espolla desguassa per un rec que porta l’aigua cap al riu Fluvià a través del Pla de Martís. Travessa del llarg tot el Pla de Martís fins arribar al nucli de Martís de Baix. Allà el rec fa diversos saltants d’aigua abans de desembocar les seves aigües al riu Fluvià. D’aquesta manera l’aigua salva la diferència d’alçada entre el Pla de Martís i el riu Fluvià, una mica més de 100 metres, a través de diversos saltants i d’una caiguda per un pendent pronunciat. Ja a Martís hi ha un primer saltant, el saltant petit de Martís o d’Espolla i després podem gaudir de l’espectacular saltant Gros d'Espolla o Martís, on hi ha un mirador adequat i un petit itinerari...Impressionant!!.
Vist aquest lloc, ens acostem fins a Melianta per fer un bon dinar al restaurant Ca l’Àngel, donant per finalitzada aquesta interesant i humida sortida.
Salut i bones caminades!!