Cresta de Moletons

Després del concert d'ahir, encara ens queda força i energia per surtir un ratet a gaudir de la montanya, encara que aquesta ruta ja l'he fet varies vegades, avui li faig redescobrir a la meva companya infatigable que vol visitar La Caminadora del amic Agustí Barceló, qui recentment ha pujat a pintar-la per posar-la maca. El seu pas per l'estètica ha donat bons resultats, esperem que li duri a pesar de les inclemències del temps. Avui a més hem agafat un dia esplèndid, el aire ens ha evitat la calor forta, però no lo suficient per tenir fred.

Surtint del Mas de Mulet farem la nostra ruta pujant per la bassa blanca passant per tota la cresta dels Moletons fins a La caminadora i baixant per lo barranc de la Trona.

Aparcarem al Mas de Mulet i de seguida trobem una bifurcació, totes dues pistes pujen a la cresta. Pero nosaltres escollim pujar per la dreta i baixar per la esquerra.
Agafem la pista dreta i la seguim fins a la bassa blanca. Ara agafem un bonic corriol , que ens fara guanyar de seguida casi tot el desnivell d'avui. Lo mes bonic es a dalt, aixi que pujarem ràpidament fins a la Roca Roja. Alli tenim les primeres visites a tota la costa, des de Alcanar fins a Penyiscola i mes enllà.

Seguim per la cresta,passarem pels cims de lo Molló, los Moletons, la Portella Blanca i la Portella Conillera. En alguns trams hi han grimpades i desgrimpades, res difícil si s'està acostumant però la cresta es estreta i no es recomana a persones amb vertigen o en cas de pluja o vent fort. En el cas de avui el vent és lleuger, es pot passar amb precaució.

La Caminadora del Montsià ens espera per fer la foto ,avui més maca que mai , al cim conegut com els dotze apòstols. Podem seguir la cresta en direcció Molacima i La Torreta, però avui ja emprenem la baixada , per la esquerra de la bifurcació.

Seguim el corriol que passa pel pou de Lo Fornet, el Mas de Rosalea, el barranc de la Trona , al Mas de Tabola i en arribar a les antenes de Caldera comença la pista que davalla fins al inici de la ruta. Senzilla però preciosa, a prop de casa encara que poc visitada, avui solitària, ha estat una ruta relativament fàcil , i a pesar d'això amb els seus trams de fer el cabra. 🐐🐐
Tot plegat en la més agradable companyia , esperant amb ànsia la propera aventura.