Cresta del Gall, Bestrecà

Una ruta molt maca per persones acostumades a grimpar per les roques.
Cal dir que nosaltres vam fer la ruta amb moltes parades i sense cap mena de pressa. No vaig pensar a parar el track i es per això que potser i tinc mitja hora mes amb un km. de mes.
La cresta no te dificultats grans potser algun pas concret, nosaltres solament en vam trobar un (un estret amb poques preses que ens va obligar a passar asseguts), la ruta varia pel bosc i pel fil de l’aresta. A Castellfullit hem d' anar fins al poble d' Oix i a la sortida del poble a mà dreta agafar una pista de terra on passarem per davant de " Can Pei ", el camí no està molt bè, es a dir, que si anem amb un turisme haurem d' aparcar al cap de poc de passar Can Pei, nosaltres amb un Berlingo vam continuar fins el segon pont amb baranes de pedra destrossades uns metres abans a ma esquerra i trobem un petit aparcament. Cadascú que valori... Iniciem la caminada deixant a ma dreta el camí a la Mare de Deu d’escales i a ma esquerra deixem la pista per on tornarem, seguint la pista arribem a ma esquerra a un corriol quasi amagat pugem amunt seguint les fites que entre matolls es l’única cosa que veiem, però seguint el track de seguida estarem a la roca de l' inici de la ruta amb la presència imponent de la cresta del Ferran al davant que ens acompanyarà durant tot el trajecte. Un cop ja estem en plena cresta només ens caldrà anar seguint per on més ens convingui seguint pel fil o anar més per entre les alzines. No pararem d' anar de pedra en pedra. Ens topem amb dues o tres parets imponents però que es pugem sense dificultat, cal anar molt amb compte perquè la pedra es com un ganivet afilat que talla molt, els guants no fan cap nosa. A la part alta un pas estret amb pocs forats a la roca ens imposa i preferim passar asseguts. Al arribar a un coll a l’esquerra puja un camí que be de la casa de Romagueres que ens pot servir per abandonar si estem cansats i també alguns deixi deixen pujar per aquí per fer la part mes fàcil. A partir d’aqui trobem els antics punts vermells que ens guiant per acabant-se d’enfilar per la Serra de Romagueres amb les vistes que s’ens obren al nord i a la vall d’Hormoier. Mica en mica anem avançant i entre coll i coll arribarem a la cruïlla al Puig de Bestracà que no visitem perquè ja el coneixem i perquè es fa tard. Iniciem el camí de tornada exageradament marcat amb fites a Sant Andreu de Bestracà, passem la masia i a baix al pla deixem la pista que aniríem a Oix per agafar a ma esquerra molt amagat un antic corriol quasi desaparegut que anem intuint seguint per sobre la riera. Ja mes endavant comencem a trobar fites i el camí mes fresat fins que veiem a sota la pista que be de la casa de Romagueres, només anem pista avall fins al camí de sortida i de nou al cotxe.
Març 2023