💯💯 Crestes de les Serres de Santa Madrona, Cavalls i Pebrer des de Gandesa

𝗣𝗲𝗿 𝗹𝗮 𝗦𝗲𝗿𝗿𝗮 𝗱𝗲 𝗖𝗮𝘃𝗮𝗹𝗹𝘀.

Ruta circular des de Gandesa passant per:
- Mirador Sta Madrona (3.9 km)
- Coll de Cavalls (5.3 km)
- Punta Redona (6.0 km)
- La Carabassa (7.8 km)
- Sant Marc (9.3 km)
- Puig de l'Àliga (10.8 km)
- Cim de la Mort (11.5 km)
- Coll de la Font (12.2 km)

Passada un altre setmana hem tornat a sortir, hem fet un bon salt de Fulleda a Gandesa, del front del Segre al front de l’Ebre. El dia ha estat força ventòs, potser massa per fer una cresta, però com ja hi érem, què teníem que fer?
Aixì que xino-xano vam agafar el camí de Gandesa a Benissanet, deixà’t el poble el camí va començar a pujar, hi ha dies que em pregunto com em pot fer peresa pujar la rampa del garatge i desprès m’enredo a pujar a qualsevol lloc, com per començar aquí amb la Serra de Santa Madrona d’on vam gaudir de bones vistes de Corbera d’Ebre des de el mirador de l’abans mencionada Santa, l’ermita de la mateixa devia quedar amagada ja que tot i buscar-la no me’n vaig sortir de veure-la.
Darrera ja veiem força amunt la Serra de Cavalls, però cap allí vam girar encaminant-nos cap a la Punta Redona, una bona i distreta pujada acompanyats pel vent que no deixava de martiritzar-nos, aixì que trobat un recer al mig del camí com sempre vam fer la coneguda cerimònia de l’esmorzar, el tema de conversa aquest cop va ser el nostre company de sortides, el Rubèn Pàmies, que aquests dies el tenim corrent la ‘Marathon des Sables’ pel mig del desert del Sàhara alguns dies a 48ºC, ja podem dir que l’ha acabada amb èxit, cosa que congratula a la resta de la colla.
Acabat el cafè, som-hi, em trobat les primeres trinxeres i un parell de trossos d’obús just abans d’arribar a la Punta Redona, un cim amb excel·lents vistes des de els Ports al Sud als Pirineus al Nord i amplies vistes als altre punts cardinals.
Em va sorprendre de la Serra de Cavalls la seva estretor, pràcticament tan sols la cresta, difícil devia ser amagar-s’hi, també difícil que t’hi fessin fora, el domini de la vall és privilegiat. Davant a la Serra de Pàndols, molt més ampla, hi va combatre la Brigada Abraham Lincoln, sembla que a aquests nois els van enviar a tot arreu, la de Cavalls la defensava els homes d’en Líster, la resistència va durar-hi un parell de mesos, desprès les pèrdues humanes i materials, la impossibilitat de reposar aquestes últimes degut a la política franco-britànica d’acotar el cap davant l’avanç del nazisme i el feixisme a Europa van fer que la República dures la claror d’un llampec.
A lo nostre, la caminada per la carena em va semblar preciosa, baix a la dreta Corbera, a l’esquerra el Pinell de Brai, davant Gandesa, sota els nostres peus una bonica sendera, això sí, batuda pel vent, tot i amb això és va fer curta, acabant la carena davant s’ens va presentar la Mola d’Irto i ja que hi érem vam pujar-hi, no s’hi passa cada dia per sota.
Primer vam trobar l’ermita de Sant Marc, en ruïnes i amb alguna pintada de l’estada dels republicans en aquestes contrades, i altrament del desfici de la gent en canviar els topònims, la Mola d’Irto la van batejar, mai sigui per uns dies, com a Mola de Karlos Marx, vista l’ermita tocava fer el cim, desprès ja sé sap, au avall va.
Ara li tocava a la Serra del Pebrer, el Cim de la Mort, molt baixet tot sigui dit, Gandesa i cap el bar, la cervesa ens l’havíem ben guanyada o això ens semblava.