Crestes del Tormo i la serra de Los Morers

Una ruta magnifica pels qui els agrada grimpar i crestejar, com queda clar, no és apta per persones amb vertigen.

Lo Tormo és una muntanya de 522,9 metres situada en el punt en què la Serra dels Morers conflueix amb la Serra del Tormo que delimita els municipis de la Torre de l'Espanyol al nord i el de Garcia al sud. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic

Aparquem el cotxe en la zona de descans que hi ha passat Vinebre de la carretera que va d’Ascó a Mora la Nova.

Per iniciar la ruta hem de travessar la carretera i dirigir-nos cap al lloc més proper a la cresta, veurem una mena de font, que no ho és, l’anem a buscar i en una forta pujada ens dirigim cap a la primera torre d’alta tensió que albirem al nostre davant.

Les condicions de la cresta són bones perquè té molt bones preses i molt bona adherència, ara bé, en cap cas fer-la en dies de pluja, l’únic que hem de tenir en compte és que hi ha algun tram que la pedra no es molt sòlida i es pot despendre, sobretot la propera al Tormo, per tant, assegureu-vos bé abans de fer l’esforç.

Trobareu algun tram que l’aresta s’estreteix i sinó la voleu fer, podreu evitar-la passant pel sender que hi ha al seu contorn, malgrat estigui una mica emboscat si passa sense cap problema, sobretot cal portar pantaló llarg perquè sinó sortireu amb una quantes esgarrinxades.

Arribats a la base de Tormo, se’ns complica una mica més la cosa perquè el terra de la canal és una mica inestable i pot produir algun despreniment de petites pedres, però, vigilant una mica, es pot fer sense cap problema, per pujar a l’agulla cal girar a l’esquerra i al Tormo enfilar-se per la roca que trobem a la nostra dreta. Un cop al cim podem observar l’esplèndida vall que envolta el cim, la llarga cresta que hem fet i la cresta que ens queda per fer i el triangle que formarà l’itinerari d’aquesta ruta una vegada hàgim tornat al punt de sortida. La imatge que tenim davant dels nostres ulls, és fantàstica perquè ens permet contemplar tot el cercle que envolta la vall dels barrancs de l’Aigua, de les Comes Llargues i les Eixalelles, tancada per la serra de Los Morers.

Després de fer lo Tormo i el vèrtex geodèsic anomenat del Piló, seguim la carena en direcció al riu Ebre, fins que trobarem una pista amb una torre d’alta tensió, lloc on ens haurem de desviar cap a la dreta seguint per una sender força perdut que hi ha seguint les línies elèctriques i que fa de tallafocs.

Per arribar a la línia de tensió haurem de seguir la carena de la Serra Los Morers, en la qual, trobarem trams rocosos que podem seguir per la carena i l’acabarem amb una des-grimpada bastant fàcil, o bé, la podeu seguir per un sender que hi ha al costat de la carena.
A partir de la torre d‘alta tensió, seguim el sender que discórrer pel tram més fresat que hi ha sota les línies elèctriques i que fa de tallafocs. Quan canvia l’orientació, nosaltres ens desviem lleugerament cap a l’esquerra, a partir d’aquí el sender desapareix i és un campi qui pugui perquè està molt brut i emboscat. Nosaltres ens desplacem el més a prop possible de la carena fins a trobar uns marges de pedra que hi ha al costat d’una pista. Després d’un esgotador anar i venir, trobem la pista, la qual, seguirem fins a trobar una bifurcació, aquesta la trobarem després d'haver fet una forta pujada.

Una vegada arribats a la bifurcació, ens desviem a l’esquerra per fer una ullada al cimet Punxegut que té una grimpada molt guapa i que un cop arribats a dalt del cim, observem un tallat impressionant, la carretera molt transitada i l’espectacular meandre del riu Ebre. Desfem el camí i reprenem la pista que després d‘una altra forta pujada arribem a la torre d’alta tensió.

Carenegem fins arribar al cim, en el que hi trobarem uns trinxeres malmeses, iniciem la davallada per una canal ampla en la que no trobem un sender clar, i anem descendint fent ziga-zagues, fina a trobar una pista al final de la canal. Durant el recorregut per aquest perdut sender trobarem petites balmes, una pedra foradada i pedres amb formes capritxoses.

Acabat tot el recorregut i vist el dibuix de la ruta, s’aprecia una forma triangular bastant definida.

Avis: El tram de sender que va de la torre d’alta tensió que hi ha al final de la Serra de Los Morers fins a trobar la pista, és molt perdedor perquè no hi ha un sender definit i el camí està molt emboscat. Així com el tram del coll que davalla a la pista que ens retornarà al cotxe, que tampoc té un sender definit i el camí és molt inestable i emboscat. L’itinerari de la resta de la ruta és fantàstic. .

Important: Aquesta ruta ha estat gravada amb el Wikiloc del mòbil, cosa que ha provocat una variació amb les dades que ha donat el Garmin. El recorregut ha estat de 12,73 km. i un desnivell de 1341m.