Creu de Jovell, Mare de Déu de la Quar, serra dels Teixons, la Salga Aguda, la Portella i torrent de Cal Moliner

Recorregut
A la Salga Aguda des coll de la Creu de Jovell, per la Mare de Déu de la Quar, collet de la Serra, coll de Gavatx, coll de la Creu de Salga, font de Salga, Can Salga, serra dels Teixons i la Portelleta.
Retorn pel collet del Tell, pontet de Can Dou, la Portella, Sant Pere de la Portella, torrent de Cal Moliner, gorg del torrent de Cal Moliner i Cal Moliner.
Resum
Bella ruta circular, tota ella dins el terme municipal de la Quar, al Berguedà. Destaca l'ascensió a la Salga Aguda per la carena de la serra dels Teixons, el santuari de la Mare de Déu de la Quar, l’església romànica de l’antic monestir de Sant Pere de la Portella i la gran extensió de muntanya i boscúria, les vistes dilatades i els contraforts del Prepirineu i Pirineu.

Comentari
L'excursió és perdedora, el trajecte del Wikiloc és imprescindible. Hi ha alguna grimpada i un pas equipat amb una baga, zones sense traça i amb els senyals esborrats; zones embardissades; filats enutjosos... Tot superable amb una mica de paciència i la bellesa del territori: els atractius de l’excursió superen amb escreix els inconvenients!

Destaca:
- La Salga Aguda, un cim esvelt, de roca conglomerada, nua i calba al capdamunt. És cim més alt de la Serra de Picancel, Prepirineu. Està inclòs a la llista dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. La vista de 360º des de dalt és excepcional. Inclou, d'oest a nord i a est: la serra de Busa, els rasos de Peguera, el port del Comte, la serra del Verd, la Serra d'Ensija, el Pedraforca, la serra del Cadí, el Catllaràs, la Baells, la serra de Montgrony, Vilada i Borredà sota mateix; el Puigmal, la serra Cavallera i el Taga a la llunyania, també al la lllunyania la serra de Milany, el Puigsacalm, Bellmunt i el Collsacabra.
- La visita al santuari de la Mare de Déu de la Quar, normalment tancat --ens han dit que les claus les deixa l'Ajuntament, a Sant Maurici de la Quar demanant-ho prèviament--, altrament que ens consta que la talla romànica de la Mare de Déu de la Quar és a l’església de Sant Maurici, per motius de seguretat. El santuari sobresurt dalt d’una mola rocosa envoltada de cingles de 100 m de profunditat. Hi ha una barana protectora, perimetral, discreta i sòlida.
- L’església romànica de l’antic monestir de Sant Pere de la Portella, segle XII, relativament mantinguda, envoltada de les runes de les dependència monàstiques, lamentablement abandonades.
- El tram pel torrent de Cal Moliner és bell però es el més enrevessat de passar. El gorg del torrent de cal Moliner és un bell indret, que caldria tenir-ne cura, hi ha alguna deixalla, un bidó de petroli que no vam retirar per la seva grandària. El trajecte passa pel costat de la bonica, preservada i equipada masia de Cal Moliner, però és difícil passar-hi, per les bardisses, l’esvaïment dels senyals i els filats, els darrers sembla que posats per obstaculitzar el pas de la gent més que per mantenir el bestiar a les pastures.
- La despoblació del territori, el municipi de la Quar tenia 578 habitants l’any 1857, el 2020 en tenia 49.

Aproximació en cotxe
L’excursió comença al Coll de la Creu de Jovell. Hi vam anar des de l’Eix del Llobregat o E9. Hi ha un trencall a la dreta a l’alçada d’Olvan. Per la C-62 o eix del Lluçanès, carretera ben dissenyada i en bon estat, que seguim durant 8,2 km, fins al trencall amb la carretera BV-4346, a mà esquerra, que prenem i seguim durant 5,2 km fins a fins a Sant Maurici de la Quar. Seguim per carretera estreta, asfaltada, la carretera de la Quar, durant 6,3 km, fins al coll de la Creu de Jovell, on aparquem, hi ha espai per fer-ho. Som a l’inici i final de l’excursió. Total 19,7 km, 23 minuts, des de l’eix del Llobregat.

Itinerari a peu, excursió
Sortim del coll de la Creu de Jovell, cota 946 m, en direcció nord, per una pista, que podríem deixar de seguida per anar a la carena, a la dreta, que baixa airosa des la serra de la Quar i santuari de la Mare de Déu de la Quar, molt vistent damunt nostre, dalt d’una mola encinglerada, que serà el primer objectiu de l’excursió. Nosaltres vam fer una llaçada i vam anar a l’esmentada carena una mica més amunt. Tirem amunt per la carena, primer per corriol poc marcat i embardissat, després la carena esdevé una codina aèria, amb timba a banda i banda. Així arribem a la plataforma dalt la serra de la Quar. Per accedir-hi hem de saltar una barana, barana que encercla tot el perímetre de la calma. Portem caminats 800 m. Del Santuari de la Mare de Déu de la Quar, 1069 m, en vam veure, per fora, tot el que vam poder. Consta que hi ha vestigis baix romànics. Les edificacions que es veuen són del segle XVI-XVIII. A més de l’església, hi ha la casa rectoral i la dels ermitans. Actualment no hi viu ningú. S’hi venerava la Mare de Déu de la Quar, una talla romànica, que actualment consta que està a l’església de Sant Maurici per motius de seguretat.(1) Vam preguntar a l’hostal de Sant Maurici de la Quar s’hi hi ha algun aplec o algun acte festiu, regular, i ens van dir que no.
Seguim pel camí d’accés al santuari, a la banda de ponent, i acte seguit comencem a baixar, en direcció nord, fins al collet de la Serra, 1015 m.
Des del collet seguim al nord-oest, remuntant la carena, per traces de corriol, fins a dalt del turó, innominat, 1.048 m, Hi ha l’opció de flanquejar-lo per la vessant est, probablement és de més bon passar. Baixem, amb alguna dificultat, per traça de corriol, gens fressat, per la carena nord, decantant-nos quelcom a la dreta a la part final per obviar una timba. Després el terreny és fàcil, fins arribar al coll de Gavatx, 964 m. Portem ara 1,9 km de recorregut.
D’aquí seguim per pista, a peu pla, en flanqueig, direcció oest, després vira a nord-est. Trobem una divisió, optem pel ramal de l’esquerra. Seguim en direcció nord-nord-est, flanquejant la serra de l’Argelada, fins a un punt, cota 935 m, passat un revol a l’esquerra, portem caminats 2,5 km, d’on surt un corriol a la dreta, direcció nord, que s’enfila decidit cap el coll de la Creu de Salga.
Anem pujant entre roures i alzines fins al coll de la Creu de Salga, 1.013 m. Portem ara 3,8 km. Des d’aquí fem una incursió a la dreta, cap a l’est, per veure la font de Salga, en estat més aviat lamentable, el racó és ombrívol, frescal i bonic, però la font no rajava, de fet hi havia sequera quan hi vam anar, altrament que om hi ha obrat una mena de nínxols o fornícules, dos, amb un vidre a la part de davant, no sabem en quina intenció, tal vegada per a posar-hi un pessebre, els vidres estaven trencats i dins no hi havia res. Tornem al coll de la Creu de Salga. Des d’aquí anem carenejant, en direcció oest, cap a la serra dels Teixons, un tram de gran bellesa, aeri, amb noves vistes al nord, sobre la vall del Merdançol, Alt Berguedà, amb les poblacions de Vilada i Borredà sota nostre i, al fons, el Sobrepuny, el Catllaràs, la serra de Montgrony, el Puigmal, la serra de Milany, el Puigsacalm, Cabrera... Vistes que anirem gaudint fins que arribarem al cim de la Salga aguda, el punt culminat de l’excursió. Passem per les runes de Can Salga, 1080 m, un antic mas a la carena, la bassa de Can Salga, el serrat dels Teixons, 1.057 m, amb un pas de grimpada equipat amb una baga, i la Portelleta, 1006 m, el coll a partir del qual iniciarem l’ascensió definitiva a la Salga aguda. El tram entre el punt més alt del serrat dels Teixons i la Portelleta es pot fer per la carena, com van fer els nostres companys, o per un corriol que flanqueja la muntanya per la vessant nord, que vam fer nosaltres. Per la carena hi ha un pas de grimpada, i les vistes són molt belles, pel corriol no hi ha grimpada, però no hi ha vista. Des la Portelleta anem carenejant, amunt, fins la Salga aguda, 1.172 m, un cim carismàtic, amb una vista impressionant als 360º, com ja hem destacat. Hem caminat 6,8 km.
Des la Salga aguda iniciem la tornada, per ruta circular. Anem baixant per la carena, en direcció oest-sud-oest, fins al collet del Tell, 986 m. L’última part d’aquest tram ens vam desviar quelcom per la vessant nord-oest i vam haver de remuntar, tot plegat poca cosa, però si haguéssim baixat sempre per la carena hauríem anat quelcom més directes.
Des del collet del Tell anem baixant per codines, nues de vegetació, com correspon a una codina, molt pendents, però sense dificultat, sorprenentment prolongades, és un tram curiós i bonic! Així arribem a la pista o camí de Vilada a la Portella, cota 793 m. Anem baixat per la pista, fins prop de Can Dou, que ens quedarà a la dreta. La pista fa una volta a l’esquerra, però nosaltres tirem avall per passar pel pontet de Can Dou, 735 m, i, just al tornar a trepitjar la pista, la deixem i tombem a mà esquerra, per camí, en direcció est-sud-est, sense gaire traça, fins al conjunt monàstic de la Portella, 803 m. Portem caminats 10,2 km. Impressiona l’església romànica del segle XI i refeta el segle XII, relativament preservada, amb l’absis semicircular amb decoració llombarda. El campanar és massís i sense ornamentació. No vam poder veure el claustre. La resta de dependències estan lamentablement abandonades i enrunades. El passat benedictí del monestir és notable, a la consagració, any 1035, s’hi van aplegar els bisbes Barcelona, Narbona i Carcassona! També és tumultuós, el 1534 un grup de bandolers va assaltar el monestir i van assassinar l’abat. Deixà d’haver-hi comunitat quan la desamortització de 1835. Durant la primera guerra carlina s’hi va traslladar la Universitat de Cervera. És Bé d’Interès Nacional des del 2010.(2) Esperem que algun dia sigui restaurat i se li retorni la dignitat que es mereix!
Sortim de la Portella per la pista o camí de la Portella a la Quar, la qual seria la opció més directa per tornar al punt d’inici i completar l’excursió. Però no ho vam fer així. Vam seguir el trajecte que passa pel torrent de Cal Moliner. Per fer aquest tram el trajecte del GPS del Wikiloc és imprescindible!, atès que és un recorregut enrevessat, perdedor i en alguns punts embardissat i de mal passar. Només sortir de la Portella deixem la pista que va a la Quar per seguir una pista a la dreta, en direcció sud-est. Al cap de 400 m deixem la pista per prendre un corriol a mà esquerra, tot seguit creuem el torrent de Cal Moliner i l’anem seguint per la seva riba esquerra –a la nostra dreta—sense camí, hi ha, de tant en tant, unes marques grogues. Així arribem al gorg del torrent de Cal Moliner, 806 m, un bell indret, del que caldria retirar algunes deixalles --un bidó que per la seva grandària no ens vam poder endur. Seguim les marques grogues fins prop de cal Moliner, on es perden completament. Cal anar a parar al costat mateix de Cal Moliner, 859 m. Ho vam fer per marges embardissats i creuant filats, tot de mal passar. Hi ha càmeres de vigilància. La masia està inventariada al patrimoni de la Generalitat, està ben preservada, hi ha força instal·lacions, quan hi vam passar no hi havia ningú. Tot just passat cal Moliner ens endinsem pel bosc, pel clot de la Coma, per feixes i antigues pistes, en direcció est, el GPS del Wikiloc imprescindible!, fins al coll de la Creu del Jovell, inici i final de l’excursió. Hem caminat 13,32 km.

Epíleg
Resumint, més de 13 km de caminada i 814 m de desnivell amunt i avall, per indrets solitaris, la major part per camins de sempre, algun tram per pista, amb punts de gran bellesa i esveltesa i bonic o molt bonic en el conjunt, amb algun punt desatès i mal tingut --ni més ni menys que a la resta al país--, íntegrament en el terme municipal de la Quar, municipi que pateix la despoblació rural del darrer segle i mig, que estem segurs que no morirà mai i que romandrà per sempre en els nostres cors!

Referències
1. Gran enciclopèdia catalana. Mare de Déu de la Quar [Disponible a: https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0402360.xml.
2. Col·laboradors del projecte Viquipèdia. Monestir de Sant Pere de la Portella 2022 [revisat el 6 de febrer de 2022. Disponible a: //ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Monestir_de_Sant_Pere_de_la_Portella&oldid=29422093.