Creu de Saba,Puig Cendròs (pel pas equipat i cresta O),Turó Gronya,Roques Afrau,Balma Espluga i ermites de Sacama i Espases

Sorprenent ruta en la que tot seguint corriols i senders sempre amb la muntanya màgica de Montserrat com a teló de fons passarem per les mil·lenàries ermites de Sant Salvador de les Espases (412m) i Sant Pere de Sacama (totes dues antics castells) i assolirem els panoràmics cims de la Creu de Saba (595m), el Turó de la Gronya (520m), les Roques de l’Afrau (508m) i el Puig Cendròs (499m), aquest últim desprès d’un tram força aventurer i un xic aeri en el que cal superar un pas equipat i resseguir la seva cresta O. A més, assolirem algunes cotes secundàries i farem pas per la Balma de l’Espluga (plena de vies d’escalada) i l’històric Pas dels Lladres.

***RECORREGUT: Ctra B•121, prop del Viaducte del Boixadell i molt a prop de l’encreuament d’aquesta amb la B-120-Camí Vell de Sant Pere de Sacama-Cota secundària (464m)-Ermita de Sant Pere de Sacama-Mas Vilar-Camí Vell de Puigventós-Masia de Puigventós (Coll d’Oriol)-Turó de la Gronya (520m)-Fondo de les Caselles-Drecera del Pla-Coll d’Espases-Balma de l’Espluga-Pas Equipat-Carena•Cresta Oest del Puig Cendrós-Puig Cendrós (499m)-Pla del Fideuer-Torrent de l’Afrau-Camí Vell de Sant Salvador-Ermita de Sant Salvador de les Espases (412m)-Coll de Bram-Coll de Sant Bernat Menton-Roques de l’Afrau (508m)-Coll de Sant Bernat Menton-Cota secundària (502m)-Cota secundària (502m)-Pas dels Lladres-Clariana/Cruïlla a l’Est del Pla del Fideuer-Font de la Pastora-La Creueta (567m)-Creu de Saba (595m)-Grauet-Desfem el camí-Ctra B•121.

***CRONICA: Deixem el vehicle en un espai al costat de la carretera B-121, entre Vacarises i Olesa de Montserrat, prop del Viaducte del Boixadell i molt a prop de l’encreuament d’aquesta amb la B-120, on trobem un cartell de la “Estació d’Olesa”. Iniciem la caminada seguint la carretera direccio Olesa de Montserrat (indicat), tot seguit pasem per un pont sobre el Torrent de Sant Jaume i, en finalitzar el pont, deixem la carretera i prenem un sender a la dreta que surt darrera d’una senyalitzacio de la carretera i s’enfila al SO fent algunes llaçades. Aviat travessem una pista secundaria i el sender, molt fressat, continua pujant de manera moderada i sostinguda amb tendencia a l’O, ara fent un traçat mes directe. Passada una zona on trobem arbres caiguts trobem una bifurcacio on seguim el sender de la dreta (O/NO), que continua pujant en la direccio que portem i no triga a sortir a un cami mes ample. Aquest cami mes ample sera el cami de tornada, aixi que tal com arribem el travessem i seguim pujant de valent pel sender que portavem (O/NO), un tram molt dret on trobem habilitades antigues passeres suposo que per btt o trial. Acabat el curt pero dret tram arribem al capdamunt d’un turonet (464m) coronat per una enorme fita cimera. Des del turonet seguim un corriol al NO que va carenejant i davalla suaument fins arribar a un collet previ a l’ermita de Sant Pere de Sacama (s.X), que era la capella de l’antic Castell de Sacama (documentat des de l’any 963) i del que nomes i queden restes de murs. Despres de fer un cop d’ull a l’ermita, gaudir de la vista des del seu espero E i enfilar-nos a les roques de darrera de l’ermita (on s’hi troben uns quants murs de l’antic castell) tornem al collet previ a l’ermita i ara prenem un cami que davalla a l’O/NO. Poc mes endavant, just al primer revolt del cami, el deixem i prenem un corriol a l’esquerra (NO) que s’endinsa en un bosquet i inmediatament surt a una cruïlla de corriols: seguim pel corriol de l’esquerra (O), que tot seguit passa per les ruïnes del Mas Vilar i despres es bifurca: seguim el de l’esquerra (NO) i, inmediatament, rebutgem un corriol menys fressat a l’esquerra i sortim a una cruïlla de camins indicada per on tambe passarem de tornada. Ara seguim cap al “Pla del Fideuer” (indicat) per un sender fressat (senyals PR) que tot seguit surt a una bifurcacio indicada: per la dreta es el cami de tornada, aixi que seguim el sender fressat de l’esquerra (senyals PR, Cami Vell de Puigventós) que continua a l’O fent una lleugera pujada per una zona oberta d’antigues feixes i deixant la Creu de Saba a la nostra dreta i molt amunt. Mes endavant sortim a una pista, on deixem els senyals PR (que davallen per la pista a l’esquerra) i seguim la pista a la dreta (O/NO) i pujant apenes uns quants metres fins l’antic mas de Can Puigventós (documentat des de l’any 1386 i habitada fins als anys 50 del s.XX). Al costat del mas trobem la cruïlla de camins del Coll de l’Oriol, on prenem un corriol indicat cap al “Turó de la Gronya” que s’enfila al SO per l’ample carena-vessant, mes amunt fem un breu impas en la pujada i tot seguit el corriol es torna a enfilar ara al S fins assolir el Turó de la Gronya (520m), coronat per una punxeguda fita cimera i una bona vista de 360º. Des del cim davallem per un corriol (senyals blancs) que va resseguint la carena que es despenja al S, aviat pasem a la vora d’un petit tancat abandonat i seguim davallant (S) una mica mes fins que, alrededor de la cota 463m, trobem una fita i un cami abandonat a la dreta. En aquest punt deixem el corriol i els senyals blancs que portem i prenem aquest cami abandonat a la dreta que continua davallant suaument amb tendencia al NO fins desembocar en una pista, que seguim a la dreta (N) i en lleugera pujada travessant el vessant O del Turó de la Gronya. Mes endavant la pista tomba a l’E, deixem un sender a la dreta que hi puja i seguim per la pista uns pocs metres mes fins trobar a l’esquerra un corriol fressat i fitat, punt on deixem la pista i seguim aquest corriol que davalla fortet i en llaçades per un bosc força ombrivol i amb alguns trams habilitats amb esglaons rudimentaris. Despres d’un primer tram mes sinuos el corriol davalla al NO pel vessant orografic esquerra del torrent i despres ens porta al fondo del mateix i l’anem resseguint (NO) entre vegetacio força exuberant e inclus de ribera. Mes avall pasem al costat d’unes feixes on trobem uns diposits i de seguida desemboquem en una pista just quan aquesta fa un revolt. Seguim la pista a la dreta (NO) entre camps d’oliveres i, just despres del primer revolt a l’esquerra, deixem la pista i prenem a la dreta la “Drecera del Pla” (indicat, punts vermells), un antic cami ben arranjat que s’enfila per una zona solana i d’antigues feixes primer al NO i despres al NE fins desembocar en una pista secundaria, que seguim a l’esquerra (O) gairebe de pla fins el proper Coll d’Espases, on trobem taules i bancs per seure, una mena de “fals menhir” i un plafo interpretatiu de les muntanyes del voltant. Just darrera del plafo interpretatiu prenem un corriol (fites) que davalla al NO i aviat comença a resseguir un vessant obert i solei (NO). Just en el punt on deixem de baixar se’ns incorpora per l’esquerra una poc evident senda fitada i el corriol que portem comença a pujar tot travessant el vessant de la muntanya amb tendencia al NO fins arribar a la Balma de l’Espluga, una gran paret “balmada” on hi han equipades moltes vies d’escalada. Des de la balma anem resseguint les parets (que anem deixant a la nostra dreta) tot pujant de valent al N per un corriol ara menys definit pero amb fites abundants que ens acaba deixant en un trencament de la cresta Oest que davalla del Puig Cendrós on es forma una mena de collet. En aquest punt la cresta rocosa forma un resalt vertical d’uns 7-8m equipat amb una corda en perfecte estat amb nussos i llaços (aquest resalt si no estigues equipat amb la corda seria una grimpada de IIº+ aprox). Per superar el pas cal tirar fort de braços o alternar una mà en la corda i l’altre amb preses de roca, aquí cadascu al seu gust!. Acabat el breu pero “emocionant” tram equipat estem al capdamunt de la sorprenent cresta Oest del Puig Cendrós, que començem a resseguir pel fil per una senda fitada a l’E, en general força horitzontal i amb alguns trencaments on recolçem les mans en algun punt o mig-grimpem, aixi com alguns passatges aeris en els que passem molt a prop de l’estimball del vessant N de la cresta (aquests son evitables ficant-nos pel matollar), lo que li dona una mica “d’ambient”. Despres d’aquest primer tram mes “encrestat” la carena s’eixampla i la senda fitada flanqueja una mica pel seu costat N i s’enfila sense cap dificultat a destacar fins coronar el Puig Cendrós (499m), amb una bona vista de 360º. Des del cim davallem pel fressat cami “normal” amb tendencia a l’E/NE fins arribar tot seguit a la cruïlla de camins del Pla del Fideuer, on trobem un parell de bancs per seure. Seguim per la pista al NE apenes uns metres fins trobar una cruïlla indicada, on deixem la pista i prenem un sender fressat (senyals PR) a l’esquerra (N) cap a “Sant Salvador de les Espases” que comença a pujar. Tot seguit deixem una senda a l’esquerra (no te continuacio), despres deixem un sender a la dreta i inmediatament el sender es bifurca: deixem el sender mes fresat i els senyals PR (continuen pujant fins el Coll de Sant Bernat Menton) i prenem un corriol a l’esquerra i planejant que als pocs metres es torna a bifurcar: seguim el corriol de l’esquerra (O) i, als pocs metres, se’ns incorpora un corriol per la dreta i començem a davallar suaument amb tendencia a l’O pel vessant orografic dret del Torrent de l’Afrau i deixant els espadats de les Roques de l’Afrau a la nostra dreta i força amunt. Mes avall comença a davallar mes marcat i sinuos fins travessar el Torrent de l’Afrau (normalment sec en aquest punt), passat el qual el corriol s’enfila una mica fent giragonses i despres davalla resseguint un petit serrat a l’O amb algun tram força erosionat fins sortir de nou al Torrent de l’Afrau, on abastem el cami habitual de pujada des del Balneari de la Puda. Travessat de nou el torrent seguim aquest antic cami (senyals grocs) que comença a pujar a l’O/NO dibuixant llaçades ben traçades. Arribats al vessant O del turo de Sant Salvador el vell sender tomba al NE i continua pujant fent llaçades i passant per la petita Cova de la Mª de Déu (on hi ha un petit oratori) fins arribar a l’ermita de Sant Salvador de les Espases (s.XIV), antiga capella del Castell de les Espases (s.X), documentat des de l’any 985 i del que nomes i resta el basament d’una torre circular i alguns murs. Adossat a l’ermita trobem un refugi lliure amb taules, bancs i llar de foc i una balconada oberta amb vistes. Des d’aquest punt fem una breu “anada-tornada” en la que travessem (S) per dins el refugi lliure i, en sortir per la porta de l’altre extrem, pugem per un tram habilitat amb esglaons de formigo i baranes que ens acaba de pujar al punt culminant de Sant Salvador de les Espases (412m), mirador privilegiat de la muntanya magica de Montserrat aixi com de totes les muntanyes del voltant. Des del cim davallem per l’altre banda del turonet per un tram tambe habilitat amb esglaons i baranes que revolta el turo i ens acaba deixant de nou a la porta del refugi. De nou en el punt on iniciavem “l’anada-tornada” (just davant de l’entrada al refugi i l’ermita) ara prenem un sender fressat que davalla a l’E resseguint la bonica i abrupte carena, amb trams habilitats amb esglaons i alguna barana. Aviat rebutgem un corriol que se’n va a l’esquerra, poc despres rebutgem tambe a l’esquerra el Camí de la Burreta i seguim a l’E per la carena passant entre algunes puntes fins arribar a un primer collet on deixem a l’esquerra un cami indicat cap a Can Tobella i seguim encara una mica mes per la carena (E) escoltada per puntes fins que arribem a un collet poc definit des d’on la carena esdeve una cresta abrupte. En aquest punt el sender fressat deixa de resseguir la carena i comença a flanquejar la cresta de les Roques de l’Afrau per la seva cara N amb una tendencia a avançar a l’E i en suau pujada. Mes endavant fem un nou tram habilitat amb esglaons que ens acaba deixant al final d’una pista. Seguim aquesta pista a la dreta (SE, senyals PR) i pujant uns pocs metres fins la cruïlla de camins del Coll de Bram, on prenem un sender fressat (senyals PR) que continua pujant al SE tot voltant les Roques de l’Afrau per la cara N fins la cruïlla de camins del Coll de Sant Bernat Menton, on trobem una imatge del patró dels excursionistes. Des d’aquest coll deixem els senyals PR i fem una “anada-tornada” que encetem seguint el corriol que surt a la dreta (O) i va resseguint per dalt i amb poc desnivell la carena de les Roques de l’Afrau fins el seu punt culminant (508m), des d’on gaudim d’una bona vista. Desfem el cami conegut fins el Coll de Sant Bernat Menton i ara seguim un corriol que surt a l’E carenejant i tot seguit ens porta al capdamunt d’una cota secundaria (502m), des d’on davallem (E) un xic i, despres d’una breu pujada, assolim una nova cota secundaria (502m). Davallem a l’altre banda del cimet pel corriol tot carenejant al SE fins arribar poc despres al portell rocos del Pas dels Lladres, on antigament els lladres i els bandolers esperaven als viatgers…i no precisament per dir-los Bon dia!. Travessem el portell seguint un sender fressat (senyals vermells amb punts blancs) que davalla uns metres al S i despres continua travessant el vessant de la muntanya amb tendencia a avançar al SO. Aviat rebutgem un sender fressat que davalla a l’esquerra i tot seguit arribem a un collet on trobem una cruïlla de camins amb una fita que diu “Camí Vell d’Olesa”, des d’on seguim un sender que surt recte (S) i de seguida ens deixa en una clariana on es forma una cruïlla de camins. Travessem la clariana al S i al costat d’una senyalitzacio de “Prohibit motos” prenem un sender que surt al SO i puja una mica deixant el Pla del Fideuer a la nostra dreta i avall, aviat se’ns incorpora per la dreta un cami fressat i seguim pel nostre sender, que inmediatament tomba al S i continua travessant el vessant de la muntanya deixant enrere el Pla del Fideuer tot fent una lleugera pujada. Poc mes endavant ens desviem momentaneament a la dreta seguint un cami indicat que despres d’una curta davallada hablitada amb esglaons rudimentaris ens porta a la Font de la Pastora, a dia d’avui totalment seca. Reprenem el sender fressat tot tombant al SE i aviat trobem una bfurcacio on seguim el sender de l’esquerra, que a partir d’aquí s’enfila fent giragonses (SE) fins arribar al cimet de la Creueta (567m), on trobem una petita creu i una placa. El sender continua a l’E/SE fent una suau baixada fins trobar una bifurcacio, on deixem un sender a la dreta i seguim recte (E/SE) encetant l’ultima pujadeta que ens acaba portant a la Creu de Saba (595m), on just uns metres per sota de la mateixa i a frec del cingle trobem un repla-balconada des d’on gaudim d’una extensa vista panoramica. Des de la Creu de Saba seguim un sender fressat (senyals PR) que davalla amb tendencia a l’E i, poc mes avall, quan apareix una pista mig abandonada, la obviem i prenem el corriol de la dreta (senyals GR), un grauet ben traçat que comença a davallar fent llaçades pel vessant S de la Creu de Saba. Mes avall el corriol fa una travessa descendent al SO que ens acaba portant a una de les cruïlles indicades per on em passat en l’anada, on tal com arribem girem a l’esquerra (SE) desfent el breu tram de cami conegut fins la següent cruïlla indicada que tot seguit trobem, on seguim la pista a la dreta (SE) i en lleugera pujada. De seguida la pista fa un revolt a la dreta i un altre a l’esquerra, punt on agafem un corriol (fites) a l’esquerra que amb tendencia a l’E i per un bosquet revolta el costat N del turonet on esta l’ermita de Sant Pere de Sacama. Revoltat el turonet el corriol tomba al S/SE, tot seguit se’ns incorpora per la dreta un cami que baixa de l’ermita de Sant Pere de Sacama i seguim en la direccio que portem (SE) fins desembocar en la cruïlla coneguda de l’anada, des d’on desfem els 0.8km de cami conegut fins el punt d’inici.

***NOTA: El tram equipat que dóna accès a la cresta Oest del Puigcendrós té una corda en perfecte estat amb nussos i llaços que ens ajuda a superar un resalt d’uns 7-8m verticals (sense la corda seria una grimpada de IIº+ aprox) on cal tirar de braços i amb certa exposició; i en el posterior recorregut crestejant fins al cim trobem alguns passatges aeris i alguna recolçada de mà. Aquests trams son fàcils i divertits per gent habituada pero poden ser difícils o perillossos per gent molt poc experimentada. Per evitar passar pel tram equipat i el tram de cresta arribats al Coll d’Espases cal agafar un corriol ben fitat que s’enfila al NE per una zona d’antigues feixes fins conectar de nou amb el track en el cim del Puig Cendrós.

***ALTRES RUTES PER L’ESPAI NATURAL PUIGVENTÓS-SACAMA-ESPASES:

-“Puigs de l’Hospici i Cendrós (pel pas equipat i cresta O), RoquesAfrau, StSalvador Espases, Balma Espluga i Coves Can Tobella”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/puigs-de-lhospici-i-cendros-pel-pas-equipat-i-cresta-o-roquesafrau-stsalvador-espases-balma-espluga-21715760