Creu de Santos (100 Cims) des del Balneari de Cardó

No vaig gaire sovint cap a les serres tarragonines però cada cop que m’hi acosto disfruto com un nen petit. Aquestes muntanyes tant esquerpes em semblen precioses. Avui tocava la Serra de Cardó; era el meu primer cop per allà i la veritat es que ha valgut molt la pena. Ja hem començat a gaudir només entrar a l’estreta carretera que porta des del poble de Rasquera al Balneari de Cardó. Anàvem dalt l’autobús i veiem a tocar del guardarail dret i per tant del cotxe, caigudes de centenars de metres. Sense voler penses en el que passaria si el conductor s’equivoqués. Quan comences a veure el lloc on està ubicat el Balneari de Cardó t’entra una sensació de tristesa al pensar en com es pot haver deixat perdre aquesta hermosa instal-lació. Està lluny de tot arreu però la seva ubicació sembla que hauria de justificar, per si sola, el desplaçament. Llàstima que hagi acabat abandonat.
Aquesta curta caminada no presenta cap dificultat. Té uns 700 metres de desnivell positiu però es fan bastant bé ja que no hi ha punts amb grans pendents. Es camina normalment per corriols però, en general, estàn ben fresats. Els paissatges son molt bonics, passarem per les restes d’algunes de les ermites de la serra de Cardó, acabant amb l’Ermita de la Columna a on admirarem l’indret on va ser construïda; també passarem per la bonica Cova Lluminosa i ens aproparem a la gran i curiosa Roca Foradada; passarem per boscos d’alzina i/o roure i tindrem en tot moment devant nostre les boniques formes dels cims que ens envolten.

En fi, una caminada que tothom a qui agradi aquesta activitat hauria de fer. Podeu veure al vídeo adjunt imatges dels moments més interessants de la sortida.

A continuació us adjunto el que he copiat de “turismeriberaebre.org” sobre la Vall de Cardó:




Les muntanyes de Cardó, estan incloses dintre del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya. Aquestes conformen una de les serres més carismàtiques de les Terres de l’Ebre. La major part del massís s’estén entre els termes municipals de Benifallet (Baix Ebre) i Rasquera (Ribera d’Ebre).

El seu vessant interior davalla fins a l’Ebre, al sud i al sud-est continua per la serra del Boix. L’abrupta vall de Cardó, oberta vers el nord-oest, és drenada pel barranc de Cardó, afluent per l’esquerra de l’Ebre.

En aquesta zona, les pluges són escasses però la permeabilitat de les roques calcàries origina corrents subterranis que originen fonts medicinals que desguassen per l’abrupte cingle de Sallent, coronat pel balneari, i antic convent carmelità, de Cardó. La carena culmina a la Creu de Santos (942 m) i és travessada per camins de ferradura que unien Benifallet i Rasquera amb Tivenys i Tortosa. Els antics nuclis medievals de Sallent, Cardó i Costumà, al nord, i, especialment, de la Fullola, la Bassa de Cascall han desaparegut del tot.

El balneari de Cardó situat al capdamunt de l’espectacular cingle del Salt del Frare, entre Rasquera (Ribera d’Ebre) i Benifallet (Baix Ebre), prop del riu Ebre. L’edifici original fou construït el 1606 pel carmelí tortosí Fra Pau de Crist, qui hi establí una comunitat religiosa. El complex estava format pels edificis conventuals i un conjunt de 14 ermites. El convent fou suprimit amb les desamortitzacions eclesiàstiques del 1835 i convertit en balneari el 1866 aprofitant les aigües medicinals (bicarbonatades i arsenicals). Hospital de l’exèrcit republicà a la Batalla de l’Ebre, va tornar a balneari des del 1940 fins al 1967. Fins a finals del segle XX va funcionar com a planta embotelladora d’aigua mineral. Actualment està en procés de restauració.

A la serra de Cardó hi podem trobar boscos mediterranis força ben conservats i poblats. Hi ha alzinars ben constituïts, complementats amb boscos de roure valencià i teixos que apareixen de manera esporàdica. A les parts altes i ombrívoles de la serra, hi ha pinedes de pinassa. També és abundant el grèvol i el margalló (palmera autòctona europea) totes dos espècies protegides.