Cruïlles -Aloc i Càdec monumentals

Cruïlles- Aloc i Càdec Monumentals
La sortida d’avui té, com quasi sempre , fer un inventari de plantes d’un trajecte en una època determinada de l’any. A la primavera pensem tornar-hi per a completar-la i així diferents vegades l’any. Però l’interès principal s’ha centrat en la visita de dos exemplars. El primer un aloc situat al peu de la carretera. L’aloc (Vitex agnus castus) és un arbust caducifoli d’una alçària compresa entre 1 i 3 metres. Les flors són d’un blau lilòs i es reuneixen en llargues espigues molt flairoses i vistoses a l’estiu. Les fulles són aromàtiques i té múltiples usos i virtuts medicinals. En farmàcia és emprat pels seus principis actius que s’ha demostrat en la malaltia de Parkinson i per a tractar disfuncions hormonals i d’infertilitat.
Els pagesos l’usaven per a consolidar les motes (marges) de terra així com per fer estris de vímet (cistelleria).
En molts espais està en franca regressió i en el seu lloc s’hi ha instaurat la canya (Arundo donax), espècie d’origen al•lòcton però ja naturalitzada. Moltes rieres s’han convertit en carreteres o bé s’hi han fet abocaments incontrolats de deixalles i restes vegetals de jardins propiciant la degradació dels alocars. Espècies exòtiques colonitzen avui les rieres i llits d’alguns rius.
L’aloc que hem vist avui està en el límit d’un camp i d’una carretera. El risc de desaparèixer és alt.
L’altre exemplar observat és un càdec (Juniperus exycedrus)amb una soca de 136 cm de perímetre. El càdec és un arbre d’aspecte arbustiu molt semblant al ginebró (Juniperus comunis) que es diferencia d’aquest perquè a les fulles hi té dues línies blanques en lloc d’una. Els fruits del càdec tenen un color rogenc marronòs quan són madurs mentre que en el ginebre són d’una color blau fosc. El càdec es fa més a prop de mar mentre que al ginebre li agraden les altituds a partir de 1000 metres.
La fusta del càdec és apreciada en ebenisteria, és aromàtica i molt resistent a la putrefacció. També, de la fusta, se’n fan culleres i pipes. En veterinària s’empra l’oli de càdec per tractar afeccions cutànies.
Tant el càdec com el ginebre són espècies dioiques, és a dir, hi ha individus que tan sols fan flors femenines i individus que solament en fan de masculines. Els fruits (gàlbuls) d’un i l’altre s’utilitzen en la fabricació de la ginebra (licor alcohòlic) però els del ginebre són més aromàtics.
El càdec després de cremar-se, rebrota soca. En canvi el ginebre, com els pins autòctons, no és capaç de rebrollar després de patir el pas de les flames. De les bosquines on domina el càdec se’n diuen cadequers.

http://www.floracatalana.net/llistes/cruilles-aloc-i-cadec-monumentals