CSJG Bràfin a Pla Sta Maria

(En el blog, se accede a la traducción automática al castellano, galego y euskera) (In the blog, you can access the automatic translation into English and other languages)

(Alt Camp) Excursió que correspon a la 2ª etapa del Camí de Sant Jaume de Galícia des de Tarragona. Hem anat de Bràfim fins a Pla de Santa Maria. Un total de 21,7 quilòmetres, amb un desnivell molt suau de +290 i -140 metres.

La trobada la fem a Bràfim, un poble quin nom prové de l’àrab “Abrahim”. Val a dir, ja que fem el Camí de Sant Jaume, precisament l’església del poble està dedicada a Sant Jaume Pelegrí, tal com es pot observar al magnífic retaule que té. També es pot dir que l’escut de Bràfim presenta una torre de defensa, juntament amb un bastó i una carabassa de pelegrí.

Comencen les inscripcions i la Carme i el Rafa van repartint els documents que ja porten preparats. Ens hi anem reunint un bon grup de caminadors avui.

La Carme dóna les instruccions per començar a caminar des de la façana de l’església de Sant Jaume. Aquesta església, va ser fortificada l’any 1835 per part dels “quempis”, nom que rebien el grup de liberals del poble que s’enfrontaven als “gecs”, que eren el centenar de carlins, en el context de la darrera guerra carlina.

L’origen del poble és pot situar el 1159, al menys és del mes de setembre d’aquell any que hi consta un document del bisbe de Barcelona, Guillem de Torroja, pel qual concedí una carta de població a les “viles” de Bràfim, el fet que en el document es parli en plural, pot voler significar l’existència de diversos nuclis potser provinents,antigament, d’una dispersió habitada.

Als afores del poble hi ha el santuari de Lloret, que es va bastir el 1664 per acollir una imatge que portà un capellà d’Ódena, però es veu que el 1684 aquest capellà es va barallar amb el rector i se l’emportà, però la pressió de la gent del poble, el va obligar a retornar-la.
Bràfim (que el 1570 encara es coneixia com Abrafím) és de petita extensió i quasi tot és conreat de secà, amb vinya i també amb arbres fruiters, com els cirerers. Mentre anem sortint, tota aquesta realitat es fa palesa.

Ens apropem a Vila-rodona i prop de l’entrada a la vila hi ha unes grans pedres, dolmens, pedres de molí i altres elements que, probablement, recorden els origen del poble que es situa a l’edat del bronze, cap el 1800 aC. És el període en que s’inicia la vida social i es formen els poblats. Es calcula que els cossetans, habitaven aquestes terres. Eren gent pacífica i mantenien bones relacions... ...

Pots accedir al text sencer si vas al blog vinculat.