Curs Monitors 2021 - Riera Talamanca 13/02/21

Sortida a la Plaça del Raval de Talamanca

Mirador de la Batalla de Talamanca

Castell de Talamanca

El Castell de Talamanca és un castell romànic edificat al segle X, el castell va contribuir a l’origen del poble. Des del segle XII al XVIII va estar en mans de la família dels Talamanca, que van donar nom tant al castell com al municipi. Va ser des d’aquí que el marquès de Poal va dirigir la Batalla de Talamanca, la darrera victòria de l’exèrcit català durant la Guerra de Successió. De l'antic castell de Talamanca en resten sols un tros de torre molt restaurada i modificada i algunes restes de murs arrapats al penyal on s'alça la torre. Aquesta presenta una forma circular coronada amb merlets que respon a l'estructura antiga. Sota la torre i el penyal s'aixeca un edifici conegut amb el nom del castell, fortament emmurallat. L'edifici del castell va ser construït pels marquesos de Castellbell al segle xviii. Per alçar-lo s'aprofitaren materials dels murs i finestres que restaven de l'antic castell, que havia quedat destruït a la Guerra de Successió.

Quercus ilex (L'alzina)

La capçada és ampla i densa, fulles de 3 a 7 cm el·líptiques o oblongues, subenteres (tenen lòbuls) o amb dents poc espinoses (són més espinoses les que estan a prop del terra); de color verd fosc a l'anvers i grisenques i piloses al revers amb de 7 a 11 parells de nervis laterals. Es tracta d'una planta de sexualitat monoica, les flors masculines estan agrupades en llargs aments que deixen anar el pol·len al vent i les femenines són solitàries i d'elles es desenvolupen els fruits. Floreix a la primavera durant abril o maig. El seu fruit com el d'altres plantes del gènere Quercus es diu: aglà, gla o bellota i és amargant, les escames de la cúpula (o "barret") les té totes més o menys iguals, curtes i aplicades.[3] La seva alçada varia entre els 5 i els 20 metres. Quan es talla o es crema rebrota amb diversos tanys però no es fa mai tan alta com l'arbre d'un sol tronc original. En cas d'incendi ja comença a rebrotar d'arrel en poc temps abans que torni a ploure, gràcies a l'estructura de les seves arrels anomenada lignotúber.

Pistacia lentiscus (Llentiscle)

Es tracta d'un arbust dioic, plantes mascle i femella independents, sempre verda d'1 a 5 m d'altura, amb una forta olor de resina, que creix en els matolls secs i pedregosos de l'Europa mediterrània,

Arbutus unedo (Arboç)

L'arboç és un arbre petit, gairebé arbust que habita a la regió mediterrània. Apareix per tota Espanya quan el sòl és neutre o una cosa àcida, encara que preferentment a les províncies del litoral, en terres baixes i en muntanyes poc elevades.

Quercus robur (Roure)

El terme roure pot ser usat per a referir-se a moltes espècies d'arbres del gènere Quercus. En el seu ús originari, el terme, derivat del llatí robur, designa espècies europees de Quercus de fulles toves, de vora sinuosa, caduques, pròpies de climes temperats oceànics; o bé de variants fresques, per altitud, del clima mediterrani. Un bosc on l'espècie predominant és el roure se'n diu roureda.

Quercus coccifera (Garric)

El garric (Quercus coccifera)[2] és una planta semblant a l'alzina però de port arbustiu. El seu fruit és una gla. Històricament, el garric s'ha utilitzat com aliment per al kermes, per extraure un tint de color roig anomenat carmesí.

Juniperus oxycedrus (Càdec)

Com el ginebre comú, aquest arbret resta gairebé sempre poc desenvolupat, baix com un arbust, però pot arribar a fer 9 metres d'alçada.[3] Les seves fulles, repartides en grups de tres, punxants i amb forma d'agulla, tenen dues línies blanques a l'anvers.

Molí del Menut

El Molí del Menut és un antic molí fariner i masoveria. Està situat a la dreta de la riera de Talamanca just dessota de la confluència amb el Torrent del Molí Menut i al nord del poble de Talamanca. segle xi, Destaca el rellotge de sol de la façana, realitzat amb la tècnica de l'esgrafiat per l'artista Ferdinandus (Ferran Serra i Sala), l'any 1969. Els afores del molí van ser l'escenari de la darrera victòria austriacista el 14 d'agost de 1714

Phragmites australis (Canyis)

Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de rizoma llargament serpentejant, tija erecta com una canya prima no lignificada, d’1 a 4 m d’alçada, fulles linears, amples, glauques, i flors en panícula gran i ramificada, violàcia o de color de palla. Creix en grans colònies denses a les vores de rius, recs, estanys, etc. La subespècie ruscinonensis , més alta (4-6 m), abunda al litoral mediterrani..

Populus (Pollancre) i vista del Castell de Talamanca

Els pollancres són arbres caducifolis que canvien el color de les fulles abans que caiguin a la tardor. Aquí Podem veure uns exemplars a la Riera de Talamanca amb la vista del Castell .

Pinus sylvestris (Pi Roig)

Fa de 20 a 40 m d'altura per uns 5 metres de circumferència, arribant a créixer 6 metres d'alt en 10 anys. La seva capçada és de forma cònica de jove per a després d'adult passar a ser irregular, ampla i deprimida, de jove presenta un tronc vestit que d'adult passa a ser nu. Té el tronc recte i prim, i de vegades nuós i recargolat, la capçada allargada i ampla, i amb forma de para-sol. Té l'escorça esquerdada de color vermell metàl·lic.

Pinus halepensis (Pi Blanc)

És un arbre de fins a 20 metres d'alçada, amb les branques i l'escorça grisenques, d'aquí li ve el nom de "pi blanc", per oposició al pi pinyer i el pinastre amb els que comparteix àrea de distribució i que tenen una escorça de tonalitat més vermellosa. Les fulles, dites acícules, amiden de 0,7 a 1 mm d'amplada i de 6 a 12 cm de longitud, són d'un verd groguenc i apareixen de 2 en 2. Floreix a l'abril o al maig i fa moltes pinyes, de 5 a 12 cm de longitud, amb un clar peduncle i amb esquames amb escudets poc prominents. És un arbre bastant xeròfil i heliòfil.

Erica multiflora (Bruc d'hivern)

És un arbust petit, de fins a 1,5 m d'alçada. Es diferencia del bruc boal perquè floreix durant la tardor i l'hivern (d'octubre a gener) i les flors són més grans i tenen un to rosat. Les fulles són lineals i estretes, de 8 a 14 mm de llargada, que cobreixen pràcticament totes les branques. Les flors són petites i de color rosa, en forma d'olleta; surten totes als extrems de les tiges en agrupacions característiques, sostingudes per pedicels rogencs. El fruit n'és una càpsula molt petita.

Balma dels Gubians (Ruta Batalla de Talamanca)

El torrent dels Gubians és un dels escenaris més importants de la Batalla de Talamanca i un dels espais on més restes s’han trobat d’aquell episodi bèl·lic. FOTO: Vista del Castell de Talamanca des de sobre la Balma dels Gubians.

Rastre d'Esquirol

Sciurus vulgaris

Sínia de Can Valls (Ruta Batalla de Talamanca)

És una construcció molt senzilla del segle XIX, que és el moment en què proliferen les sínies per poder regar horts i conreus. Aquesta sínia conserva tot l'aparell mecànic, amb les dues rodes i els respectius eixos.

Olea europaea (Olivera)

L'olivera és un arbre perenne present a tota la regió mediterrània. És molt freqüent a les Illes Balears, Catalunya, el País Valencià i Andalusia, on se'n localitzen les plantacions més extenses. Al Principat es troba bastant estesa per tot el territori, però les comarques de les Garrigues, el Baix Ebre, el Montsià i el Tarragonès són les zones més típiques dedicades a aquest conreu. Aquest petit exemplar es troba al costat de la Sínia de Can Valls

Rastre Porc senglar

Sus scrofa (Porc senglar) El nom del porc senglar prové del llatí porcus singularis, que vol dir 'porc solitari', 'porc que va sol'.[4] Si bé és un animal molt sociable i en general conviu amb altres elements de la seva espècie, el nom de singularis es refereix al fet que no forma part de la comunitat humana, com el porc domèstic.

El Fornot (Ruta Batalla de Talamanca)

És el forn d'obra del poble, conegut com el Fornot. És fet d'obra i compta amb una planta quadrangular de grans dimensions: costats de 600 cm x 550, i alçada de 330cm. Es divideix en dos espais.

La Font de Talamanca (Ruta Batalla de Talamanca)

La Font de Talamanca va ser construïda el 1683 i remodelada el 1707. Fins al 1968 va ser l’indret on els veïns del municipi anaven a buscar l’aigua per al consum diari. Comptava amb un safareig comunal

Acer Negundo de la La Font de Talamanca

Laurus nobilis (llorer o llor)

És un dels condiments tradicionals de la cuina mediterrània. Aquest arbre sovint és cultivat o naturalitzat, i amb freqüència es troba a prop de llocs habitats i per les torrenteres i valls humides. Etimològicament, Laurus és el nom del llorer en llatí, i nobilis significa "notable", "cèlebre". Les fulles són un condiment excel·lent i per això és molt apreciat a la cuina. El llorer és el símbol del triomf i l'endevinament en les cultures mediterrànies. Es troba per tota l'àrea del mar Mediterrani, tant al nord d'Àfrica, en països com Tunísia, el Marroc o Líbia, com al sud d'Europa, a la península Ibèrica, França, Itàlia o Grècia, i a l'Àsia occidental, en països com Israel, el Líban o Turquia.