Curullons i Escletxa del Tall Blau. Ports.

7 d'agost de 2021

Cercant rutes des de l’Àrea de la Vall al Wikiloc, casualment vaig veure una ruta de Carlos Zaragoza, per mi un dels referents de rutes del Port, que parlava del Sender dels Curullons i de l’Escletxa del Tall Blau. Em va cridar molt l’atenció, i va passar a formar part de la meva llista de desitjos muntanyencs.
Aquest estiu passat la vaig poder gaudir. Una ruteta curta però espectacular! Amb l’afegit de l’escletxa, que requereix material de progressió i experiència per afronta-la, i compte!: puja el nivell de la ruta a dificil/ molt difícil, i fins i tot poc recomanable si no tens experiència en vies ferrades/espeleo. Una altra opció és fer la volta sense internar-se a l’escletxa, que igualment ens regala una nova perspectiva de la zona, resseguint la carena dels Curullons i un preciós sender per l’obaga dels seus contraforts amb nombrosos miradors de la Vall, com balconades entre el bosc. Aquesta opció passaria a ser moderada/difícil perquè els senders són força perdedors i només l'ajut del gps, de les poques fites de pedra i la intuició, ens portaràn a bon port.

Aproximació: Des del Mas de Barberans prenem la T 3421 en direcció a la Sénia, després de 1'5km aprox prenem una pista senyalitzada a la dreta: "La Vall". La seguim 1,8 km, fins a la confluència dels barrancs de la Vall i de les Carroveres, on prenem la pista de la dreta que creua el barranc, i remuntem la pista, deixant a la dreta l’entrador al Racó d’en Marc, fins a l'indicador que ens marca la bifurcació a l'esquerra per baixar fins a l'Àrea recreativa de la Vall. Una gran esplanada acondicionada, on podem deixar el cotxe.

Itinerari: Just davant de la zona d’aparcaments de l’àrea de la Vall, però mirant cap al sud-est veiem la pista que cal seguir, paral·lela al barranc de la Vall. Aviat es transforma en sender que ens deixa al costat d’un petit reg canalitzat, on brolla també la Font del Foix. Seguim el reg per la dreta fins arribar a la confluència dels barrancs de la Vall amb el que baixa dels Masets de Silvestre, on el reg fa un petit aqüeducte. Aquí el deixem i creuem per la dreta i perpendicularment el barranc de la Vall. A l’altre costat una fita de pedres ens marca el sender per remuntar la carena cap als Curullons.

Els primers ressalts rocosos de la carena marquen l’inici de l’escletxa del Tall Blau. Una profunda fisura que s’obre en plena carena. Situats dalt del primer ressalt rocós ja veiem la gran fisura que s’obre als nostres peus, però per entrar cal resseguir uns metres la carena en direcció est, perquè bona part de l’escletxa s’obre sota terra, sense obertura a l’exterior. Quasi a la punta d’un cingle i a l’esquerra una obertura, equipada amb una corda fixa ens permet baixar, amb molt de compte, al començament d’unes seccions equipades amb cable. Per la dreta el cable ens porta fins a una reunió equipada per rapelar cap a la base del cingle, cap avall uns graons de rea amb cable ens permeten baixar per l’escletxa, suposo que a la base del mateix ràpel, i per l’esquerra un altre cable s’endinsa cap a les profunditats de l’escletxa. Progressant com en una via ferrada vaig baixant per aquesta darrera opció. Cal portar el frontal per endinsar-se en aquesta aventura perquè els trams que m’esperen en diferents baixades i progressions horitzontals són completament subterrànies, només alguna petita escletxa de llum s’obre molts metres per sobre, i en alguns punts, la fisura s’endinsa cap al cor de la muntanya per sota. L’adrenalina corre desbocada fins que els viaranys em porten a l’escletxa oberta a l’exterior, en un tram que em recorda els avencs de la Febró. Fins i tot hi ha una gran roca encaixada a la fisura que hem de passar per sota.
Aquest tram final d’escletxa, recte i orientant cap al nord-oest, d’uns 50 metres, acaba en un cul de sac. Les parets en algun tram plenes de formació, i la molsa i la vegetació arrapada als alterosos cingles paral·lels confereixen un toc màgic a l’immens passadís. Un gran bloc de roca tapona la possible sortida, i obliga a desfer el camí fins al començament per sortir de l’escletxa, per la mateixa corda fixa per on hem baixat. Una experiència brutal, però que cal emprendre equipat i conscient del risc que suposa.
Com he comentat, una altra opció, igual de bonica però sense comprometre’s per dins l’escletxa, és arribats a aquest punt, gaudir de l’escletxa desde dalt, i deixar les aventures subterrànies per als més agosarats.
Des del costat de la part superior de l’escletxa, la remuntem per la seva esquerra fins al final. Poc recomanable per als que patiu de vertígen anar a tocar de l’esboranc… Dalt de tot una curiosa agulla que recorda als moais de l’illa de Pasqua vigila permanentment la fisura. El guardià de l’escletxa!.

La carena ara ens deixa a una gran bretxa, que el Carlos Zaragoza anomena la Comptadora de la Vall, ja que recorda els passos estrets de roca del Port i d'altres serres que els pastors feien servir per fer recompte del bestiar, des don gaudim de fantàstics panorames cap al Racó dels Capellans, i des d’on veiem a vista d’ocell la gran fisura que acabem de visitar
Cal resseguir la carena uns metres més. Alguna fita de pedres ens marcarà el sender, que en alguns trams es fa perdedor. A la nostra dreta s’obre un espès bosc de carrasques, i just per sobre hem de trencar per la dreta per trobar el sender que ara ja planer ens portarà a flanquejar en direcció oest per sota dels Curullons.
Per sender frescal enmig del bosc anem progressant fins a uns zona més planera a la confluència de diferents barranquets de davallen de la carena principal de Mola Extremera, hi ha fins i tot vells marges que anivellen el terreny, ara cobert d’un preciós bosc d’aurons engalanat del verd subtil de les seves fulles d’estiu.
El sender segueix en la mateixa direcció, flanquejant, fins arribar a un pedregós barranc que baixa empinat des de la carena, cal remuntar-lo uns metres seguint les fites de pedres, per recuperar el flanqueig que portàvem. De camí, un parell de puntes de carena ens permeten assomar-mos als espectaculars miradors de la Vall, de la propera canal d’en Ganyó, de la propera Joca, de les Mirandes…
Aviat trobarem el sender que remunta per la canal d’en Ganyó, que prendrem per la dreta per començar a davallar cap a la Vall. Creuarem la canal un parell de vegades fins a trobar el sender que venint de l’àrea de la Vall remunta cap al mas de Barró i la Font del Paradís.
El seguim per la dreta en baixada per arribar a la cruïlla amb la pista que remunta cap als masos d’Enric i de Petroli.
En pocs metres, resseguint la pista cap a la dreta tornem a l’Àrea de la Vall, on ens podem refrescar a la seva bassa, i retrobar el punt de partida de l’itinerari.

Salut i muntanya!!.