D 02 21 Palafrugell- Fitor

Font de la Teula
Font d'aigua ferruginosa, en una fondalada del començament de les Gavarres, en terres del mas Barris del paratge de Sobirà, que crea un dels torrents de capçalera de la riera de les Molleres.
En una esplanada envoltada de bosc, es troba la font que raja en un mur d'obra, de pedres i morter, encastat al marge. La senzilla construcció s'articula creant dos segments sinuosos que emmarquen el pany planer, més alt on hi ha el brollador. Als costats hi ha bancs correguts. Del coronament de contorn ondulat, fet amb rajols, només en resten vestigis, ja que la part superior del mur ha estat gairebé del tot malmesa. La degradació de la font i de l'indret s'ha produït en els darrers quaranta anys, i en alguns casos, com en la destrucció del mur, de manera provocada. Han desaparegut unes taules de pedra, fetes amb moles. Un grup d'enormes eucaliptus moriren a causa de la fred de l'hivern del 1956
Fitor
L'església parroquial de Fitor fou consagrada l'any 948 i és dedicada a Santa Coloma. El conjunt arquitectònic és romànic i d'una bellesa extraordinària, on destaquen els absis del segle X, una bona part dels quals estan construïts amb la tècnica anomenada opus spicatum i el campanar, amb una torre de finestres geminades, decoració d'arcs cecs i coberta piramidal.
És una església de dues naus rectangulars, una més llarga que l'altra, i adossada a un altre edifici per un dels seus costats curts. La nau del costat nord és més antiga que la del costat sud. La nau nord està coberta amb volta de canó feta amb lloses disposades en forma de plec de llibre i la sud té volta de canó lleugerament apuntada i amb un arc toral. La volta de la nau sud en substitueix una d'anterior que era de canó ultrapassada; en aquesta nau s'hi conserven restes de pintures murals romàniques.
Les dues naus acaben en dos absis semicirculars. L'absis de migdia està construït en opus spicatum i té restes de pintures murals de tipus geomètric. També es visible una porta que antigament donava pas a la sagristia, però aquesta va ser enderrocada a finals del segle XX.
A la façana sud s'obre la porta d'entrada al temple que està formada per dos arcs de mig punt en gradació.
Als peus de la nau nord es troba el campanar que és de planta quadrangular, s'eleva dos pisos per sobre de la teulada de l'església i està coronada per una teulada piramidal. Al primer pis s'obre, a cada cara, una finestra d'arc de mig punt ultrapassat i al segon pis finestres geminades. Aquest segon pis, que correspon a una ampliació que es va fer al segle XII, està decorat amb arcs cecs a la part superior.
Historia
Es conserva una còpia del segle XIII de l'acta de consagració i dotació de l'església feta per Guillem de Moles. El 29 de gener de 948, el bisbe Gotmar de Girona consagrà l'església que va ser dotada de terres i vinyes i dels delmes, les primícies i les oblacions de la vila de Fitor i dels poblets de Calbs, Quinciana, Castell, Canet i Vilanova.
Santa Coloma de Fitor és esmentada en diversos documents com les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 i ens els nomenclators diocesans de finals del segle XIV.
L'any 1984 es van enderrocar la sagristia i el cementiri. L'any 1985, la diputació de Girona i la Generalitat van restaurar l'església
El rector de fitor
Una de les més dramàtiques històries que ensrelata Miquel Torroella i Plaja en el seu llibre editat l’any 1904 Cuentos que són histórias,és la que descriu l’assassinat l’any 1817, delrector de la parròquia de Santa Coloma de Fitor, Mn.Joan Batlle.
Sembla ser que van ser tres bandolers que, abans de saquejar la rectoria, van apallissar-ne el rector fins que el donaren per mort, però no va ser així: va aguantar vídues setmanes; prou temps com perquè el moribund Mn.Batlle identifiqués els assaltants. Els tres bandolers acusats del crim van ser detinguts, condemnats, i brutalment ajusticiats.
Van esquarterar-los i a continuació els seus caps van ser col•locats en gàbies als camins d’accés, una pràctica habitual a l’època per dissuadir els bandits. Imagineu vos: quan venien forasters el primer que veien quan s’atansaven a l’ermita eren aquestes gàbies amb els caps dins!
La pedra sepulcral del llindar de l’entrada de l’ermita en record al rector Joan Batlle té unes inscripcions en un llatí poc acadèmic on es detalla aquest succés!.

Can Puig de Fitor
Amb l’objectiu de diversificar els hàbitats i alhora definir zones netes de vegetació indispensables per a la prevenció i l’extinció d’incendis forestals, es va netejar una àrea d’unes 2 ha al voltant del mas de Can Puig. Els treballs van fer aparèixer, a més de les feixes, un abeurador, o safareig, i un sistema de possibles rescloses per emmagatzemar i dirigir l’aigua. La Fundació també va condicionar el 2008 l’antic camí que rodejava els camps propers a Can Puig de Fitor i que passa just pel costat de la zona desbrossada l’any anterior. Així, el nou espai obert creat quedava lliure de trànsit motoritzat i se n’afavoria l’evolució natural, lliure de pertorbacions antròpiques. El repte és conservar la feina feta, i per això s’està pensant a fer pasturar el bestiar per aquests terrenys.