d'Adri a Rocacorba per Maverd i el camí del Reblinco i tornada per pista pel Collet de Pererols

Aparquem el cotxe just abans d’arribar al mas Puig, al terme d’Adri. El camí és prou ample per permetre l’aparcament d’una filera de cotxes. Iniciem la caminada i 100 metres més endavant, a la primera bifurcació, anem cap a l’esquerra, direcció a Foleià. Aquí mateix també hi ha lloc per aparcar el cotxe. Ja des del començament veiem el nostre objectiu dalt la muntanya: la Roca Corba i el Puigsou amb les seves antenes de telecomunicacions, amb un primer terme on domina el groc de plantacions de colza en plena floració.
Passem pel costat de les cases de can Madoixa i de la Plana, i el camí s’endinsa en una zona boscosa tot vorejant el turó de la Plana. Passat aquest petit tram el camí discorre entre camps, separant el pla de Mas Verd del de can Cavaller fins al nucli del veïnat de Foleià, amb les cases de can Martí i el Mas Verd. Tot aquest camí és apte per a qualsevol vehicle i veiem que passat can Verd hi ha un aparcament a l’esquerra on hi ha uns quants cotxes.
Passada la casa i abans d’arribar a l’aparcament, un rètol de fusta de color verd clavat en una alzina imponent ens assenyala el camí de Rocacorba. Aquí comença el corriol que seguim i que amb una pujada no excessiva però sí continuada ens fa guanyar altura de mica en mica mentre ens enfilem pel Torn de Mas Verd.
Quan arribem al Terme trobem indicacions de Canet per Saiols, Canet per Foleià (que és d’on venim) i, cap a la dreta, Rocacorba. Nosaltres seguim direcció Rocacorba.
No gaire més endavant tornem a trobar indicacions: a l’esquerra, cap a Rocacorba pel Pujant dels Llancers; i a la dreta, cap a Rocacorba pel camí del Reblinco. Seguim pel camí del Reblinco (segons el mapa topogràfic, el pujant del gat), i amb pujada continuada arribem fins a un punt on trobem un corriol de pujada cap a Rocacorba (que és el que seguim) i un de baixada en direcció a Canet pel Collet de Pererols (que serà el que seguirem a la tornada). Iniciem l’ascensió del tram final cap a Rocacorba, ara sí amb una pujada més forta i en poca estona som a la plaça de la Creu, just sota la roca que dona nom a la muntanya.
La Gran Enciclopèdia Catalana ens defineix Rocacorba com a “Antic poble del municipi de Canet d’Adri (Gironès), centrat per les ruïnes de l’antic castell de Rocacorba i per l’antiga església parroquial (Santa Maria), a 929 m alt., en un característic penyal, al vessant meridional del cim culminant del massís de Rocacorba, prop de la capçalera de la riera de Rocacorba. El castell, esmentat des del 1065, fou enfeudat pel rei als cavallers Rocacorba (1130), els quals el vengueren el 1168 als Hostoles; esdevingué centre de la baronia de Rocacorba. L’església de Santa Maria de Rocacorba és esmentada el 1161; inicialment fou l’església del castell. En decaure aquest (s. XIV-XV) fou transformada en santuari marià. L’edifici actual, al qual hi ha adossada una albergueria, és obra del s. XVIII; hom hi venera la còpia de l’antiga imatge gòtica d’alabastre policromat de la Mare de Déu de la Pera, conservada al Museu Diocesà de Girona. És un lloc molt visitat pels devots de les comarques gironines”.
Fem una pujada al santuari i fins als miradors que hi ha una mica més amunt, on hi ha ubicades fins a dues antenes petites. La visibilitat és bona i les vistes són espectaculars a 360º. Paga la pena la pujada només per les vistes que tenim.
Tornem a la plaça de la Creu i seguim el corriol que puja cap al Puigsou, que amb 992 metres és el sostre comarcal del Gironès. Malgrat les antenes, antiestètiques però necessàries, que es troben en un recinte tancat i no ens permeten culminar el cim, les vistes són espectaculars. Al costat d’una placa de l’Agrupació Excursionista Catalunya que indica el nom del cim i la seva altitud, hi ha situada una plataforma de parapent, que convida a aixecar el vol als amants dels esports d’aventura. Més enllà, el buit. Nosaltres només ens la mirarem.
Tornem a baixar fins a la plaça de la Creu, i desfem el camí d’anada baixant fort fins al trencant que ens indica cap a Canet pel Collet de Pererols, que seguim fins a trobar el camí que puja des de Canet fins a Rocacorba. Sense deixar mai aquest camí amb una bona baixada gairebé tota l’estona, i més planer cap al final, i seguint on indica cap a Canet, tornem al punt d’inici passant abans per la font d’en Parregueres,a l'esquerra del mateix camí i pel costat de la casa del mateix nom.