Darnius-Pla de Caneres-Sant Esteve Llop-Serrat del Sentinella-Club Nàutic-Darnius

Girar a l’esquerra

Riu Ricardell

Mas de les Planes

Esquerra

Riu Ricardell

Dreta

Esquerra

Sepulcre de Caneres

Altres noms: Dolmen de Caneres Coordenades: 42º 22' 56"N - 2º 48' 16"E - 349 m. UTM: 31 N - 483913 - 4692240. Població: Darnius. Comarca: Alt Empordà. Tipus: Sepulcre de corredor de cambra subcirular i passadís estret. Període: Neolític Mitjà, final del IV mil·lenni ac. Descobridor: LLuís Marià Vidal i Carreras el va donar a conèixer al 1994. Excavacions: P. Bosch-Gimpera i Ll. Pericot, al 1920. LL. Esteva, al 1974. Materials: De l'excavació de P. Bosch-Gimpera i Ll. Pericot 3 fragments de ceràmica grollera a mà a la cambra. De l'excavació de Ll. Esteva (a la cambra), 75 fragments informes de ceràmica a mà, 1 fragment central d'una làmina de sílex de color marró amb vetes, 1 dena de collaret d'esteatita gris de 10 mm de diàmetre i 5 mm de gruix (perforació cònica doble). 1 dent incompleta de nen. Planta: J. Tarrús, al 2002, a partir de planta de LL. Esteva del 1979. Orientació: Sud-est (145º). Dimensions: Interiors cambra: 2,4 m de llarg, 1,6 m d'ample i 1,3 m d'altura màxima. Túmul: No queden restes excepte, possiblement, alguns blocs a tocar del dolmen. Possiblement de tendència circular i d'uns 7/8 m de diàmetre. Lloses: De granit. Conserva 5 lloses de la cambra, possiblement l'entrada s'estrenyia amb 2 lloses en tascó no conservades. També, possiblement, hi devia haver un corredor de pedra seca o de lloses que no s'ha conservat. La coberta, al seu extrem nord, presenta uns

Esquerra

Arbocer

L'arbocer o arbocera és una planta amb flor de la família de les ericàcies. També es coneix com a cirerer d'arboç, arboç o arboça, cirerer de llop, cirerer de pastor, llipoter, llipotera o alboix. El fruit s'anomena arboç o arboça, cirereta d'arboç, cirereta de pastor o llipota/llipoti/llipot. Quan tenia pocs anys, desconeixia que hi havia unes cireres de tardor. Les de primavera eren la meva fruita preferida, tant per menjar com per jugar. Ens desafiàvem a veure qui podia guardar-ne més pinyols (pinyarols, en dèiem) a la boca, ens les penjàvem a les orelles per tenir unes arracades llargues, coneixíem la ubicació exacta de tots els cirerers del terme i els rendíem visites d’honor (això sí, prohibit acostar-se als de casa). A Oló, el meu poble, no teníem cirerers d’arboç. O no gaires. Jo no els vaig conèixer fins un diumenge que vam visitar uns amics dels pares a Sant Pol de Mar. D’aquella excursió familiar recordo dues coses que em van impactar: el pollastre amb cervesa i aquelles boles petites i vermelles que guarnien alguns arbres. Com maduixes de parra. Me’n vaig fer un tip i se’m van posar tan malament que van passar per l’estómac tot fent un passavia. Mai més no n’he menjat. No fa pas gaires anys que vaig descobrir que el nom científic de l’arboç és Arbutus unedo. Arbutus es refereix a un tipus d’arbust (tot i que l’arbocer està considerat un arbre) que treu les flors un any abans que el seu fruit (al costat de les cireres hi podeu veure, en efecte, ramells de campanetes blanques que seran les cireres de l’any vinent); i unedo recull les paraules llatines unus i edo, amb el significat de “en menjo una”. És a dir, si en menges més, malament rai.

Arbre

Sant Esteve del Llop

Petita capella situada prop de la carretera de Darnius a Maçanet. Segons alguns autors va pertànyer a l'orde del Temple. Té un origen romànic i, de fet, la capçalera, amb un absis semicircular, es pot datar als inicis del romànic (segle X-XI). La resta és una refecció del segle XIV, amb modificacions posteriors, com els afegitons de la façana de migdia i els contraforts de la façana nord. Al frontis hi ha un portal adovellat de mig punt i un campanar de cadireta.

Dreta direcció miradors

Collada de l'oliveta

Serrat de Sentinella

Flora

Panoràmica embasament Darnius - Boadella

Dreta

Puig Castellar

Panoràmica

Mirador de la Tortuga

Panoràmica

Alzina Surera

El suro és la part més exterior de l'escorça d'alguns arbres constituïda per un teixit extraordinàriament lleuger, porós i impermeable, que sempre protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses. En la parla catalana s'anomena suro tant a l'escorça de l'alzina surera com al mateix arbre

Club Nautic Darnius

El Club Nàutic és una entitat sense ànim de lucre, fundada el 1971. Gestiona les àrees de Serveis i Instal·lacions situades a la platja continental de Darnius, una platja interior singular, amb zona de bany. El Club Nàutic ofereix diverses activitats nàutiques com ara, piragüisme, caiac, paddlesurf, vela, entre d'altres. És una entitat federada a la Federació Catalana de Piragüisme i pot acollir diverses competicions i activitats. Així mateix, a les seves instal·lacions disposen de punt d'informació turística, locals d'hivernatge per a embarcacions, zona de pícnic, zona d'esbarjo infantil, zona d'aparcament per a turismes i bar-restaurant. Així mateix el Club Nàutic Darnius organitza periòdicament les Vesprades Musicals de Darnius. Els podeu contactar o seguir a: Telèfon: 642 182 208 https://www.facebook.com/VespradesMusicals https://www.instagram.com/clubnauticdarnius1971/ http://clubnauticdarnius@gmail.com

Dreta

Dreta

Arbre Plàtan

ARBRE MONUMENJAL DE CATALUNYA Plàtana Grossa d'en Massot (Platanus hispanica) Dades descriptives: Perímetre del tronc a 1,30 m: 4,95 m. Perímetre de la base del tronc: 10,39 m Alçada: 29,63 m. Amplada de la capcada: 32,10 m. Altitud sobre el nivell del mar: 191 m.í Plàtan que va ser plantat per refrescar i ombrejar lentorn del mas. Estat: Exemplar en molt bon estat de salut. El Plàtan de Can Massot ha estat catalogat (1990) com a Arbre Monumental i Singular per la Generalitat de Catalunya. (Decret 214/1987: 'Es consideren arbres monumentals els exemplars que, per les mides excepcionals dins la seva espècie o per la seva edat, història o particularitat científica, siguin mereixedors de mesures de protecció'). Curiositats Hom diu que depèn com li toca el sol fa una ombra que recorda a una orella. Aquest fet encavalca amb una història de bandolers: en Massot. era un jove de la família del sector industrial de Can Massot del segle XIX, que l'any 1845 va ser. segrestat per uns bandolers trabucaires que assaltaren la diligència de Barcelona en què viatjava. Demanaren un rescat i donaren proves que estava viu enviant les sues orelles als familiars. Finalment, en Massot fou assassinat. Plàtan (Platanus hispanica) que va ser plantat per refrescar i ombrejar lentorn del mas. Característiques: Llueix una volta de canó de 4,70 m i un gruix de 1,5 m, i es bifurca a uns 3 metres d'alçada amb dues branques de 3 m i 2,5 m aproximadament. El plàtan té una alçada de 15 metres i una capçada de 28 metres. Estat: Exemplar en molt bon estat de salut. Suggeriments: L'arbre fa ombra al mas i també a la font de can Massot, donant 1loc a un espai molt agradable. Hi ha bons accessos. Cal ser respectuós amb el 1loc. El Plätan de Can Massot ha estat catalogat com a Arbre Monumental i Singular per la Generalitat de Catalunya.

Font d'en Massot

Font d'en Massot Fins l'any 1925 la font d'en Massot va ser l'únic punt de subministrament públic d'aigua potable. La gent hi venia am| cäntirs per omplir-los d'aigua per beure i amb galiedes i garrafes per a altres serveis casolans. L'any 1925 l'Ajuntament va arribar a un acord amb els propietaris de la finca de Can Massot per a l'aprofitament públic d'aquesta font. Aquest mateix any va ser reformada i l'Ajuntament va declarar d'utilitat pública tot el terreny confrontant amb la font i es a formar la plaça del seu entorn. Quatre any després, l'any 1929 i abastat per aquesta font, es va instal lar un servei de distribucio d'aigua potabie al poble amb set fonts publiques L'any 1954 l'Ajuntament va decidir aprofundir i ampliar el pou. Alhora es va construir un dipòsit regulador distant uns 80 metres a una altitud que permetia arribar a totes les cases del poble. Es varen instal-lar nous motors elevadors d'aigua, i es va construir una nova xarxa de distribució amb la qual es pogué crear el servei domiciliari d'abastament d'aigua al poble de Darnius.

Casa amb Rellotge de Sol

Casa Pairal Jordi Pujol Soley

L’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, descobreix una placa a can Pujol, un immoble situat al carrer Major, lloc on va néixer el seu pare, Florenci, i el seu avi, Ramir. Pujol ja havia estat a Darnius com a president de la Generalitat l’any 1983, commemorant el Milenari de Darnius com a municipi.

Font

Casa on va néixer l'escripor i novel·lista Josep Mª Gironella

El 31 de desembre de 2017 va fer cent anys que va néixer a Darnius Josep Maria Gironella, l´escriptor que va vendre milions d´exemplars de la seva trilogia sobre la Guerra civil, ambientada a Girona; autor de llibres de viatges, novel·les, assajos i articles, va rebre els premis més destacats i després pràcticament va caure en l´oblit

Santa Maria

Constitueix el centre del nucli medieval de Darnius. El seu origen és ben antic. A l'Arxiu de la Catedral de Girona hi ha un document de l'any 982 que en fa esment. L'edifici que ara podem contemplar és un temple del segle XIII, encara plenament romànic. La nau és coberta amb volta de canó apuntada i reforçada amb un arc toral. Té un absis, una mica més estret que la nau, cobert amb volta d'ametlla i precedit d'un arc també apuntat. La portada és senzilla, amb un arc degradat, timpà i llinda recta. Al timpà hi ha esculpit un crismó. Els batents de la porta conserven la ferramenta de tradició romànica. En època tardana, la nau va ser sobrealçada amb un terrabastall defensiu, amb matacà damunt la porta (segle XVII). La sagristia és de l'any 1696, segons es llegeix a la llinda de la seva porta. Degué ser cap aquella època quan es va substituir l'antiga espadanya per l'actual campanar de torre.