Darnius, Veïnat d'Amunt, Puig Castellar, Puig Negre i miradors de Tortuga i Sentinella, Darnius

La Serradora

Mas de les Planes

Ricardell

Camí paral·lel al rierol del Ricardell (dreta)

Boscos de Mas Portell - A la dreta el Puig de la Guardia 282 mts

Laica

Dolmen de Mas Puig Caneres

Altres noms: Dolmen de Caneres Coordenades: 42º 22' 56"N - 2º 48' 16"E - 349 m. UTM: 31 N - 483913 - 4692240. Població: Darnius. Comarca: Alt Empordà. Tipus: Sepulcre de corredor de cambra subcirular i passadís estret. Període: Neolític Mitjà, final del IV mil·lenni ac. Descobridor: LLuís Marià Vidal i Carreras el va donar a conèixer al 1994. Excavacions: P. Bosch-Gimpera i Ll. Pericot, al 1920. LL. Esteva, al 1974. Materials: De l'excavació de P. Bosch-Gimpera i Ll. Pericot 3 fragments de ceràmica grollera a mà a la cambra. De l'excavació de Ll. Esteva (a la cambra), 75 fragments informes de ceràmica a mà, 1 fragment central d'una làmina de sílex de color marró amb vetes, 1 dena de collaret d'esteatita gris de 10 mm de diàmetre i 5 mm de gruix (perforació cònica doble). 1 dent incompleta de nen. Planta: J. Tarrús, al 2002, a partir de planta de LL. Esteva del 1979. Orientació: Sud-est (145º). Dimensions: Interiors cambra: 2,4 m de llarg, 1,6 m d'ample i 1,3 m d'altura màxima. Túmul: No queden restes excepte, possiblement, alguns blocs a tocar del dolmen. Possiblement de tendència circular i d'uns 7/8 m de diàmetre. Lloses: De granit. Conserva 5 lloses de la cambra, possiblement l'entrada s'estrenyia amb 2 lloses en tascó no conservades. També, possiblement, hi devia haver un corredor de pedra seca o de lloses que no s'ha conservat. La coberta, al seu extrem nord, presenta uns reguerons en forma de T repicats.

Cruce carretera Darnius - Maçanet - Costoja

Sant Esteve del llop

Petita capella situada prop de la carretera de Darnius a Maçanet. Segons alguns autors va pertànyer a l'orde del Temple. Té un origen romànic i, de fet, la capçalera, amb un absis semicircular, es pot datar als inicis del romànic (segle X-XI). La resta és una refecció del segle XIV, amb modificacions posteriors, com els afegitons de la façana de migdia i els contraforts de la façana nord. Al frontis hi ha un portal adovellat de mig punt i un campanar de cadireta.

Roure

Dreta a mirador de la tortuga i Serrat de sentinella

Collada del Serrat de Sentinella

Pujant al Puig del Castellar

Cami al Puig del Castellar

camí Serrat del Sentinella

Camí

Puig Castellar

Camí força malmès (descens)

Plana empordanessa - Badia de Roses

Muntanya de l'oliveta

Camí

Arboç cirerer de bosc (Madroño)

L'Arboç (Arbutus unedo), és un arbust molt comú de trobar pels boscos. I en aquests moments de l'any, ens regala els seus fruits: les cireres de pastor, ideals per picar quan anem a passejar pel bosc o per matar la gana quan anem a buscar bolets. La planta por arribar a tenir fins a dos metres o més d'alçada, generalment amb forma d'arbre petit, i molt ramificat, i fa unes flors en forma de campanetes menudes i blanquinoses, que l'any sobre, es convertiran en fruits. És molt comú trobar un arboç que a la vegada tingui fruits madurs i flors. I és que la flor d'ara, serà la cirera de l'any vinent: 12 mesos de maduració¡¡¡ Quan l'arboç no té flor ni fruit, es pot confondre amb el llorer, perquè les seves fulles són quasi iguals, però les de llorer són aromàtiques i les de l'arboç no. Les cireres de pastor són comestibles quan són vermelles del tot i toves. Tenen una consistència farinosa i pastosa, i un granet minúscul que no es desfà a la boca, però són molt dolces. Les més madures arriben a tenir un 0,50% d'alcohol. Es per això que no s'aconsella abusar-ne. De fet, el seu nom llatí unedo significa "només una". Són ideals per menjar amb compota, melmelada o per barrejar-les en la confecció de la massa d'un pastís.

Panoramiques pujant al Mirador de la Tortuga

Mirador de la Tortuga

Una curiosa roca que, vista des d'una certa distància, recorda la silueta d'una tortuga.

Mirador de sentinella

Des del mirador del Sentinella es veu la totalitat de l'Embassament de Darnius - Boadella i tota la plana de l'Empordà. Com a unitat de paisatge, s'observen els aspres de l'Empordà, ”de relleu irregular i suau, amb presència de petits turons i altiplans de sòls eixuts i poc profunds, aquesta és la zona de transició entre la plana empordanesa i el massissos de l’Albera i de les Salines”. En el mirador una planxa de ferro corten resegueix les siluetes d'alguns cims de l'alt empordà i l'alta garrotxa.