De Baiasca a Arestuí per la Collada de Casanova, Bordes d'Auressi, Borda de Domenge, Riu de Baiasca i Serradora d'Arestui

Bellíssima ruta remotes contrades del Pallars Sobirà, partint de la petita població pirinenca de Baiasca, per camins mil•lenaris, successivament a flanqueig pels impressionants contraforts de la Muntanya d'Escart, a cavall de la Serreta del Solà, en misteriosa emboscada per Auressi, de pas per les en altre temps esplèndides bordes d'Auressi, en descens entre verdíssims prats de dall pel camí d'Arestui, creuament de l’impetuós riu de Baiasca, visita a la relativament preservada Serradora d’Arestui i final a la petita població muntanyenca d’Arestui.
La ruta no és circular, cal preveure vehicle de retorn, no hi ha transport públic.
Vam deixar un cotxe de recollida a Arestui, (1) que és el final de l’excursió a peu. Amb l’altre vam anar fins a Baiasca, (2) inici de l’excursió. Hi ha lloc per aparcar, no massa però per a nosaltres suficient, a ambdós pobles.
Tant l’un com l’altre són encantadors. Baiasca està presidit per l’església romànica de Sant Serni, a la part més alta del poble. El meu net pallarès es diu Serni, motiu pel qual, per a nosaltres, l’església té un encant especial. Travessem el poble, veiem la font pública, coberta, el que és el brollador i la pica, per una arcada amb dovelles de pedra, com també són de pedra: la pica, el pedrís on descansa la pica i el mur del fons de la font. Sortim del poble en direcció nord-oest, seguint el barranc de Cultius. Aviat creuem el riu per un pontet i, de seguida, virem quasi 180º a la dreta, per començar a flanquejar en direcció est, nord-est, per camí assenyalat, sovint ben obrat, per la solana de la Serreta del Solà, mai tant ben dit. Seguim així fins la carena, que saltem per la Collada de Casanova.
Durant aquesta ascensió les vistes sobre la Vall de Baiasca, entapissada de verdíssimes prades, les negrenques casetes de Baiasca i d’Artersuí, amb llosats d’un negrenc més pujat, les frondoses boscúries que s’enfilen per les vessants de les muntanyes, aquest dia, a partir de mitja muntanya, de blanc immaculat per una nevada tardana de primavera, caiguda la nit abans, que contrastava amb les tonalitats de verd clar de la brotada dels arbres, de verd resplendent de la ufana de les prades, i el verd fosc de les avetoses, tot rialler pel sol de primavera i l’aire transparent per una mestralada capriciosa. Si tot això és gaudit en família, la joia és plena.
Des la collada de Casanova iniciem la baixada en direcció nord-oest i ens endinsem pel misteriós bosc d’Auressi, en aquesta part de retorçat pi roig, fins arribar a la Borda d’Auressi de Baiasca, que, sense voler, i per ben poc, vam passar de llarg. A l’alçada d’aquesta borda tombem a la dreta, en direcció est, cap a la Borda d’Auressi d’Arestui. Baixem per les antigues feixes de les bordes --està indicat i ho hem assenyalat amb punts d’interès en aquest registre. Cesc Grau Fernàndez, el meu gendre, opina que el topònim Auressi pot venir d’auerassi, que en aranès vol dir avellanes. (3) Aquí els avellaners hi són en abundància. Els sostres i llosats de la borda es van esfondrar, en queda, però, bona part dels murs i, en destaca, impertèrrita, una columna de pedra seca, cilíndrica i central. La ubicació de la borda és escaient: està emplaçada al centre d’una àmplia clariana al mig del bosc d’Auressi, constituïda per antigues feixes, ara pastures, i gaudeix a llevant, en la mitjana llunyania, d’una esplèndida vista cap als boscosos contraforts de les muntanyes d’Andorra, aquest dia ben emblanquinats de neu, presidits per les cimes, nues i arrodonides, aquest dia encara més blanques i més nevades.
Seguim davallant pel bosc d’Auressi, ara entre roures, sovint centenaris, fins la carena de la Serreta del Solà. Passem la carena, el camí vira a sud-oest i seguim davallant, ara per la vessant sud de la serreta. Passem les runes d’una borda, sota el camí a mà esquerra, seguidament trobem una altra borda, ara a la nostra dreta, en bon estat, La Borda de Domenge. En destaca un roure centenari, sortit de gairell, per una gran osca, en un ben obrat mur de contenció, de la plataforma on està assentada la borda, per redreçar-se tot seguit cercant la llum. És difícil discernir què va ser primer, el mur o el roure. Seguim davallant pel ben traçat i apariat camí d’Arestui, gaudint altra vegada de la vista a la Vall de Baiasca, ara més dolça sota el sol de mitja tarda. Destaca a l’altra banda de la vall, les cases --des d’aquí casetes-- d’Arestui capriciosament disposades damunt la falda de la muntanya en front nostre.
Creuem el Riu de Baiasca --baixava impetuós--, passem a la vora dreta del riu, anem ascendint suaument per camí a la llera, en direcció oest, sud-oest, passem per la Borda de Cabiró i seguim fins que, al cap d’uns 800 m comptats des que hem travessat el riu, arribem a la Serradora d’Arestui. És una serradora hidràulica pallaresa de la que en queda molta part: l’edifici de pedra seca, amb les bigues i els empostissats de fusta, les conduccions de l’aigua, la bancada, el carro, el rodet, el cigonyal o collferro i alguna cosa més. Val la pena detenir-s’hi i estudiar-la. Feta la visita, virem en 180º i ascendim decididament en direcció est, sud-est, pel camí de la Serradora d’Arestui, fins a Arestui, a 200 m per sobre de la Serradora.
Després van venir les felicitacions a la Mercè, la nostra neta, per l’esforç que havia fet, felicitacions merescudes! La Núria, la nostra filla, i la Rosa Maria, la meva dona, i la Mercè van anar amb el cotxe de recollida a Baiasca a buscar l’altre cotxe, mentre el Cesc, l’artífex de l’excursió, i jo fèiem que el Serni, que havia anat a la motxilla tota l’excursió, estirés les cames, per un caminet a la vora del poble, que, sorpresa!, estava ple de cama-secs! El Serni, que té poc més d’un any i mig, s’hi va ben aficionar!
Nota- Administrativament, Baiasca i Arestui són entitats municipals descentralitzades, que ocupen el terme que tenien abans de fusionar-se amb Llavorsí a mitjan segle IXX. (1) (2)
Bibliografia
1. Col•laboradors del projecte Viquipèdia. Arestui. [En línia] Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure, 15 / maig / 2018. [Data: 5 / juny / 2018.] //ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arestui&oldid=19913024. 19913024.
2. —. Baiasca. [En línia] Viquipèdia, l'Enciclopèdia Lliure., 19 / octubre / 2017. [Data: 3 / juny / 2018.] //ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Baiasca&oldid=19003408. 19003408.
3. Fernàndez, Cesc Grau. Bordes d'Auressi : des de Baiasca. [En línia] Camp to Camp, 3 / juny / 2018. [Data: 4 / juny / 2018.] https://www.camptocamp.org/routes/1004582/ca/bordes-d-auressi-des-de-baiasca.