De Banyoles a Sant Patllarí

Deixem el cotxe davant de l'estany de Banyoles, a l'alçada del camp de futbol, i comencem a caminar amb el llac a la dreta, vorejant-lo. Passat l'Estanyol del Vilar girem a l'esquerra. Continuem i agafem un estret camí entre el restaurant La Masia i una zona esportiva amb minigolf i pistes de tenis. Ara anem cap a la dreta i després cap a l'esquerra quan som davant de l'escola El Frigolet.
Travessarem la carretera GI-524 i començarem a pujar per un camí asfaltat que ens portarà fins la casa de Can Lluti amb un gran taronger farcit de fruita al costat. Passada la casa s'acaba l'asfalt i girem a la dreta deixant un camí que marxa per l'esquerra. Només girar el camí es divideix i agafem el de l'esquerra que puja. Ara ja tot serà pujar.
Anem pujant sense parar amb alguna bonica vista de l'estany entre els arbres. Trobarem algun camí que marxa pels costats però amb el planell de la caminada imprès no hi ha pèrdua.
Arribarem a un pal indicador que ens senyala, a l'esquerra, el camí del mirador de Sant Patllarí, però ja hi anirem de tornada. Ara anem cap a la dreta fins l'Ermita de Sant Patllarí. Avui era un dia molt clar i les vistes panoràmiques eren extraordinàries.
Tornem per on hem vingut, anem al mirador que, per cert, o esporguen una mica els arbres o cada vegada es veurà menys tot el Pla de l'Estany..
Anem desfent el camí que havíem fet fins trobar una drecera que pel mig del bosc ens portarà a un camí que baixa. Anem cap a la dreta i ja no deixem aquest camí fins que sortim del bosc, a l'alçada de Mas Vilauba.
Al sortir agafem un camí a l'esquerra, voregem un bosquet per l'esquerra i tenim al davant camps de conreu, esplendorosos en aquesta època. Passem per la vora d'un d'aquests camps al costat del que sembla un petit torrent. Quan arribem a l'alçada d'un bosc que ens queda a l'esquerra haurem de travessar (és el lloc on el camp és més estret) pel mig del camp. No sóc el primer en fer-ho doncs la marca dels que hi han passat és força evident. Ara som al bosc de Les Estunes i veiem algun cartell amb la imatge d'una Goga, mitològiques dones d’aigua de les que, si voleu, en podeu saber més en aquesta web (http://blocs.gracianet.cat/lelefant_trompeta/2015/02/16/els-origens-de-la-llegenda-de-les-goges-de-les-estunes). En aquest bosc hi ha unes formacions rocoses plenes d’esquerdes, diuen que provocades per antics terratrèmols. Podem passar per dins d’alguna d’elles. M’hi he endinsat cap a la dreta. Són 30 o 40 metres per un espai fosc i estret però curiós de fer.
Seguim i ara ja arribem de nou a la carretera que havíem travessar al principi i anem cap a l'esquerra. Quan trobem un cartell que posa Ruta de la Puda, anem cap a la dreta i ja arribarem de nou a l'estany. Feia calor i una gerra de cervesa freda amb l'estany al davant és una bona manera d’acabar la caminada.