De Beget al Castell de Rocabruna pels Colls de Malrem i Bocabartella, Coves dels Maimons i l’Avi Janot i la Riera de Beget

Clàssica i bonica ruta sortint des del bonic poble de Beget (Alta Garrotxa) en la que desprès de visitar l’església de Sant Cristófol (s.X) seguirem els ben conservats Camins Vells passant pels colls de Malrem i de Bocabartella fins el disgregat nucli de Rocabruna, des d’on opcionalment ens deviarem de la ruta clàssica per explorar les coves de la Tuta de Maimons (on entrarem per una boca i sortirem per una altre) i la Tuta de l’Avi Janot, totes dues amb uns accessos ben aventurers. Continuarem visitant l’encara imponent i panoràmic Castell de Rocabruna (s.X), ficarem el nas en la petita cova de la Tuta de Sota el Castell i acabarem de baixar fent pas pel Molí d’en Sorolla i resseguint les engorjades rieres de Rocabruna i Beget. Si es fa la desviació a les coves la ruta es podria qualificar entre “Moderat” o “Difícil” (si no ens desviem a les coves la ruta es podria qualificar de “Fàcil”).

***RESSENYA: Ruta feta el 3-11-2018. Deixem el vehicle en un aparcament habilitat a l’entrada del poble de Beget. Iniciem la caminada baixant per unes escales i despres seguint un carrer empedrat a la dreta (SE) que de seguida ens porta a la bonica església de Sant Cristófol (s.X). Des de l’església seguim un carrer empedrat (S/SE) que tot seguit ens porta a travessar la Riera de Beget per un pont de pedra i, poc abans d’arribar a la Plaça Major, prenem a l’esquerra (NE, senyals GR) un carrer tambe empedrat cap al “Hostal del Forn” (indicat) que puja un xic encara entre cases fins arribar ben aviat a una cruïlla de camins senyalitzada: seguim un sender fressat a l’esquerra (senyals GR) que s’enfila fent algunes llaçades tot allunyant-se rapidament del poble, amb una tendencia a avançar al N/NO enmig d’un bosc d’alzines. En passar per la zona del Grau, el sender (encara amb trams ben empedrats) continua enfilant-se fent llaçades ben traçades prop dels cingles i passant per un bon mirador natural on gaudim d’una bonica vista sobre el poble de Beget. Des d’aquest mirador el sender (senyals GR) puja una mica mes pel grau fent llaçades i despres continua fent un traçat mes directe al N en una pujada mes moderada que ens acaba portant al Camp Rodó. El sender (senyals GR) continua al NE travessant la zona de clarianes del Camp Rodó i despres de La Maçana en una pujada moderada i sostinguda entre bosquets d’alzines, despres el sender (senyals GR) es redreça de nou al N i no triguem a arribar al Coll de Golofreu, presidit per una alzina força gran i un oratori dedicat a Sant Antoni. Des d’aquest coll seguim per una pista que surt a l’O (senyals GR) i va travessant el vessant de la muntanya tot oferint-nos bons miradors naturals i despres tomba clarament al NO faldejant el Cingle Blanc fins arribar a un marcat collet, on deixem la pista i prenem un sender a la dreta (NE, senyals GR) que primer s’endinsa en un ombrivol i espes bosc de faigs i boix i despres s’enfila per vessants herbats i pastures fins arribar a la cruïlla de camins senyalitzada de l’historic i herbat Coll de Malrem, on unes 5000 persones van travessar aquest coll l’hivern de l’any 1939 cap a l’exili (sembla mentida que aixo ara sembli tan actual amb lo que esta passant…). En aquest coll deixem els senyals GR i seguim les indicacions cap a “Beget per Rocabruna” tot prenent un corriol a l’esquerra (NO, senyals grocs i SL) que d’inici ressegueix un filat i despres tomba a l’O i comença a davallar travessant el vessant solei de la muntanya, segons avançem cada vegada per un corriol mes fressat. Poc despres el corriol (senyals grocs i SL) tomba al SO, passem a tocar d’una font-abeurador (Font de Bocabartella) i seguim davallant suaument tot gaudint de bones vistes fins arribar al marcat Coll de Bocabartella. Travessem el coll i començem a davallar una mica mes marcat (SO, senyals grocs i SL) passant per la zona de les Marrades i l’arranjat Pas de la Guardiola fins arribar al Pla del Boix, punt des d’on el nostre corriol (senyals grocs i SL) comença a tombar paulatinament al N tot resseguint un filat i davallant enmig d’un bosquet fins acabar desembocant a la carretera de Beget a Rocabruna (GIV-5223), just a l’alçada del Clot dels Polls i del Torrent de les Arçoles. Seguim la carretera de pujada tot tombant al SO fins arribar de seguida a un collet al costat mateix de Can Tadeu. que dona entrada al disgregat nucli de Rocabruna i on trobem una cruïlla de camins senyalitzada. En aquest punt deixem la carretera i anem a l’esquerra (S) cap al “Castell de Rocabruna” per un cami-pista que planeja per terreny obert cap al Castell de Rocabruna, que veiem davant nostre. Si no volem fer el tram aventurer que va cap a les coves de la Tuta dels Maimons i la Tuta de l’Avi Janot cal seguir aquest placid cami recte fins enllaçar de nou amb el track poc abans d’arribar al castell. Nosaltres pero, volem anar cap a les coves, aixi que quan apenes em fet uns 100m des de la cruïlla senyalitzada al costat de Can Tadeu deixem el cami i anem a l’esquerra (SE) saltant el filat i travessant un prat fins arribar tot seguit a una petita careneta herbada, careneta que seguim una mica per dalt (S/SE) fins trobar una senda poc definida que davalla cap a l’esquerra enmig del bosc. Ben aviat la senda agafa tendencia al NE i poc mes avall la deixem i baixem apenes uns metres pel dret a la dreta fins abastar un corriol mes clar que seguim a la dreta (S). Aquest corriol davalla una mica entre roures i boix i tot seguit desemboca en un corriol fressat, que seguim en la direccio que portem (S) i als pocs metres es bifurca: obviem el corriol mes clar (que davalla a l’esquerra) i prenem el corriol de la dreta (S). que puja a tocar de la cinglera entre espesses mates de boix fins arribar poc despres a l’arrodonida boca d’entrada de la Tuta dels Maimons, que te un total de 23m de recorregut. Per accedir-hi a dins de la cova cal fer una curta grimpada (Iº) que ens deixa dins d’una generosa i comoda galeria d’uns 10m de llarg que recorrem facilment fins que aquesta gira cap a l’esquerra. A partir d’aquí la galeria s’estreny i cal superar un pas estret ajupit, passat el qual apareix una estreta galeria-corredor ascendent per la que pugem mig-grimpant i passant a tocar d’algun ratpenat fins trobar l’estreta boca de sortida enmig d’un caos de blocs, on cal fer una grimpada una mica delicada (IIº) per poguer sortir-ne per aquesta estreta boca superior de la cova. Acabada l’aventurera travessa per dins de la cova sortim de nou a tocar del cingle i pugem fort seguint un rastre de senda o buscant el millor pas fins arribar de seguida a la part alta, on el terreny es obert i herbat i girem a l’esquerra (S) tot caminant a prop del cingle una mica fins arribar al costat d’un filat. Aquí prenem un rastre de senda que davalla a l’esquerra entre roures i alzines, i despres cal seguir voltant la cinglera al NE per una estreta i aeria lleixa on ens podem anar ajudant dels arbres fins arribar a la boca d’entrada de la Tuta de l’Avi Janot, que te un total de 17m de recorregut per una unica i comoda galeria d’uns 2m d’amplada mitjana que acaba en una petita saleta final. Vista la cova desfem el cami fet fins el filat abans esmentat, i ara anem a l’O/NO sense cami definit per terreny obert i herbat on podem escollir el millor pas fins abastar tot seguit el cami que haviem abandonat per anar a explorar les coves, cami que reprenem (S/SO, senyals grocs) en suau pujada i directes cap al castell. Just quan estem a sota del castell i pel seu costat N deixem els senyals grocs momentaneament (sera per on sortirem del castell) i prenem un corriol que s’acava d’enfilar pel costat N del castell fins arribar al Castell de Rocabruna (s.X), documentat des de l’any 1070. Un cop dins del gran recinte del castell fem una volta per les moltes ruïnes consolidades que queden d’enmpeus, murs, torres, estances… Tambe trobem diverssos plafons interpretatius i, degut a la seva ubicacio al capdamunt d’un turo, tambe gaudim d’una bona vista panoramica. Despres de visitar el castell i fer l’entrepa en el recinte sobira sortim del mateix per l’acces “normal”, on reprenem els senyals grocs (i tambe de PR) i davallem per un sender fressat que surt al S i de seguida tomba al NE enmig d’un bosc ombrivol tot revoltant els espadats del turo coronat pel castell fins arribar ben aviat al costat de les ruïnes d’una casa, on trobem un altre sender. Seguim aquest sender a la dreta (S, senyals grocs i PR) i, tot just quan estem al costat de les ruïnes de la casa, ens desviem a la dreta apenes uns metres fins l’entrada de la Tuta de Sota el Castell, una cova petita i poc interessant. Tornem al sender i el reprenem tot davallant (S, senyals grocs i PR) entre roures i avellaners, poc mes avall el sender tomba al SO per una zona d’antigues feixes i, quan començem a veure la solitaria casa de Les Gasoveres, el sender regira cap al N i continua davallant fins l’esmentada casa, a sota de la qual prenem la pista d’acces a la mateixa (N/NO, senyals grocs i PR) fins travessar mes avall la Riera de Rocabruna per una passera de ciment. A l’altre banda prenem una pista a l’esquerra (S, senyals grocs i PR) que tot seguit ens porta al costat del Molí d’en Sorolla, on a dia d’avui hi han dues cases i s’hi forma una cruïlla de camins senyalitzada: aquí deixem els senyals PR i anem cap a “Beget” per un sender fressat (senyals GR) que ressegueix el vessant-riba dreta de la Riera de Rocabruna. Poc despres tenim que creuar la riera, aquí sense pont, normalment es pot travessar sense problemes, pero despres del temporal de pluges d’aquesta tardor (2018) ens veiem obligats a descalçar-nos. A l’altre banda de la riera el sender (senyals GR) continua planer i al S per bosquets ombrivols, ara pel vessant esquerra de la Riera de Rocabruna i agafant rapidament alçada sobre la mateixa. Mes endavant el sender comença a davallar suaument i va tombant paulatinament a l’E, sempre amb la riera a sota nostre i a la dreta fins arribar a les ruínes de Can Solana. El sender (senyals GR) continua a l’E i fa una davallada mes marcada i ben traçada (clar cami vell) fins sortir a la carretera de Beget a Rocabruna (GIV-5223), que seguim en la direccio que portem uns pocs metres (E, senyals GR) fins trobar a la dreta de la carretera la continuacio del sender al costat d’un indicador. Tal com el reprenem el sender davallem tombant al N fins travessar la Riera de Beget per un pont (Palanca dels Fangals), just en un punt on la riera baixa amb força formant saltants. A l’altre banda el sender (senyals GR) regira primer al S i despres al SE enmig de bosquets ombrivols i pel vessant esquerra de la Riera de Beget, en aquest tram força engorjada. No triguem a travessar la riera de nou per un altre pont i el sender (senyals GR) continua al SE i despres a l’E pel vessant dret de la riera, a força alçada de la mateixa i passant per un tram esllavissat que superem facilment passsant uns pocs metres per sobre. Passada l’esllavissada el sender continua a l’E fent una lleugerissima pujadeta fins travessar de nou la carretera (indicador), des d’on el sender (senyals GR) encara puja apenes uns pocs metres amb tendencia al S i de seguida tomba al SE i comença a davallar de nou fins que torna a sortir a la carretera. Seguim la carretera uns pocs metres (E/SE, senyals GR) fins el primer revolt d’aquesta, on un nou indicador ens convida a reprendre el sender (senyals GR), que d’inici davalla fortet fins travessar un torrent secundari, passat el qual seguim pel vessant dret de la Riera de Beget fent algun lleuger puja-baixa fins sortir a l’aparcament de Beget.

***NOTA: Tota la ruta transita per senders i corriols fressats i senyalitzats tret de l’accès a les coves de la Tuta dels Maimons i la Tuta de l’Avi Janot, on no hi ha camí definit. Si no volem anar a les coves en arribar al waypoint “Desviació a les Coves” nomès cal seguir recte pel fressat cami fins enllaçar de nou amb el track uns 200m més endavant, prop del Coll Samola. Técnicament la ruta no té cap dificultat, es tot caminar, nomès en l’accès i exploració OPCIONAL de les coves de la Tuta dels Maimons i la Tuta de l’Avi Janot trobem alguns passatges aeris i alguna grimpada (la petita desviació a les coves es pot qualificar entre “Moderat” i “Difícil”). Aquestes “dificultats” per accedir-hi a les coves són fàcils i divertides per gent habituada a aquests menesters pero poden ser difícils i perillosses per gent molt poc experimentada.

***ALTRES RUTES PER L’ALTA GARROTXA:

-“Montmajor i Montpetit per St Martí de Torralles, la Cometa, el Camí de l’Estret de Bodelquer i el Bac de la Caseta des de Oix”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/montmajor-i-montpetit-per-st-marti-de-torralles-la-cometa-el-cami-de-lestret-de-bodelquer-i-el-bac-25136028

-“Puig de Comanegra i Puig de les Bruixes pel Grau, Serra Llarga, Rasos de Monars i Cingles de la Gralla i Ricolta desde Beget”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/puig-de-comanegra-i-puig-de-les-bruixes-pel-grau-serra-llarga-rasos-de-monars-i-cingles-de-la-grall-23345058

-“Puig de Bestrecà per Vall d’Hortmoier, Grau i Tuta d’Escales i esglésies de St Andreu, St Miquel i d’Escales des de Oix”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/puig-de-bestreca-per-vall-dhortmoier-grau-i-tuta-descales-i-esglesies-de-st-andreu-st-miquel-i-desc-29728935

-“Santuari del Mont pels Castellots, St Llorenç Sous, Pas Llop i Balmes Obrades de Can Bora i Corral de l’Abat desde Beuda”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/santuari-del-mont-pels-castellots-st-llorenc-sous-pas-llop-i-balmes-obrades-de-can-bora-i-corral-de-37714546

-“Puig de Bestrecà pel Grau d’Escaladuix, Vall d’Hortmoier, Grau i Tuta d’Escales i esglésies de StAndreu, StMiquel i d’Escales”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/puig-de-bestreca-pel-grau-descaladuix-vall-dhortmoier-grau-i-tuta-descales-i-esglesies-de-standreu-49901254

-“Puig Sallança per Castell i Santuari de Finestres, Faig Rodó, Muntanya St Jordi, Fageda Fosca, Pont Diable i Bauma Trabucaire”
ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/puig-sallanca-per-castell-i-santuari-de-finestres-faig-rodo-muntanya-st-jordi-fageda-fosca-pont-dia-154361972