De Bellmunt a Vidrà per la Vall del Ges i retorn pel Coll d’Hi era de massa.

De nou hem anat al Bisaura, aquesta subcomarca Osonenca, al nord d’Osona i a cavall amb el Ripollès, per fer una clàssica ruta circular de poc més de 10 quilòmetres, senzilla , ben marcada i sense cap dificultat.

Partint del Santuari de Bellmunt, on hi deixem el cotxe, baixem per la carena dels Cristians a la Vall del Ges, on resseguint per sobre un tram del curs del riu, ben ombrívol i envoltat d’abundant vegetació, hi hem trobat la calcària Tosca de Degollats, El bonic i abundós Salt del Molí de 20 metres d’alçada i una mica més amunt, el robust Pont de pedra de Salgueda.

Creuat el pont ens dirigim al poble de Vidrà, un poble de cases ben restaurades, d’aquells que permet familiaritzar-te amb la natura tant punt et lleves al matí.

Ens dóna la benvinguda el grandiós Mas del Cavaller de Vidrà, diuen i per la seva immensitat m'ho crec, és un dels més importants de Catalunya.

Des de Vidrà retornem a Bellmunt tot seguint un curt tram de la carretera en direcció sud, mentre gaudim dels colors verds de la vall i dels turons del seu entorn tot escoltant un armoniós concert d'esquelles de les vaques que hi pasturen. Quan deixem la carretera, enfilem quatre Colls, el de Vidrà, el del Llop, el de Migdia i finalment el d’Hi era de Massa.

Des de el Coll de Migdia, entre les branques veiem altre cop el Santuari de Bellmunt, enfilat dalt del turó. Envoltats de rouredes i fagedes, avui de color verd “pistatxo”, anem trobant, al costat del camí, les típiques roques de magre, grisoses amb tonalitats blavoses, tant típiques de la serra de Bellmunt i que provenen, ves a saber de quina época prehistórica.

Encuriosits pel topònim del Coll d’Hi era de massa, ens assabentem que la llegenda explica sobre l'assassinat en aquest punt, a mans de la gent humiliada del senyor feudal del Castell de Besora, perquè hi era de massa.

Ja només ens queda l’últim i costerut repetxó per arribar al Santuari de Bellmunt, “l'ermita al Cel suspesa”, com diu en Cinto. Una ermita a 1246 metres d’altitud, construida sobre la roca viva de la Serra de Bellmunt, és un dels millors miradors de la plana de Vic i un punt blanc de referència des de les muntanyes del seu entorn.

Al costat del santuari de Bellmunt, on es venera la patrona de Sant Pere de Torelló, hi ha el cim de Sa Reganyada, que ostenta un modest pedronet dedicat a la Mare de Déu de les Alades i una enorme i vistosa creu de ferro.