De Borén a Àrreu pels Camins Vells, l’ermita de la Mare de Déu de les Neus i les Bordes d’Àrreu

Curta i agradable passejada sortint des del pintoresc poble de Borén (Pallars Sobirà) en la que desprès de visitar l’església de Sant Martí de Borén (s.XII) pujarem pel magnífic Camí de les Escales fins l’ermita de la Mª de Déu de les Neus (s.XI), des d’on començarem a tancar el petit cercle fent pas per les Bordes d’Àrreu, el misteriòs despoblat d’Àrreu (abandonat als anys 80) i la seva església de Sant Serni (s.XI) i el Pont d’Àrreu (s.XIII).

***RESSENYA: Ruta feta el 16-08-2019. Arribats al poble de Borén deixem el vehicle en una àmplia explanada entre el poble i el petit embassament de Borén. Iniciem la caminada tot prenent un carreró que surt al N entre les cases i tombant paulatinament a l’O fins arribar de seguida a la plaça del poble, on trobem l’església de Sant Martí de Borén (s.XII). Val a dir que tant la plaça, com l’església i els carrerons del poble a dia d’avui estàn engalanats per que són les festes del poble. Des de la plaça travessem la Noguera Pallaresa per un pont i a l’altre banda trobem una cruïlla de camins senyalitzada: anem cap a “Àreu” tot agafant un sender que surt recte (O, senyals grocs) tot voltant uns camps entre murs de pedra seca. Ben aviat travessem una carretera i seguim pujant a l’altre banda per un magnífic camí vell (senyals grocs, “Camí de les Escales”) que encara conserva part de l’empedrat i que s’enfila fent llaçades ben traçades. Poc més amunt passem per un mirador natural sobre el poble i la vall i continuem pujant pel vell camí (O, senyals grocs) tot remuntant la Costa de Borén. Acabada la curta pero forteta pujada per aquesta Costa de Borén trobem una cruïlla de camins senyalitzada: anem cap a “Isil” o “Àrreu” pel fressat sender de la dreta (senyals grocs), que gairebé planeja enmig d’un bosquet amb bedolls, roures i freixes. Poc desprès travessem un torrentet i tot seguit arribem a l’ermita de la Mª de Déu de les Neus (s.XI), recentment restaurada i ubicada en una agradable clariana. Des de l’ermita seguim el sender (NO, senyals grocs), que de seguida ens porta a travessar per un pont el riu d’Àrreu, passat el qual el sender tomba a l’E travessant el vessant de la muntanya fins arribar ben aviat a les Bordes d’Àrreu. Aquí cal estar atents, ja que hi ha una bifurcació de senders senyalitzats amb senyals grocs: seguim el sender més evident, que continua recte (E, senyals grocs) passant pel bell mig de les bordes en lleugera davallada fins arribar de seguida al poble d’Àrreu, abandonat des de principis dels anys 80 pero amb les cases encara força senceres. En l’extrem Oriental del poble trobem l’església de Sant Serni d’Àrreu (s.XI), encara dreta pero veient l’aspecte de la taulada no trigarà molt a caure...una llástima. Al costat mateix de l’església prenem un vell camí que davalla (E) fortet uns pocs metres fins desembocar de seguida en la pista d’accès al poble d’Àrreu, pista que seguim de baixada en la direcció que portem (E/NE, senyals grocs) un breu tram, tot just fins que la pista vol començar a dibuixar llaçades. Aquí deixem la pista (que també ens hi portaría a Borén) i prenem la continuació del camí vell a l’esquerra (E, senyals grocs), on inmediatament trobem una cruïlla de camins senyalitzada: seguim cap a “Borén” pel camí que davalla a la dreta (senyals grocs), encara amb trams empedrats i dibuixant les clàssiques llaçades ben arranjades dels camins vells. Poc més avall desemboquem de nou en la pista d’accès al poble (que s’ha “carregat” gran part del bonic camí vell), pista que seguim avall (S, senyals grocs) i, tot seguit, la deixem i prenem de nou el camí vell a la dreta, d’inici baixant (S, senyals grocs) paral·lels a la pista entre murs de pedra seca i desprès tombant al SE i davallant pel vessant esquerra del riu d’Àrreu fins acabar travessant aquest per un pont de fusta. A l’altre banda del pont el sender (senyals grocs) continua davallant al SE fins travessar de seguida la Noguera Pallaresa pel Pont d’Àrreu (s.XIII) i sortir a la carretera, carretera que seguim a la dreta (S) una mica fins que, ben aviat, els senyals GR ens conviden a agafar un sender a l’esquerra (SE, senyals GR) que apenes puja uns metres i poc desprès desemboca novament en la carretera tot just a l’alçada del poble, on agafem un carrer (S/SE) que de seguida ens deixa en el punt d’inici.

***NOTA: Técnicament la ruta no té cap dificultat a destacar, és tot caminar. Tota la ruta transita per corriols i senders fressats i senyalitzats amb senyals grocs (alguns senyals força desgastats).

***ALTRES RUTES PER LA VALL D’ÀNEU:

-“Mont-roig i Pics Ventolau, Calberante, Gallina i Tartera pels Tres Estanys i els Estanys Buixets, Tartera, Calberante i Gola”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10510776

-“Pic des Miques, Pic de Moredo, Tuc de Bonabé i Pic de Qüenca per Coma de Portiero i Serres de Comabiera i d’Escala Grau”
es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/pic-des-miques-pic-de-moredo-tuc-de-bonabe-i-pic-de-quenca-per-coma-de-portiero-i-serres-de-comabie-14667606

-“Estanys del Rosari (2) i Estanys d’Airoto (3) per Valls d’Àrreu i Airoto, Isil i Ermites de les Neus i St Joan des de Borén”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/estanys-del-rosari-2-i-estanys-dairoto-3-per-valls-darreu-i-airoto-isil-i-ermites-de-les-neus-i-st-41337364