De Can Bosc al Santuari del Corredor per la SLC80

De Can Bosc al Santuari del Corredor per la ruta SLC80
Senzilla, còmode i fàcil de seguir aquesta sortida matinal per la Serra del Corredor que tota l’estona utilitza la ruta SLC80.
Sortim de l’aparcament de Can Bosc que és una masia arranjada per casa de Colònies. Des de Barcelona arribarem per la C33 i E15 fins a Llinars del Vallès. Allà agafem la B510 i desprès d’ aproximadament 2 Km i just passada l’ermita de Can Bordoi, agafem un trencall a mà esquerra en direcció a l’ermita del Corredor. Després d’uns 4 Km. Robarem Can Bosc i l’aparcament.
El camí surt d’aquest aparcament en direcció Nord. Veurem uns cartells i el camí que s’endinsa al bosc.
Al cap de poca estona arribem a la Font del Ferro. No fa gaire que ha plogut i raja. El camí puja una mica fins l’encreuament de Can Miloca. Allà ens trobem en la pista que va de Llinars al Santuari del Corredor. La recorrem uns metres en direcció Sud-Est i tot seguit ja trobem un trencall a mà esquerra i que fa baixada. Aquest ens portarà cap al Dolmen de Ca l’Arenes.
És un sepulcre megalític, galeria catalana d’uns 5.ooo anys d’antiguitat. Està situat estratègicament enmig de la petita vall, equidistant de les muntanyes circumdants. És trobava molt malmès i el 2006 es van començar els treballs d’excavació i es van fer uns importants treballs per aconseguir restaurar el monument tal i com es pensa que era. En les excavacions es van trobar alguns objectes de ceràmica, de sílex, de coure i bronze. Es tracta d’una tomba col•lectiva que amés de servir de lloc d’enterrament, servia per a marcar el territori.
Deixem el Dolmen i comencem a pujar per el camí de la ruta SLC80, que seguirem durant tota la sortida i que ens porta, primer a una pedra de referència que li hem posar el nom de banyera dels ocells, perquè a la part de dalt i ha un clot on s’hi diposita l’aigua de pluja i ens imaginem que els hi aniran a beure els ocells o qualsevol animaló que s’enfili a la roca.
Pujarem una mica més i trobarem tot seguit un pi que ha crescut amb una curiosa forma recargolada i que s’ha anomenat com el pi cargolat. Després de fer unes fotos continuem pujant fins la Cruïlla del Sot del Falgar i la Pedrera. És una antiga Pedrera abandonada i plena de vegetació però on encara es conserven unes escales.
Ja estem a dalt de tot i tot xino xano per un camí planer arribem fins al santuari del Corredor. Allà veiem un bar obert en unes cadires afora on hi ha asseguts senderistes i biciclistes. No es gaire normal trobar alguna cosa oberta els dies feiners i aprofitem per asseure’ns, prendre unes cerveses i gaudir del sol i de les vistes privilegiades sobre el maresme.
Desprès anem a fer una visita a l’església, que és oberta, i al conjunt monumental.
Segons hem pogut llegir en uns plafons de dins de l’església, l’origen del Santuari data del 1525 on el savi Arenes, pagès de la parròquia d’Alfar hi construeix una petita ermita dedicada a Santa Maria. Es veu que es queda petita i els pagesos de ca l’Arenes i can Bosc, decideixen construir una de més gran en el mateix lloc que constava de una nau en forma de creu llatina, on els braços de la creu es situen dues capelles, campanar i sagristia. La casa de l’ermità es converteix en hostatgeria per a pelegrins. Aquesta estructura s’ha conservat fins al dia d’avui i la hostatgeria s’ha convertit en l’actual restaurant.
Abandonem l’ indret seguint la ruta SLC80 i caminem per el còmode camí que va baixant per graons, fins la cruïlla que ens indica el Mirador i la Font del Grèvol. Anem primer a la Font en un camí d’anar i tornar. Molt maca. Reconstruïda l’any 1998 malgrat les últimes pluges no raja.
El mirador és un imponent altell de fusta amb magnífiques vistes sobre el maresme. Tornem a la cruïlla i anem baixant per còmode camí del SLC80.
Primer, en una corba, trobarem una casa que també està habilitada per colònies i campaments. Aquesta és una zona que n’és plena d’aquestes instal•lacions per la canalla. Veiem un tancat amb burros menjant en una menjadora que té un petit sostre i, més avall ja veiem el cartell del Rukimon, senderisme acompanyats d’un ruc que et porta la motxilla. Si ho voleu provar, teniu el telèfon d’informació en la foto. Pugem fins al peti Puig Aguilar i després d’una petita estona ja estem a les envistes de la fabulosa masia fortificada de Can Bosc. Arribem fins la font amb les seves bases i xafardeixem pels voltats de la masia que ara es troba tancada.
Can Bosc és una masia que està catalogada dins el Patrimoni Arquitectònic Català i és una gran masia amb taulades a quatre vessants centrada en un pati fet per tres façanes. Una d’aquestes façanes que donen al pati té un portal de pedra granítica amb una inscripció on es pot llegir la data de 1565 i els mots “Jesús i Maria” (veure foto). Aquesta masia era propietat dels Comtes de Bell-Lloc (tenen un carrer a Les Corts de Barcelona, al costa de la plaça del Centre).
A unes passes més amunt, ja trobem l’aparcament on hem deixat al cotxe.
Espero que us agradi l’excursió i gràcies a rutaSport, per compartir.
Salut i República!!!