De Can Dragó a Can Coll i tornada

Foto des de carretera alta Roquetes

Font Sta Eulàlia

Construcció original formada per una caseta és de grans dimensions, construïda de totxo vist i pintada de vermell i blanc. A un costat hi una part coberta amb seients que a vegades hi ha llibres de consulta per passar una estona. Darrere de la caseta hi ha la mina de captació. Per sota de la porta surt el tub d’inox. que mana un rajolí a la pica, la qual és d’aglomerat de pedres de riu. Està situada al torrent sud- oest del Turó Blau, al mig d’una zona enjardinada i preparada pel descans, amb arbres d’ombra, taules i bancs. Refª fontscollserola.com F161

Des de Can Rius

Diposit repartidor d'aigua de Can Coll

Reposan forces a Can Coll

Torrent de Can Coll

Can Catà

Can Catà és una masia de la serra de Collserola a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una masia amb disposició característica dels segles XV i XVI amb els portals d'entrada a punt rodó i la teulada amb pendent als costats. La façana és orientada a migdia i fou reformada a inicis del segle XX. Mostra l'estructura formada per la planta baixa, pis i golfes en les que s'ha fet una galeria de dos arcs. La façana és coronada per un frontó amb formes motllurades circulars i els balcons tenen baranes amb balustrada. Les finestres són coronades amb cornises. Té uns jardins d'estil neoclàssic dissenyats (al segle XX) per l'arquitecte Francesc de Paula Nebot i Torrens (o per Leopoldo Gil Nebot). La mateixa finca inclou la Reserva Natural de Can Catà, que actualment s'obre al públic. Font. Wikipedia

Can Fermi al torrent de Sant Iscle

Bruc. Erica.

La majoria de brucs són arbusts de 0,2-1,5 m d'alçada, encara que alguns com Erica arborea o Erica scoparia poden arribar a 6–7 m d'altura. Totes les espècies són de fulla perenne, amb fulles aciculars, molt primes i en forma de petites agulles de 2–15 mm de longitud. El matollar de bruc s'anomena bruguerar, brugosa, bruguer o bruguera.

Plaça de la República

La plaça de la República, anteriorment anomenada plaça de Llucmajor és una plaça de Barcelona, considerada popularment com el centre del districte de Nou Barris. És la intersecció de tres avingudes importants: el passeig de Valldaura, el passeig de Verdum i la Via Júlia. També és el lloc on conflueixen quatre dels barris del districte: la Guineueta, la Prosperitat, Porta i Verdum, i l'extrem meridional del parc de la Guineueta. L'element central de la plaça és el monument escultòric La República dedicat a Francesc Pi i Margall, obra de Josep Viladomat i Massanas el 1934. Aquest monument estava situat originalment a la plaça del Cinc d'Oros, però després de la Guerra Civil Espanyola va ser substituïda per l'escultura d'exhaltació franquista Victoria de Frederic Marès i Deulovol. El 29 de novembre de 2015, l'Ajuntament de Barcelona va anunciar que la plaça de Llucmajor passaria a portar el nom de plaça de la República. El canvi oficial es va fer el 14 d'abril de 2016 en commemoració del dia de la proclamació de la República Catalana. Paral·lelament, els jardins de la plaça, que duien el nom de jardins de la Segona República, es van passar a dir jardins de Llucmajor per a conservar la referència a aquesta població mallorquina al nomenclàtor barceloní. També per això, l'estació de metro de Llucmajor situada en aquesta plaça, no va haver de canviar de nom. En aquests jardins de Llucmajor també hi ha una placa commemorativa amb la inscripció "En homenatge a tots els lluitadors i lluitadores de la República a Nou Barris"