De Castejón de Sos als pobles, esglésies i ermites de Sos, Liri, Arasán, Urmella i Bisaurri pel Tozal i els Camins Vells

Bonica volta sortint des de Castejón de Sos (Sobrarbe / Huesca) en la que tot seguint els camins vells del Solano visitarem els bonics pobles i les respectives esglésies de Sos, Liri, Arasán, Urmella i Bisaurri, també passarem pel Monestir benedictí dels Santos Justo i Pastor (s.XI) i veurem 4 de les rústiques i característiques ermites-capelles de la contrada, algunes d’elles excel·lents miradors de la contrada com les ermites de la Roqueta, San Marcos i Santa Lucia (aquesta ùltima al capdamunt del Tozal -1176m-).

***RESSENYA: Ruta realitzada el 28-09-2019. Arribats a Castejón de Sos deixem el vehícle en una zona d’aparcaments que hi ha al costat de la mateixa N-260 que travessa la població. Iniciem la caminada seguint la carretera uns pocs metres a l’O fins trobar de seguida el C/Valle Sositana, que seguim a la dreta (N) entre cases i tot seguit sortim del poble i arribem a la part del darrera de l’Hotel Diamó, on trobem un bon aparcament i un indicador: anem cap a “Sos” per un camí-pista (senyals PR) que surt al N tot voltant els camps i prats del Prau de Maigualas. Aviat arribem a una bifurcació: seguim el camí-pista de l’esquerra (O) i, als pocs metres, desemboquem en una pista més ample, pista que prenem a la dreta (N, senyals PR) encara voltant camps i prats a banda i banda fins arribar a la zona de Es Canemars, on trobem una nova bifurcació: prenem la pista de la dreta (N, senyals PR) passant al costat del cementiri i arribant de seguida al costat de la Borda Sordo, on trobem un petit cartell que ens convida a anar a “Sos” tot agafant un camí-pista a la dreta (N, senyals PR). Aquest camí comença a pujar passant ben aviat al costat de la Borda de Choancasas i desprès de la Borda la Mora. El camí-pista continua pujant suaument (N, senyals PR) i, arribats a un revolt del camí, trobem una cruïlla de camins senyalitzada: anem cap a “Sos” tot agafant el sender de la dreta (senyals PR), un clar camí vell entre murs de pedra seca i a l’ombra dels roures que continua amb tendéncia al N. Poc més amunt travessem el Barranc de Liri per un pont metál·lic i desprès el sender comença a pujar més marcat passant al costat de la Borda Pascual i travessant el Barranc de Ramastué per un pontet de fusta, passat el qual el sender desemboca en un camí més ample. Seguim aquest camí en la direcció que portem (N) uns pocs metres i de seguida el deixem i agafem un sender a la dreta (senyals PR) amb trams empedrats que amb tendéncia al NO aviat deixa enrere el bosc i es comença a enfilar per la zona de Las Costeras, una costa solana des d’on gaudim de bones vistes. Més amunt passem al costat de l’Oratori de Sant Antoni i seguim pujant una mica més (NO, senyals PR) fent una llarga llaçada cap a la dreta fins guanyar la carena del Tozal en un collet-cruïlla senyalitzada des d’on veiem el poble de Sos (queda una mica més avall). Des del collet primer ens desviem a l’esquerra (NO) fent una breu “anada-tornada” fins l’església de San Andrés de Sos (probable s.XII), on gaudim d’una molt bona vista sobre la vall. Tornem al collet abans esmentat i ara anem cap a “Liri” seguint un corriol carener (SE, senyals PR) que de seguida ens porta al capdamunt de El Tozal (1176m), coronat per la rústica ermita de Santa Lucia i des d’on gaudim d’una excel·lent vista panorámica. Continuem carenejant pel corriol (E/SE, senyals PR) tot gaudint de les vistes i fent breus desnivells, desprès esdevé un camí més ample que puja entre mates de boix i arribem a una cruïlla de camins senyalitzada: des d’aquest punt fem una “anada-tornada” que encetem seguint indicacions cap a “San Marcos” tot agafant un corriol a l’esquerra que s’acaba d’enfilar fins arribar a la també rústica ermita de San Marcos, on trobem un mirador amb un banc i un plafó interpretatiu de la panorámica que veiem. Tornem a la cruïlla abans esmentada on iniciávem “l’anada-tornada” abans esmentada i ara anem cap a “Liri” pel sender fressat (senyas PR) que surt amb tendéncia a l’E i ben aviat comença a davallar fins travessar l’ombrívola raconada del Barranc de Ramastué. Passat el baranc el sender puja fent unes llaçades i aviat sortim a una cruïlla de camins senyalitzada: seguim el camí de la dreta (E, senyals PR) travessant la costa de l’Arena fins que el camí finalitza en un camp, punt des d’on prenem un sender (senyals PR) que aviat tomba al NE i ens acaba deixant en el pintoresc poble de Liri. Tot just arribar al poble deixem els senyals PR momentáneament (no visiten el poble) i prenem un camí ben arranjat amb escales i baranes que puja a l’esquerra (N) tot resseguint un torrent fins la part alta del poble. Acabades les escales (on trobem una font i una taula de picnic) girem a la dreta (S/SE) pel C/del Rincon fins arribar a l’església de San Martín de Liri (s.XVI), restaurada fa pocs anys i des d’on gaudim d’una bonica vista. Seguim un carreró que davalla al S passant per la plaça del poble i desprès entre les cases fins els afores del poble, on recuperem els senyals PR. Sortim del poble per la carretera d’accès al mateix (S, senyals PR) i, tot just desprès del primer revolt de la carretera, deixem els senyals PR (que continuen per la carretera fent marrada) i prenem un corriol a l’esquerra (S) que davalla fent un parell de llaçades i ens deixa en una zona de prats on recuperem els senyals PR, que vénen per una pista cadenada. Aqui obviem la pista cadenada i seguim un sender que surt recte (S, senyals PR) passant tot seguit per una casa de recent construcció i desembocant poc desprès en la carretera, carretera que prenem a l’esquerra i de baixada fins una propera bifurcació: seguim la carretera de l’esquerra (S/SE) cap a “Arasán” fent una lleugera pujada que passant al costat de la també rústica ermita de Santa Bárbara aviat ens deixa en la part baixa del poble d’Arasán. Aquí prenem l’empedrat carrer principal del poble tot pujant entre les cases i passant de seguida al costat d’un Pedró de Santa Lucia i una font-abeurador fins arribar a la part alta del poble, on prenem un altre carrer a la dreta (E) que ens fa passar per una nova font i el safareig públic del poble fins arribar a l’església de l’Asunción d’Arasán (s.XVI). Des de l’església seguim el carrer una mica més amunt (E, senyals PR) fins les últimes cases del poble, les que están més amunt, punt on a la dreta s’inicia un sender que davalla resseguint un rec canalitzat (S, senyals PR) una mica cobert d’ortigues. Més avall el sender tomba cap a l’esquerra i tot seguit desemboquem en una pista cimentada, que tal com arribem travessem i a l’altre banda seguim pel camí vell (S, senyals PR) entre murs de pedra seca i vegetació ombrívola, fent una lleugera pujada fins alrededor de la cota 1300m, on sortim a un camí més ample que continua pujant tot agafant tendéncia al SE/E entre bosquets de roures. Més endavant el camí es bifurca: seguim el camí herbat que puja lleugerament (SE/E) fins sortir a la zona de Els Plans, on prenem un corriol desdibuixat que s’obre pas entre els prats fins desembocar ben aviat en un camí de roderes. Aquí travessem el camí de roderes i seguim recte (E) travessant un prat fins el final d’aquest, on trobem un gran i visibe arbre. Al costat de l’arbre prenem un camí de roderes (SE) que comença a baixar i desprès trobem un senyal PR (feia estona que no es veia cap) que ens convida a agafar un corriol a l’esquerra (E, senyals PR) que continua travessant els prats i desprès comença a fer una lleugera davallada que ens porta a la Borda de Dosso. Des d’aquesta borda seguim un camí (SE, senyals PR) fent lleugers desnivells entre roures i boix fins desembocar en un camí-pista, que seguim en la direcció que portem (E) un breu tram i, als pocs metres, deixem el camí-pista i prenem un sender a la dreta (E, senyals PR) que davalla per un bosquet ombrívol de roures. Més avall travessem una pista i seguim avall (E, senyals PR) pel nostre sender (un clar camí vell un xic aperduat) fins travessar el Barranc de Llavanera, on trobem una font-abeurador que a dia d’avui raja. Creuat el barranc anem al SE i tot seguit trobem el Monestir benedictí dels Santos Justo i Pastor (s.XI), on una gateta molt carinyosa ens dóna la benvinguda i ens acompanya en tot el tram caminant mentre voltem el conjunt del monestir, que actualment sembla un petit veinat. Seguim per un camí formigonat que davalla (S, senyals PR) fins arribar de seguida al poble d’Urmella, on tot just entrar al poble trobem una refrescant font-abeurador. Travessem el petit poble pel carreró principal (O/SO) i, al costat de l’ùltima casa, el carrer esdevé un corriol que continua davallant (O, senyals PR) una mica sinuós. Més avall el corriol s’orienta amb tendéncia al S entre roures i sortim a una pista secundária on trobem uns indicadors de btt que ens conviden a prendre un sender fressat que amb tendéncia al S i en davallada sinuosa ens porta a travessar l’ombrívol Barranc de Urmella per un pont. A l’altre banda el sender comença a remuntar (SO) suaument i aviat desemboquem en un camí-pista que seguim a la dreta (SO, senyals PR i BTT) i pujant per l’obaga de la muntanya (Las Suniellas), obviant alguns camins a banda i banda que porten a camps. Més endavant trobem un indicador que ens convida a agafar un sender a la dreta (senyals PR i BTT) que continua amb tendéncia al SO, ara més planer i entre murs de pedra seca. Desprès el sender esdevé un camí més ample (Las Planas) que comença a davallar per terreny més obert i aviat trobem una cruïlla de camins: prenem el sender que planeja a l’esquerra (SO, senyals PR i BTT) entre murs de pedra seca que delimiten els camps i a l’ombra dels roures i el boix. No triguem a desembocar en una nova pista secundária que seguim en la direcció que portem (SO, senyals PR i BTT) i davallant, tot seguit travessem un gran prat i inmediatament els senyals PR ens conviden a agafar un sender a l’esquerra que comença a travessar al S l’extensa zona de prats i camps de El Forcallo. Desprès el sender comença a baixar i el bosc cada vegada es va fent més ombrívol fins arribar al vessant-riba dreta del Barranc de la Solana, on abastem un sender que prenem a la dreta (O, senyals PR i BTT) fins sortir un camí-pista. Seguim el camí-pista en la direcció que portem (O, senyals PR i BTT) pel vessant dret del Barranc de la Solana fins sortir ben aviat a la carretera N-260, que prenem a l’esquerra (S, senyals PR i BTT) pujant un xic fins arribar al poble de Bisaurri. Tal com arribem al poble prenem un carrer a la dreta (O) entre les diseminades cases dels afores del poble fins arribar a una plaça amb font-abeurador que dóna pas al nucli antic del poble. Aquí prenem un carrer que puja a l’esquerra fins l’església de San Cristóbal de Bisaurri (s.XVI). Des de l’església seguim un carrer a l’O/NO que de seguida desemboca en el carrer principal que travessa el poble, carrer que prenem a la dreta (E) i, inmediatament, deixem aquest carrer i prenem un carreró a l’esquerra (N) que ben aviat surt del poble i esdevé una pista secundária que comença a davallar suaument (N, senyals PR i BTT). Segons baixem obviem alguns camins als costats que porten a camps i prats, pasem al costat d’una granja (Es Forniviellos) i desprès d’un suau “puja-baixa” arribem a una bifurcació: prenem el sender de la dreta fent una breu drecera que de seguida ens retorna a la pista que portávem, pista que reprenem (NO, senyals PR i BTT) tot davallant suau i fent un traçat directe per boscos d’obaga amb roures i pins. Ja a punt d’arribar a Castejón de Sos, tot just abans de creuar el pont sobre el Barranc d’Urmella, trobem una cruïlla senyalitzada: des d’aquest punt fem una “anada-tornada” tot agafant un sender fressat a l’esquerra (SO) que s’enfila amb un ùltim tram d’escales fins el petit turó coronat per la rústica ermita de la Roqueta (també anomenada de San Salvador), on a més trobem una zona de picnic i un mirador des d’on es gaudeix d’una bonica vista sobre la vila de Castejón de Sos i les muntanyes que l’envolten. Havent gaudit de la vista desfem el camí fins l’inici de “l’anada-tornada” abans esmentada i ara travessem el Barranc d’Urmella pel pont i entrem ja en el nucli urbanitzat de Castejón de Sos per un carrer que surt al NO i de seguida ens deixa en el punt d’inici.

***NOTA: Les nomenclatures utilitzades són les del mapa Alpina “Cotiella-Peña Montañesa”, que no sempre coincideix amb altres mapes. Técnicament la ruta no té cap dificultat, és tot caminar. Majoritáriament la ruta transita per corriols, senders i camins fressats i teóricament senyalitzats com a PR (hi ha trams ben senyalitzats i d’altres malament), nomès el tram passat Arasán des de Es Plans fins la Borda de Dosso és per un corriol poc definit en els prats.

***ALTRES RUTES PROPERES:

-“De El Run a Gabás pel Camí Vell de les Carboneras i tornada pel Camí de Seira i el Congost de Ventamillo”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/de-el-run-a-gabas-pel-cami-vell-de-les-carboneras-i-tornada-pel-cami-de-seira-i-el-congost-de-venta-27901732

-“Punta Castellaso per la Ferrada del Castellaso i les Ermites de San Sadurni i San Pedro des de Sesué”
es.wikiloc.com/rutas-via-ferrata/punta-castellaso-per-la-ferrada-del-castellaso-i-les-ermites-de-san-sadurni-i-san-pedro-des-de-sesu-62631212

-“Cotiella, Punta Reduno, Pic de Yali i Cotielleta per Canal de la Estibiella i el Circ, Refugi i Bassa o Ibón d’Armeña”
es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/cotiella-punta-reduno-pic-de-yali-i-cotielleta-per-canal-de-la-estibiella-i-el-circ-refugi-i-bassa-27289474

-“Gallinero, Pic Cibollés, Tozal del Portet, Cap de la Pala del Estany i Pic de Basibé per l’Ibón de l’Obaga des de Cerler”
es.wikiloc.com/rutas-alpinismo/gallinero-pic-cibolles-tozal-del-portet-cap-de-la-pala-del-estany-i-pic-de-basibe-per-libon-de-loba-28134232