De Crespià fins a Dosquers per Sant Miquel de la Roca

Avui ha tocat una plácida ruta per la riba esquerra del Fluvià, entre Crespià, el municipi situat més al nord del Pla de L’Estany i el poble de Dosquers que pertany al municipi de Maià de Montcal, situat entre la plana i la muntanya, en la confluència de l'Alt Empordà, la Garrotxa i el Pla de l'Estany.

Sortim, encara llostre, de Crespià, aquest poble que des de l’edat mitjana, de la mel en fan un art i de les nous una medicina, té un aire medieval amb  la major part de cases de pedra que conjuntament amb l’església de Santa Eulalia, de construcció amb carreus de pedra ben treballats i una bonica entrada de quatre arcs amb degradació, li confereixen un gran i singular atractiu.

A la sortida del poble, amb paral·lelisme al Fluvià, enfilem per un camí pedregós fins a un camp de conreu on davant hi ha una muntanya de pedres anomenada ruïnes de l'església de Sant Bartomeu de Basset o del Portell i que era el centre de les masies escampades del veïnat del Portell.

Ara seguim per un corriol, petit i difícil, que baixa per la cinglera, que uns metres més endavant està gairebé penjat i protegit amb una baranda de ferro i que en 5 minuts duu a la balma o cova que es troba dalt del cingle de la Roca de Castellar, a uns 170 metres sobre el riu Fluvià i dominant el pintoresc paratge de la presa i la central elèctrica de Martís, pertanyent al veí terme d’Esponellà. 

És la balma, arranjada i modificada,  on hi ha encastada la gótica església troglodita de Sant Miquel de la Roca. Una arcada apuntada que separa les dos grans sales de l’ermita, les empremtes d’un encanyissada en el sostre, una cisterna que aprofita l’aigua de la pluja i una gran finestra panoràmica sobre la resclosa de Martís en el fluvià, són els elements que més m’emocionen d’aquesta ermita troglodita, una de les més grans del país.

Retornant per les nostres pròpies passes fins a Sant Bartomeu, baixem fins trobar de nou el riu a l’alçada de Can Guixeres i aquí seguir, paral·lels al Fluvià pel Pla de les Arenes fins trepitjar la resclosa de Serinyà, des d' on ens dirigim pel veïnat de Vila-rodona al poble de Dosquers

Dosquers, avui perteneixent a Maià de Montcal, va formar-se al voltant del Castell de Dosquers i de l’església de Sant Martí. El castell que avui no hem vist, però ens consta està en ruïnes, era manat per un batlle nomenat pel bisbe de Girona. Ell en nom del bisbe impartía justicia i recollia les taxes dels pagesos als pobles i masies de Dosquers, Pedrinyà i Crespià. 

L’església parroquial de Dosquers, dedicada a Sant Martí és un edifici romànic d’una sola nau amb absis. La porta està protegida per una cornisa formada amb arcs en degradació. El campanar reconvertit en torre amb finestres d’arc de mig punt; s’hi accedeix per una escala exterior i que una reixa tan sols ens deixa veure una verdosa campana.

Visitat aquest singular poble de Dosquers, retornem per la plana, amb extensos camps llaurats a punt de sembra, ocupant el pla de Querol i el de Fontanelles fins a Crespià, on donem la última ullada a aquest poble medieval de robustes cases de pedra i paradís de la manufactura artesanal de la famosisima mel de Crespià.