De El Golfo a Tenézar: ruta volcànica litoral pel Parc Nacional de Timanfaya i el Parc Natural dels Volcans (Lanzarote)

Excepcional ruta lineal per l’abrupta i volcànica línia costanera entre els poble de El Golfo i el caseriu de Tenézar que forma part del Parc Nacional de Timanfaya i el Parc Natural de los Volcanes.

Es tracta d’un itinerari de gran bellesa pel singular paisatge de què gaudirem.En primer lloc perquè caminarem per terreny volcànic amb diversos tipus de lava (lava tipus AA o ‘malpaís’, pedregosa i aspra, de mal caminar, que és la predominant, en contrast amb la lava pahoehoe, suau, ondulada i llisa) i amb variades formes del material volcànic ( camps de lava, ‘islotes’, tubs volcànics, ‘hornillos’, bòlids...).

També perquè cap a l’est, anirem albirant les alineacions de volcans de l’erupció de 1730 i 1736 (entre els quals destaquen la Montaña Tremesana, la montaña Rajada, la montaña de Timanfaya i la Caldera Roja), a més d’altres volcans anteriors cap al nord (destacant la Caldera Blanca la Montaña de Tenézar). I, per completar el magnífic paisatge, cap a l’oest gaudirem així mateix de l’accidentada, abrupta i agitada costa atlàntica on es van abocar les laves, amb els sorprenents contrastos dels tons blau i blanc del mar amb els vermellosos i foscos del material volcànic (1).

Cal tenir en compte a més que dissortadament no és permès fer cap excursió pel territori inclòs en el Parc Nacional de Timanfaya (2) per la qual cosa únicament ens hi podrem endinsar a peu per aquesta ruta costanera.

La ruta comença al poblet de El Golfo, on s’arriba per la carretera LZ-704 que ens deixarà a prop de l’inici del camí, al casc urbà. Prenent un corriol indicat amb un plafó explicatiu iniciarem el recorregut per un camí fressat que, per la línia de la costa, recorre primer la zona anomenada 'El Mojón', amb materials volcànics més antics i una vegetació dispersa adaptada a l'àrid paisatge. Després de travessar una pista que porta a la 'Playa de El Paso', el camí s'endinsa en l’immens mar de lava.

Continuarem per aquest espectacular paisatge volcànic i costaner, amb el ‘islote’ (zones que no van ser cobertes per la lava del segle XVIII) de la ‘Montaña de los Halcones’ i els volcans de l’alineació del Timanfaya com a referència visual a la nostra dreta, cap a l’est, fins arribar a l’extensa ‘Playa del Cochino’ (on, per la nostra sorpresa, vam trobar una cabana abandonada i bruta).

Passada la ‘Playa del Cochino’ arribarem al vèrtex geodèsic del Paletón, un punt alt que és una excel•lent mirador. Poc després s’acaba el límit territorial del Parc Nacional de Timanfaya: de fet la ruta acaba a la Playa de la Madera (13 km des de El Golfo), a curta distància del límit del Parc, on es pot arribar amb cotxe per una desviació de la pista que porta de Montaña Blanca a Tenézar.

En el nostre cas vam prolongar el recorregut, ja pel Parc Natural de los Volcanes, fins a Tenézar. En aquesta segona part de l’itinerari primer seguirem un tram de pista fins a una desviació que ens tornarà a la línia costanera (hi veurem diversos ‘islotes’). Aquesta pista acaba en un corriol que recorre un abrupte i feréstec camí de ‘malpaís’: el camí no és prou evident a l’inici però, si seguim la línia costanera, anirem trobant algunes fites i un corriol cada vegada més fressat que ens permetrà progressar per un paisatge d’una enorme bellesa.

Finalment, després de la la Playa de la Gaviota, el corriol desemboca en una pista, a l’alçada de la Playa del Calladito, on apareixen les primeres construccions disperses. 1’5 km de còmoda pista final ens portarà al caseriu de Tenézar, un antic poble pescador al peu de la muntanya homònima, on arribarem després de recórrer els aproximadament 22 km i 250 metres de desnivell positiu acumulat d’una molt gratificant, espectacular i recomanable ruta per un singular paisatge.


-----



(1) Abans de fer qualsevol de les rutes permeses a la zona del Parc Natural dels Volcans (com la del Caldera Blanca) o al Parc Nacional de Timanfaya (ruta de la costa) és aconsellable visitar el ‘Centro de Visitantes e Interpretación de Mancha Blanca’ si volem una bona i interessant informació prèvia sobre el vulcanisme de la zona.

(2) Diem dissortadament perquè sí que està permès fer una volta amb autobús per una tortuosa pista asfaltada que recorre el nucli central dels volcans de l’erupció de 1730-1736 (‘Monumento Natural de las Montañas de Fuego’), massificada pels turistes i on no es pot baixar del vehicle. Una o algunes rutes excursionistes, ben delimitades i controlades, serien més saludables, menys contaminants i perfectament compatibles, si més no, amb la ruta oficial.