De Font-Rubí a la Plana de Mas Vallet, passant per les ruïnes del Castell de Font-Rubí

Punt en que vaig deixar el cotxe i començar a caminar

Imatges des de la Miravinya Balcó del Penedès

Des d’aquí a més de les panoràmiques de la plana penedesenca estem a tocar de la Creu de la Missió i de l’esglèsia de Sant Pere i Sant Feliu, esglèsia que sembla que es d’estil barroc ., segle XVIII

Corriol que agafaré per pujar a les ruïnes del castell

Corriol i vistes

Corriol pel que pujo i les vistes que es tenen des d’aquest punt

Pujant, aquí quasi cal fer servir les mans, tot i que aquest pas no presenta cap dificultat

En aquest punt comencen les restes del castell ( o de l’esglèsia del castell ?)

Sembla que aquí s’hi podia trobar l’esglèsia del castell. ( veure explicació en waypoint posterior). Les vistes son una passada

Restes del castell de Fontrubí i de la seva torre

El castell de Font-rubí està situat dalt d’un turó que es desprèn de la serra del Bolet, damunt del nucli vell de Font-rubí, i a una altitud de 750 metres, en una situació privilegiada per la gran panoràmica que hi ha de tota la plana del Penedès, fet que explica el seu valor estratègic que conformà la marca penedesenca a finals del segle X. El castell de Font-rubí és un castell molt enrunat. Els primers documents coneguts que en parlen daten del 983, amb el nom de Fonte Rubea. Tres anys després el rei franc Lotari, en confirmar les possessions del monestir de Sant Cugat del Vallès, al·ludeix al castro Fonterubeo. Entre el 1078 i el 1082, Ramon Berenguer II encomana a Rainardus el Castello de FonteaRubea, fet que confirma que el castell ja depenia del comte barceloní. El 1121 Berenguer de Queralt jurà fidelitat a Ramon Berenguer III pel castell de Fonte Rubia. El castell pretengué a Guillem de Bell-lloc (1172), i Arbert de Mediona el comprà l’any 1303. L’any 1306, el rei Jaume II ordenà que Vidal de Font-rubí no continués exigint mals usos als homes que depenien del castell. L’any 1349, el rei Pere el Cerimoniós manà al subveguer de Vilafranca del Penedès que acudís a Font-rubí per investigar un robatori comès coincidint amb la pesta negra. El 1358, Alamanda, vídua de Ferrer de Vilafranca satisfeia una contribució pels 106 focs que hi havia a Castri Fontrubia. El rei Joan II, el Sense Fe, el va vendre el 1391 a Pere de Febrer. Més enllà del segle XIV ja no hi ha notícies del castell, que segurament ja es trobava en desús. Més tard esdevingué centre de la baronia de Font-rubí o de Font-rúbia (coneguda també com la baronia de Grabuac), si bé vers l’any 1600 consta que el posseïa en Miguel Torrelles. Després de la Guerra de Successió ja va ser enrunat del tot. La darrera notícia del castell data del 1847 quan Madoz, en el seu Diccionario, descriu Font-rubí fent referència a la residència d’una junta carlista (1838 al 1840) a la casa anomenada Fàbraga damunt la qual comenta l’existència d’un castell en runes. L’estat actual del castell és força ruïnós. Hi trobem una torre al cim, restes d’un recinte força gran cap al sud, més avall un nou recinte i al sud-oest d’aquest, restes d’un edifici que pot correspondre a l’antiga església del castell. La torre, construïda sobre la roca, és rectangular amb caires rodons. Fa a l’interior 3,5 x 3 m; el gruix dels murs és de 290 cm i l’alçada que es conserva és d’uns 4 m. L’aparell és fet de carreus grans a l’exterior i més petits a l’interior. La torre ens mostra la transició entre torres rectangulars i circulars i fou construïda igual que les muralles i els recintes del sud el segle X. La suposada església és un xic posterior. Extret de “blocs.mesvilaweb.cat”

Panoràmiques des del punt més alt de la torre del castell de Fontrubí

Corriol pel que vaig un cop deixat el castell al meu darrera

Ara vaig per un tram molt còmode

Cami molt còmode

Pista molt còmode

Segueixo per una bona pista

Vaig en direcció cap a la Serra del Bolet

Arribant al Pla de Mas Vallet

Amb les seves característiques torres d’alta tensió

He caminat fins aquest punt per poguer tindre una bona panoràmica de la plana panadesenca

Per començar a baixar del Pla de Mas Vallet vaig agafar aquest corriol

Maca i divertida aquesta baixada

Sense cap dificultat tècnica però et demana estar atent per eviatar relliscades

Agafo aquesta pista a mà dreta

Vista del camí

Barraca construida junt amb un marge de pedra seca

Una altre Barraca de pedra seca

Vista de la muntanya que tinc a la meva dreta

Al fons de la primer foto hi ha el castell. Aquí també hi ha el camí de la Cova de l’Arena

Jo no hi vaig anar en aquesta sortida a la Cova de l’Arena

Vistes al meu cantò esquerra

Travessant pel Mas Vallet

Cami a la cova del Toixò

Jo no hi vaig anar