de la Fosca a cala el Crit amb tornada per puig de Terme i arbres singulars. Tot un combinat de mar i muntanya

Tots els camins de ronda tenen una cosa especial que els fa atractius, però trobar-ne un a la Costa Brava Centre on el ciment és car de veure és un intent difícil i aquesta ruta demostra que no és una fita impossible. És cert que hi ajuda l’especial orografia del terreny però també ho és que l’acció dels ecologistes i la voluntat popular varen jugar un paper decisiu a la platja de Castell per aconseguir que es declarés paratge protegit i no urbanitzable.
La ruta que fem surt de la platja de la Fosca i ressegueix el litoral fins a la cala el Crit, des d’on en enfilem a la muntanya i tornem a la Fosca per l’Interior.
Sortim de la platja de la Fosca, situada al costat de Palamós, i agafem el camí de ronda. El primer que trobem és el castell de Sant Esteve de Mar, visible des de la mateixa platja de la Fosca. Seguidament arribem a la pineda d’en Gori, des d’on ja podem veure les cales d’es Cau de sa Minaua, cala del Polvorí, s’Alguer i s’Alguer petit, amb les seves antigues barraques de pescadors de color blanc amb les portes i finestres de colors vius, vermells, blaus, verds, que destaquen des de lluny. Fem una aproximació a totes aquestes cales i continuem camí de ronda fins a la platja de Castell. “Al nord de Palamós, Castell és avui l’única platja verge de tota la Costa Brava. Hauria pogut acabar molt fàcilment com la seva veïna, la Fosca, totalment urbanitzada. Però la voluntat popular va decidir el seu destí i avui l’espai Natural de Castell-Cap Roig és un focus d’atracció turística del municipi” (www.historiesdemar.org).
Passada la platja de Castell, avui totalment solitària (és dimecres, 7 d’abril) continuem cap al poblat ibèric de Castell. “Construït al segle VI aC, el poblat ibèric de Castell esdevingué un important enclavament en les rutes comercials desenvolupades al voltant de la ciutat grega d’Empúries. La seva ubicació en un petita península va proporcionar al seus habitants, els indigets, un alt control del territori. El seu desenvolupament es va anar adaptant a l’orografia del turó tal com mostren diferents estructures construïdes amb la finalitat de salvar els desnivells” (www.aqueoxarxa.cat). L’accés està tancat per perill d’esllavissades i no podem arribar al seu punt més alt.
Seguim tot passant per sa Foradada de Castell i pugem fins al puig d’en Roure. El camí de ronda continua baixant entre pins fins a tenir una bona vista de la cala Seniar, amb el xalet Seniar al fons, una de les poquíssimes construccions modernes que trenquen l’harmonia natural del paisatge. A partir d’aquí tenim una bona pujada fins al Puig Gener, on hi ha la petita cova de cala Seniar. “Es tracta d’una possible cova sepulcral prehistòrica oberta en granits, d’origen natural però que ha estat modificada per l’acció humana. Té unes dimensions de 3,50m de fondo per 3,70m d’amplada i una alçada de 1,50. La boca té unes dimensions de 1,40m d’alt per 1,80m d’amplada” (www.geb.cat).
Comença ara un tram de baixada per corriol que acaba en un camí en bon estat, apte per a qualsevol vehicle, que seguirem uns escassos 100 metres, ja que de seguida trenquem a la dreta direcció a la cala Canyers i la punta de Canyers. Fem una aproximació a la cala, arribem fins al mirador de punta de Canyers, des d’on tenim bona vista de les illes Formigues, sempre acompanyant-nos en tot el recorregut, i de la cala Corbs.
Fem una baixada a la cala Corbs, ans atansem fins al límit d’un mirador natural amb uns pins recargolats al seu extrem que hi ha passada la cala Corbs i continuem la ruta, deixant enrere els darrers xalets d’aquest tram de costa. 100 metres més endavant unes vistes a sa Roja, un escull de roca vermellosa ens indica que falta poc per arribar a Cala Estreta. Uns 100 metres més i ja podem trepitjar la sorra granada d’aquest platgeta. “Es tracta d'una cala petita rodejada per pins i penya-segats, que s'estén fins a un gran escull central que actua de separació amb la Cala d'en Remendón. Un dels seus principals atractius és una antiga barraca de pescador situada en un dels extrems de la cala, i que ha estat recuperada per l'ajuntament. Actualment es pot llogar per fer-ne ús propi i gaudir-la durant tot el dia” (www.visitacostabrava.com).
A partir d’ara ens trobarem amb unes cales d’una bellesa excepcional, probablement unes de les més boniques de la Costa Brava, algunes de les quals amb aquelles barraques típiques de pescadors com a única construcció.
Separada de Cala Estreta (més aviat petita) per un escull, continua la Cala Remendon, més llarga i encara més estreta, també amb sorra granada. A continuació, sense deixar de trepitjar la sorra, trobem la cala de Roca Bona, però entre aquesta i l’anterior hi ha una escull rocallós des d’on gaudim d’una panoràmica excepcional de totes dues. En totes aquestes cales s’hi practica el nudisme.
Passada la Cala de Roca Bona, trobem la Cala del Cap de Planes on està ubicada una altra barraca de pescador, i a continuació seguim fins el Cap de Planas, un altre mirador natural cap a les Formigues, el Cap Roig i el Cap de Sant Sebastià. Continuem i passem pel costat d’uns pins mig ajaguts amb formes ben capricioses, i ben aviat tenim vistes de la Cala el Crit. Abans d’arribar-hi, però, un forat entre les roques anomenat “el trau” ens dona l’entrada a aquesta darrera cala del camí de ronda.
A partir d’aquí comença una forta pujada, primer per unes escales, després per corriol, que culmina en una pista de terra, ben a prop del jardí botànic de Cap Roig. Trenquem a l’esquerra, i seguim aquest camí de baixada fins a una cruïlla de camins. Seguirem recte i uns 80 més endavant trenquem a l’esquerra, seguint indicacions de GR que ens dirigeixen de pujada cap al Puig de Terme, el punt més alt de la ruta, per on carenegem una estona i gaudim de vistes cap a mar, i des d’alguns punts cap a l’interior.
La ruta segueix per un entramat de camins i corriols difícil de concretar. Només cal estar atents al track i anar-lo seguint fins a arribar al Pla de Castell, que travessem per un camí enmig de camps. Al final d’aquest camí, fem una anada i tornada fins a una olivera centenària, no us la perdeu. Una altre arbre que paga la pena acostar-s’hi és una alzina surera monumental que es troba a peu del camí que anirem seguint. Atenció, perquè si agafeu un corriol molt evident per fer drecera us el perdreu.
Finalment, el camí us portarà fins a la tanca d’un càmping, que haureu de seguir una estona abans d’entrar a la zona urbanitzada de la Fosca, des d’on podreu tornar al punt d’inici i tancar el cercle.

mar i muntanya per la Fosca, platja i poblat ibèric de Castell, cala Estreta, puig de Terme, arbres monumentals, la Fosca.