De la mà d'en Gener Aymamí i Domingo per l'Espai d'Interès Natural de la Goda

Són poc més de les 8 del matí i 21 integrants dels Veterans de l'Uecanoia, entre els quals es troba l'Elisa companya d'en Gener, ens disposem a fer una caminada per la vall de la Goda.
En començar l'excursió el vocal Josep Maria Dàvila ens explica que aquesta sortida s'ha dedicat a la memòria d'en Gener Aymamí Domingo i glossa la figura d'en Gener un Excursionista de soca-rel.
“Ens trobem a la cruïlla del camí ral de Santa Coloma de Queralt a Igualada. A l'esquerra tenim dos trencalls, enmig dels quals, envoltada de vegetació, es troba la creu de terme de Barràs, de la qual només es conserva el peu, el fust octogonal de la columna i part del capitell; la creu està mutilada.
Nucli abandonat de la Goda (687 m) Les cases estan totes enrunades i la vegetació les va envaint a poc a poc. Només resta dempeus l'església de Sant Pere. És un edifici tardoromànic, possiblement del segle XIII, tot i que apareix documentat com a parròquia durant els segles XI i XII. Té una sola nau sense absis, coberta amb volta de canó. A la capçalera hi ha una finestra de doble esqueixada. La porta és de mig punt, dovellada, amb una arquivolta. El campanar és de doble espadanya i ha estat restaurat. Durant els anys cinquanta i seixanta del segle passat, s'hi feia missa dos cops a l'any; els altres dies calia anar fins a Fillol, a una hora de camí, o a Aguiló. A Fillol també hi anaven les tardes de diumenge al ball. Abans de la guerra, els nens anaven a l'escola a Fillol, però després els van obligar a desplaçar-se fins a Argençola, també a una hora de camí; els que tenien algun familiar al poble, s'hi quedaven tota la setmana.
Al fogatjament de 1358 els llocs de Clariana i la Goda disposaven de 38 focs. A començaments del segle XX algunes cases del nucli antic encara estaven habitades, però cap als anys cinquanta el poble ja estava deshabitat. Fins al segle XIX formà municipi amb Clariana.
De l'antic castell de la Goda queden molt pocs vestigis amagats entre la luxuriant vegetació. El lloc es documenta l'any 960 com a horto de Goda, però el castell no s'esmenta fins al març de 1166, en un testament que atorgà Pere de Queralt, amb motiu del seu ingrés com a monjo de Poblet, a la seva germana Dolça. A finals del segle XII apareix com a senyor de la Goda i d'altres castells, Berenguer de Clariana.
L'11 de març de 1382, l'infant Joan, futur rei Joan I, vengué la jurisdicció a Dalmau de Queralt.”
Crònica feta per en Gener Aymamí Domingo i publicada en el seu últim llibre, Rutes pels despoblats del Penedès i l'Anoia. 16 itineraris per l'Anoia, l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf.
Llegint la biografia d'en Gener i parlant amb la seva companya de tota la vida l'Elisa, he arribat a la conclusió que en Gener era una persona, estudiosa, observadora del seu entorn i treballadora, això li va donar estima per la terra i totes les coses que l'envolten. El va portar a acumular molts coneixements i això va fer-lo una persona sàvia i aquesta saviesa li va donar el bé més preuat que pot aconseguir una persona, la llibertat i aquesta llibertat et condueix a poder gaudir de molts moments de felicitat i la persona sàvia sempre comparteix els moments de felicitat amb la família, els amics i els companys.
Ja només em queda donar les gràcies als vocals Josep Maria Dàvila i Josep Maria Esteban, per aquesta enriquidora i emotiva matinal que ens han ofert.
Josep Balada
Foto de grup: Jaume Sayós