De l’Albiol a Mont-ral i viceversa

Ruta circular des de Església l'Albiol passant per:
- Font de Mont-ral (5.0 km)
- Mas del Cisterer (6.9 km)
- Font de l'Aixàviga (7.7 km)
- Mirador del Grauet (11.6 km)

𝗗𝗲 𝗹'𝗔𝗹𝗯𝗶𝗼𝗹 𝗮 𝗠𝗼𝗻𝘁-𝗿𝗮𝗹, 𝗲𝘀𝗰𝘂𝗱𝗲𝗹𝗹𝗮 𝗶 𝗳𝗮𝘃𝗲𝘀 𝗼𝗳𝗲𝗴𝗮𝗱𝗲𝘀.
Per acabar amb els estralls a la salut que fan les festes nadalenques vaig tornar a sortir a caminar amb l’amic Rubèn, com encara ens quedava per davant Reis no vam anar gaire lluny, teníem un bon patac de feina a casa, aixì que vaig triar l’Albiol per anar a fer baixar els torrons.
Feia temps que no hi anàvem i vam redescobrir a mida que anàvem guanyant alçada per la carretera, tot i la grisor i tristor del dia, se'ns obria davant un magnífic panoràmica sobre el camp, banyat per la llum del sol acabat de sortir, adornada amb les flames del complexe petroquímic i els vaixells esperant la tanda per entrar al moll.
Començàrem a caminar davant de Sant Miquel per sota el castell de l’Albiol amb unes magnífiques vistes de la Mola, la Serra de l’Argentera, i més properes com els puigs que estàn a tocar de la Selva.
Ara tocava enfilar-se pel Grau de l’Estelada, el nom ja et desperta les ganes de trescar-hi, amb els vestigis d’un treballat empedrat que et recorden la duresa de la vida anys i segles abans, darrera ens quedava la silueta del castell retallat sobre el camp i una línia de sol a l’horitzó que ens donava l’esperança de que el temps aguantaria, almenys l’estona de la caminada. Parlant de les festes, i de totes les bestieses que sovint ens passen pel cap que alhora ens il·lusionen i ens preocupen, no ens en vam adonar i Mont-ral ja s’aixecava davant nostre. Una última grimpada i ja hi érem, hauríem comprat magdalenes però com sempre que hi anem ho trobem tot tancat menys l’Ajuntament.
Apa doncs, a trescar bosc enllà entre marges i algun mas fins arribar a el Bosquet, aquí vam trobar el primers humans del dia, dues parelles que ens van demanar en castellà que els hi féssim una foto, aclarit el malentès va resultar que ens havien pres per estrangers, quines coses que encara passen. Ens hem d’espavilar, molta cosa la tenim a les nostres mans.
Feta la foto vam marxar cap el barranc de la Fou, cosa curiosa encar portava una mica d’aigua, desprès el mas del Cisterer i cap a la deserta Aixàviga.
Desprès un preciós corriol ple de vegetació amb vistes a la llunyania de les antenes de la Mussara, tan sols compartit una estona amb una processó de processionàries i ningú més fins arribar al Grauet, allí des de el mirador vam tornar a gaudir d’un magnífic panorama que a l’esquerra arribava fins a Montserrat.
Sense perdre més temps, començaven a caure gotes, de cap cap a l’Albiol, per sort el restaurant estava obert i cap dins de cap. Vaig fer dos primers, escudella i faves ofegades, una delícia, sempre pensant en menjar.