De l'estació de tren de Puigcerdà a la de Planoles pel nou traçat del GR 11

Estació de Renfe de Puigcerdà

Creuem la carretera nacional i prenem la carretera local d'Age i Vilallobent. La seguim, en gran part per la vorera, fins poc després del mas Florença, a la dreta.

Desviació a la dreta

Seguim un dels senders de Cerdanya. La pista passa a ser de terra i travessa la prada del Mas Florença, amb prats de dall i pastures a banda i banda. Algunes barralles tanquen aquests prats. Creuem per un pont el riu de la Vanera.

Desviació a l'esquerra.

Prenem un altre camí senyalitzat que s'enfila per un esglaó del terreny a les Serretes i es dirigeix a Vilallobent.

Carretera de Queixans a Vilallobent

La seguim cap a l'esquerra i de seguida entrem a Vilallobent. Passem pel costat del seu local social i creuem el traçat actual del GR 11. Entrem al poble.

Vilallobent

Passem també pel costat de la seva església parroquial de Sant Andreu, romànica amb opus spicatum, i ens dirigim per un carrer recte a la part més meridional de la població, on s'inicia un altre camí.

Inici del camí de la pleta de Vilallobent

Ben indicat (tot i que al plafó hi ha escrit "Villobent"), seguim aquest altre camí, que travessa unes pastures i es dirigeix a la petita vall per la qual baixa el riu fronterer de Vilallobent. Anem guanyant altitud per un bosc de ribera que dona ombra i aporta frescor.

Pista de Palau de Cerdanya

Aquesta pista va cap a l'esquerra a Palau de Cerdanya i a la dreta enllaça amb la de Vilallobent a la pleta d'igual nom amb el seu refugi. La creuem i prosseguim amunt pel mateix camí i la mateixa vall. La vegetació va passant progressivament de ribera a pineda de pi roig i més amunt de pi negre. En alguns punts el camí es difumina una mica, però poc després s'acaba trobant. Pujada que sense ser forta és constant i mantinguda.

Pista de la pleta de Vilallobent a Oceja

També s'ha de creuar. A partir d'aquí el camí està menys senyalitzat, però és evident. Amb el riu sempre a l'esquerra fins al seu naixement, es puja a la part alta de la valleta, amb pastures i pinedes de pi negre. Un filat a l'esquerra indica la frontera. El pendent s'atenua.

Fita fronterera 496

En trobarem unes quantes (497, 498 i 499) fins al coll Marcer. El camí amorteix encara més el pendent i transcorre entre un bosc de pi negre amb ginebrons. El panorama es comença a obrir cap al nord i a ponent i s'intueix al fons una gran clariana. Quan hi som es deixa un pal indicador a la dreta i s'arriba a una altra fita.

Coll Marcer

En aquest coll hi ha la fita 500. Aquest és el punt d'enllaç amb el traçat clàssic del GR 11, que ve per la dreta. Un cop hi hem enllaçat, deixem propera a l'esquerra la fita 501 i agafem una pista més o menys planera en direcció al coll de la Creu de Meians. Després d'una petita baixada es troba una pujada més pronunciada. Al llarg d'aquesta pista es veuen a l'esquerra les fites de la 501 I a la VIII. Bon panorama del Puigllançada i la Tosa a la dreta, mentre al fins a llevant ja hi destaquen el Taga i la serra Cavallera. Arribem a una altra gran clariana.

Coll de la Creu de Meians

La creu queda a pocs metres a la dreta. Hem arribat a un pas antany força conegut entre la Cerdanya i el Ripollès, ja que hi passava el camí ral de Puigcerdà a Ripoll. Perdem altitud per l'altre vessant, amb el Taga al fons i la serra de Montgrony a la dreta. Més avall es veu la carretera de la collada de Toses. El camí, ara un corriol, es desdibuixa una mica pel bosc, però gràcies als senyals s'acaba trobant.

Pista de Dòrria

Es pren en sentit descendent cap a l'esquerra. La seguirem amb algunes dreceres fins al mateix Dòrria. Davallada constant pel bosc d'igual nom entre algunes pastures. Més avall un camí a la dreta evita un tram de pista, però la veritat és que resulta més pràctic no deixar la pista perquè tampoc és gaire el que s'hi guanya. Després s'hi que es troben un parell de dreceres a l'esquerra més evidents. Poc abans de Dòrria es creua la canal de les Eugues i es passa per la roca dels Gats, bon mirador de la vall.

Intersecció

Dòrria

Hi destaca a la dreta, ensotada, la seva església de Sant Víctor. El GR 11 no entra al poble i el volta per l'esquerra, però és millor entrar-hi, passar pel costat de l'església i anar a sortir a la mateixa pista més avall; així se n'evita un revolt pronunciat.

Camí de Planoles

A l'inici de la carretera asfaltada, es pren aquest camí senyalitzat a l'esquerra que baixa a Campaló. Aquest tram és bastant agraït, entre bàlecs, ginebrons i alguns grèvols en forma arbòria. La carretera de la collada de Toses queda a prop a la dreta, tot i que ensotada. Es remunta una costa i es creua una colladeta rere la qual es veu ja Planoles. Baixada plàcida.

GR 11 a l'esquerra i Planès a la dreta

Aquí és on ens hem despistat: havíem d'haver seguit el camí de la dreta cap a Planès, des d'on hauríem baixat directament a l'estació de tren, i en canvi hem anat per una pista cap a l'esquerra pel riu de Planès i el pla d'Arnau fins al Càmping Masia Can Fosses. Hem caminat mitja hora i 3 km de més. Ens ha servit, tot i això, per tal de veure de quin lloc surt el GR 11 cap a Fontalba i Núria.

Camí de Núria

El GR 11 es desvia cap a l'esquerra en direcció a Núria. Nosaltres, cap a la dreta, acaben d'arribar a Planoles.

Planoles

Travessem la carretera nacional i ens dirigim per carrers i escales a la part baixa del poble, on hi ha l'estació de tren.

Estació de Renfe de Planoles

Final del recorregut. L'hauríem pogut fer, però, en mitja hora menys estalviant-nos uns 3 km. Per una altra vegada ja ho sabrem. Tornem amb tren a Puigcerdà.