De Músser a Lles pel pont del Diable, a Arànser pel camí vell i retorn a Músser pel camí de Tor

Aquest agradable circuit recorre boscos del Baridà i altres indrets de llegenda seguint camins de bast. Les rouredes del Baridà són les que més bé es conserven de la Cerdanya. Aquest itinerari permet conèixer els boscos de roure del Coll i sobretot de les Cergues. Músser, Lles i Arànser són pobles interessants, amb cases antigues i rics en llegendes que aporten un to d'ombra i misteri a aquests paratges.
0.00 h Músser (1.305 m). Cal pronunciar-ne la e com una vocal neutra (igual que néixer, créixer, péixer, Grèixer o Sóller) en català oriental i e tancada àtona en occidental. La erra final és muda. Es creua el poble, es passa per sota d'un porxo amb un indicador i es pren el camí vell de Lles, senyalitzat amb els rectangles grocs del Sender de Cerdanya (SC) 42. El camí, amb algun tram que conserva l'antic empedrat, travessa uns prats darrere de murs de pedra seca. Es deixen, a esquerra i dreta, diverses desviacions que van a aquests prats i es continua pel camí principal, que després d'una lleu pujada baixa a través d'un frondós bosc de ribera el riu d'Arànser o del Molí, abans del qual es troba un rec.
0.20 h Pont del Diable (1.225 m). Indret del qual s'expliquen llegendes de bruixes i de diables. Es travessa el riu pel pont, medieval, del qual una llegenda diu que de nit s'hi passeja el maligne. S'atribueix també a les bruixes la construcció d'aquest pont. Per mitjà de llaçades, es guanya altitud pel vessant oposat. Es passa per un altre rec i es creua més amunt la carretera d'accés a Arànser. Fent més revolts que enllacen camins i alguna pista, es troba un sector ple de roques granítiques arrodonides, transportades i dipositades antany, fa uns 10.000 anys, per la glacera que recorria la part alta de la vall. Poc després, seguint un camí també empedrat, s'entra al poble següent.
1.00 h Lles (1.480 m). Bon mirador del Cadí. S'agafa, al carrer del Gral, una pista senyalitzada amb les franges grogues de l'SC 15 (indicador), de fet el camí vell d'Arànser. El paisatge s'obre al pla de Pallers i es gaudeix d'un dilatat panorama del Baridà. Es deixa a l'esquerra un heliport i a la dreta, més elevada, la borda del Serret amb les seves pastures. Al camp del Ribot es passa per la dreta de la roca dels Músics. La pista esdevé un camí planer.
1.35 h Sant Cosme i Sant Damià (1.500 m). Se'n poden veure les restes, d'aquesta antiga església. Sant Cosme i Sant Damià eren protectors de la pesta. Surt a la dreta l'SC 50, que es dirigeix a Viliella. Arànser ja s'albira al fons a l'esquerra. El camí, en baixada suau, passa pel costat de la roca dels Diners (on abans la gent solia llançar una moneda al capdamunt i si no en queia era senyal que la sort seria favorable) i a través d'un matollar de bàlec i feixes de vells conreus de seca es troba primer la font de la Beçosa (de beç, bedoll, i no Bassosa, de bassa), amb un abeurador de pedra, i després en cementiri d'Arànser. Seguint la carretera cap a la dreta, es travessa el riu d'igual nom per un pont, al costat del qual hi ha les restes d'una antiga serradora.
2.00 h Arànser (1.493 m). Com amb Músser, la e d'aquest topònim és una vocal neutra en català oriental i una e tancada àtona en occidental. La erra final és també muda. A la plaça principal s'hi agafa un carrer a la dreta que va per sota del porxo de Cal Fuxet. Després es deixa un carreró també a la dreta des del qual surt l'SC 4 (va al Fornell pel camí del Solanell) i se segueix un altre carrer en descens fins a un indicador. A partir d'aquí es continua pel camí de les Feixes, pel qual va l'SC 10. Queda a l'esquerra l'SC 11. Es creua el torrent Pregon o riu de la Verneda i en prossegueix amunt per una pista. Per l'esquerra hi baixa un altre camí, l'SC 11b. Es passa pel costat d'algunes esparres (barres o jocs de barres de fusta horitzontals que serveixen per tancar portells de prats, corrals i pletes) i de la petita àrea recreativa de la font del Caterí. La pista, cada cop més estreta i dibuixant ziga-zagues, guanya altitud per l'indret de la Mata, entre pins rojalets i beços que han crescut sobre antigues feixes. Es continua amunt fins que es troba un camí transversal.
2.35 h Camí de Tor (1.640 m). Va de Músser al bosc de Queralt (indicador). Es pren cap a l'esquerra, en sentit descendent i en direcció a Músser. No triga a esdevenir un camí de bast que continua davallant entre boixos. Poc després, al bosc de l'Home Mort, s'hi troben les restes d'un orri que servia per apletar les ovelles a la nit. Es creua a gual el torrent de la Coloma. Aquest també llegendari camí vell, amb trams igualment empedrats, baixa per la magnífica roureda del Coll i de les Cergues (de roure martinenc) i després, travessant altres pistes, troba la que va d'Àrànser a Músser. Abans d'entrar-hi es poden apreciar altres esparres ben treballades i es passa pel costat d'una altra font amb abeurador.
3.30 h Músser (1.305 m). Final del circuit. Val la pena fer una volteta pel poble i veure'n l'església parroquial, romànica, de Sant Fruitós. Tant de Músser com d'Arànser se n'expliquen força llegendes.
Ressenya extreta del llibre "Cerdanya en família" (la Seu d'Urgell, Salòria, 2020, 2a edició)