De Riells a torre Montgó (l'Escala)

De Riells a torre Montgó (l'Escala), un passeig per la platja amb elements del Petit Príncep que segueix pel camí de ronda del Bol Roig, amb espectaculars vistes a la badia de Roses. Aquest sender forma part del Parc Natural del Mongrí, les illes Medes i el Baix Ter i ressegueix un costaner calcari, amb un petit espai dunar. Un cop a l'illa Mateua, el camí de ronda, costerut i abrupte, s'enfila cap a la torre Montgró, aquest caminoi és de mala petja i en alguns punts perillós, per l'estretor i el pendent. l'alternativa és passar per la urbanització fins a la torre. També es pot contemplar un búnquer, que es troba sota una antena metàl·lica.

Les vistes des de Montgó justifiquen l'esforç de la pujada (que també es pot fer en cotxe).

La riba de Riells és molt soma i té una sorra molt fina. Sovint s’hi instal·len xarxes per retenir les arenes que transporta la tramuntana. La gràcia d’aquest indret és el conjunt escultòric dedicat al conte "el Petit Príncep d’Antoine de Saint Exupéry". A la banda esquerra de la platja, hi ha la figura d’aquest personatge, dalt d’un tros de mur i amb la serp. Els nostre protagonista té la mirada perduda, qui sap si dirigida cap el punt on va desaparèixer l’escriptor que el va crear, el qual s’enlairà el 31 de juliol de 1944, des d’un camp d’aviació de Còrsega, per complir una missió de la que no en tornaria mai més.

A la part central, hi veureu la guilla i unes palmeres que dibuixen les constel·lacions de Cassiopea i Àries. A tocar el port, es pot contemplar la rosa, els asteroides i un exemplar de «baobab» (bé, en realitat una bellaombra), arbre que creixia bé en el seu planeta però aquí ha de resistir la salabror i l'embat de la tramunatana.

El motiu de guarnir aquesta platja amb elements del conte de "el Petit Príncep" rau en la voluntat de l’arquitecte Alfred Fernández de la Reguera en conservar els vestigis de la paret que delimitava, abans, les vinyes que formaven un pendent suau fins a Riells. Segons ell, “un vespre, mentre passejava amb la seva dona, la seva filla i el seu gos, s’aturà davant el mar, la llum era bella i, jugant, va posar el seu gos a sobre de la petita muralla. La seva filla li digué: -es diria que és el Petit Príncep...” (2bis)