De Sant Andreu de Gurb al turó de la Creu de Gurb

Cada ciutat té la seva muntanya, i la Creu de Gurb és la de Vic. Una ascensió relativament fàcil i propera que serveix per entretenir o entrenar quan no es té temps d'anar més lluny. Pels que no som de Vic, la ruta ofereix uns camins variats i tot d'elements que entretenen la sortida. A més està inclosa en el repte dels 100 cims. El punt de partida és l'església parroquial de Sant Andreu de Gurb, on s'arriba per la carretera de Gurb a Sant Bartomeu del Grau. Hi a espai per aparcar.

De l'església, cal tornar enrere per la carretera, i anar pel mig del Bosc Encantat, del qual ja s'hauran vist les indicacions. Es tracta d'un seguit de simpàtiques escultures fetes amb fusta que decoren les ribes d'una riera. Molt indicat per fer amb mainada petita. Es va remuntant aquesta riera, fins que s'arriba a la font del Puig, a partir d'aquí es deixa la riba i amb una forta ascensió s'arriba a una pista, que porta a un mas i allà es gira a l'esquerra per un sender que de seguida arriba a la capella de Sant Roc. Per sort, té unes finestres reixades que permeten veure que l'interior té uns murals pintats per la Pilarín Bayés.

De la capella, es va cap a la dreta, entremig del bosc, en zones molt obagues. A més del bosc, també es pot contemplar les afloracions sorrenques de la zona. Després de seguir una bona estona aquesta pista, s'arriba a un mas enrunat, aquí cal girar a l'esquerra i al cap d'una estona, deixar les indicacions per seguir recte i visitar la Pinassa, un pi monumental que queda al marge del camí.

Del pi, comença un sender que puja bastant amb llaçades i que suavitza a la part més alta, per arribar a una pista. A la pista, es gira a l'esquerra i comença un bonic camí entre camps, boscos i vistes, ja que s'està al cim de la serra. Aviat es té la Creu de Gurb al davant, per arribar-hi, caldrà baixar a un collet i fer una última ascensió. Des del cim, les vistes sobre la plana osonenca són espectaculars, així com de les muntanyes que l'envolten.

La baixada es fa pel costat oposat i de cara a la plana. Aviat es troba una petita balma i llavors la baixada s'intensifica, amb trams amb gran pendent i el terreny poc compacte i relliscós. Es pot observar algunes altres afloracions sorrenques típiques de la zona, fins que s'arriba pròpiament al pla, al costat d'uns masos. A partir d'aquí el camí discorre en una zona agrícola, planera i amb tot de masos i granges. Aquí es pot seguir els senyals del PR, blanques i grogues, que en altres punts del camí no s'han tingut en compte. Després de fer aquest camí, s'arriba al punt de sortida.

Es tracta d'una sortida fàcil, però que té unes pujadetes que fan que la qualifiqui com a moderada, per bé que és apta a tothom. Pel que fa a l'orientació, hi ha cartells en diferents punts i marques, però no sempre es fan servir, així que si no coneixeu la zona, millor usar el track. No hi ha cap punt d'aigua en tota la zona, excepte la font del Puig, però que adverteix que és aigua no tractada.