De Sant Elies al Turó del Samont a Sant Pere de Vilamajor

De nou al massís del Montseny, aquest pulmó de Catalunya. Una taca verda situada a mig camí entre les grisors de Barcelona i Girona.

No importa per on t’hi acostis o des d'on el miris, el masís sempre treu el cap imponent des de la llunyania.

Les pujades i baixades que permet el massís són infinites. Algunes caminades poden ser molt exigents, d’altres són passejades, però per la majoria de caminaires tan sols hi ha en el seu cap els destins més populars: Les Agudes, El Turó de l’Home, El Matagalls, el Pla de la Calma i el Tagamanent, però les caminades pel massís són moltes més i la prova d’això és la ruta circular d’avui.

Sortint de mig camí de la pista que va des de Sant Esteve de Palautordera fins l’ermita de Sant Elies, hem pujat al Turó del Samont, per molts desconegut i en un dia sense boira, amb espectaculars panoràmiques. Ho fem gairebé sempre seguint el sender que uneix Vilamajor amb el Pla de la Calma i sense oblidar-nos de gaudir en tot moment d’un bon grapat de turons que anem trobant mentre suem la carcanada per l’exigent pujada. Turons com els de Sant Elies, de la Cova, de la Moixa, del Roquer i finalment el Samont. Tots ens fan girar el clatell per degustar les vistes, però avui tan sols descobrim la grisor platejada d’un mantell espès de boira. Sort de les diferents embranzides del vent que obren escletxes excepcionals sobre la plana del Vallés Oriental, sobre la retallada serralada Litoral i per algun forat entre muntanyes s'endevinava el mar del Maresme, avui d'un brillant gris platejat.

Pel camí i en el primer turó hem trobat l’ermita de Sant Elies, de nau petita i senzilla amb campanar d’espedanya i que la llegenda atribueix la seva construcció en agraïment a aquest sant, propiciador de la pluja que va endur-se la greu epidèmia de pesta que segons el Pare Abat de Santa Fe, els veïns patien com un càstig diví.

Dalt de tot de la ruta d’avui, el Turó del Samont, una muntanya de 1.272 m amb un doble cim, el propi amb un vèrtex geodèsic i el proper, mes baixet, conegut com el Turó del Pi Novell, just davant del conegut turó del Sui. Situat en el contrafort del Pla de la Calma i sobre la vall de la Tordera, és el punt més alt de Sant Pere de Vilamajor, municipi que acull tota la ruta d’avui.

La plàcida baixada l’hem fet pel Camí dels Pous d’en Blessa fins la Bassa del Coll de Palestrins i per un corriol estret i de mala petja sortim a la Font del Sotrac. Un intríngulis de camins i pistes de baixada ens acosten, primer a la font del Borrell i finalment al nostre punt de sortida on hem donat per guardada una nova ruta del Montseny dins la motxilla.