De Sant Joan de les Abadesses a Ogassa per la Ruta del Ferro i del Carbó i tornada per la Torre del Fre i camins i corriols.

Excel·lent ruta cultural per aprendre com era l'extracció de carbó a Ogassa i com s'ho apanyaven per baixar la producció fins a l'estació de Toralles.
Comencem la ruta al Parc de l'Estació, a on deixem el cotxe, i comencem seguint la Via Verda del Ferro i el Carbó.
La Ruta del Ferro i del Carbó, en al·lusió a la important tradició de la farga al Baix Ripollès i a l’extracció de carbó a les mines d’Ogassa, ressegueix el trajecte que feia el tren antigament.
Poc després de l'inici ens desviem a la dreta per anar a visitar el Gorg de Malatosca, un esplèndid racó que ens sorprèn agradablement en comprovar que encara hi baixa aigua, no una gran quantitat, però no està sec, com ve essent habitual en aquesta llarga època de sequera. A prop seu hi ha les ruïnes de Malatosca.
Recuperem la Via Verda i uns metres més endavant ens tornem a desviar a la dreta de nou, per anar a visitar les restes del gran Molí de Malatosca. De les seves quatre plantes, dues eren destinades a molí, amb els seus elements mecànics, i les altres dues a habitatge. Les referències documentals més antigues del molí daten del segle XII. A les últimes dècades del segle XIX va ser adquirit per Joan Coromines Cufí, anomenat "El sord de l'Arquet". Durant aquest període, el molí s'emprava per fabricar ciment. Va conservar el canal de conducció d'aigües fins al 1974. Ara ja li falta part del sostre i és una ruïna.
De nou recuperem la Via Verda, que ens condueix de manera planera fins a l'antiga estació de Toralles.
El tram Sant Joan de les Abadesses-Toralles funcionà fins al tancament de les mines, l’any 1967. El carbó d'Ogassa arribava fins aquí amb vagonetes que sortien de la Plaça Dolça d'Ogassa fins al Pla inclinat de Toralles i d'allà baixaven fins al moll de càrrega de l'estació, per un Pla inclinat. Un cop plens els vagons del tren, anaven fins a Ripoll i des d'allà a les seves destinacions. L'estació Carregador de Toralles estava connectada també fins a Torre del Fre per un segon pla inclinat que ara és cobert per vegetació boscosa i fins a la Torre pujaven les vagonetes buides que, per arribar a Ogassa, aprofitaven el pendent de la muntanya.
A partir de l'estació comencem a guanyar alçada per una forta rampa, a trams asfaltada, i que ens va pujant fent ziga-zagues fins al Pla inclinat de Toralles, a on trobem un panell explicatiu molt interessant de com funcionaven les vagonetes. Dels vestigis de les antigues instal·lacions no en queda ben res, tot just un tros de ferro vertical que sobresurt del terra. On ens trobem era l’estació de baixada: aquí només hi arribaven les vagonetes provinents d’Ogassa carregades de carbó. Venien per una via de pendent suau ajudades per la gravetat, fins que en arribar a aquest punt, on l’orografia de la muntanya deia prou, tocava tirar pel dret: els carretons baixaven directes, a sac, per un sistema de ‘pla inclinat’, ajudats encara més per la gravetat, (vegeu fotografia del panell informatiu).
Continuem ara per un bonic i planer camí, que ens porta a les ruïnes de la cimentera de la Colònia Balaguer, que es va construir a finals del segle XIX aprofitant que aquest racó de la muntanya té bona pedra. Can Balaguer i la seva petita colònia va estar activa fins a la primera meitat del segle XX. Molt a prop seu una gran planta d'àrids en ple funcionament i al costat la cimentera de Can Benet.
Continuant pel camí planer arribem al túnel de la Via de Baix i ja som a Ogassa. Val la pena donar un tomb pel poblet. Com a curiositat, conserva encara una antiga cabina telefònica, funcionant.
Nosaltres ja hi vam venir un cap de setmana, per visitar el museu de les mines i la mina Dolça, i vam fer un tomb pels voltants. Molt recomanable.
Reprenem el camí de tornada, ara pel camí de la Via de Dalt, passant pel seu corresponent túnel, al costat de l'altre però una mica més amunt, i la pista ens condueix de nou a la Colònia Balaguer que veiem des de dalt i poc després a l'antiga pedrera de Can Balaguer.
En aquest punt, just abans de la pedrera, seguim per un corriol a l'esquerra, que ens conduirà pel mig del bosc fins a la Torre del Fre.
Aquesta sorprenent torre està situada al punt més alt de pla inclinat, a on arribaven les vagonetes buides impulsades muntanya amunt per l'impuls del contrapès de les vagonetes plenes que baixaven des del Pla de Toralles, com hem vist abans. Com que les buides pesaven menys, no tenien problemes per ser impulsades muntanya amunt pel pes extra del carbó que portaven les vagonetes que baixaven. I des d'aquí fins a Ogassa aprofitant el pendent de la muntanya.
Ara comença la segona part de la ruta. Fins ara ha sigut totalment cultural, hem après moltes coses. Per tornar fins a Sant Joan anem seguint corriols i camins per dins del bosc, començant pel que surt passada la torre, cap a la dreta, i que fa una bona pujada al principi, però aviat s'acaba la pujada i comencem a caminar de manera planera primer i baixant suaument després, per encisadors corriols que ens fan molt agradable la tornada.
En resum, una bona ruta circular, molt satisfets.